Maó, 9 de febrer: Els economistes Alfred Pastor i Miquel Puig van protagonitzar ahir vespre un diàleg al voltant dels Fons Next Generation i l’oportunitat que poden representar aquests recursos per ajudar a la reconversió del sector turístic. Una sessió organitzada pel Cercle d’Economia de Menorca en format on-line, que va suscitar un gran interès de convocatòria i on també van participar socis del Cercle d’Economia de Mallorca. La sessió va servir per entendre quin és l’objectiu d’aquests recursos públics, com serà la seva distribució i com poden afectar el sector turístic. El primer a intervenir va ser Miquel Puig, que va voler deixar clar que aquests fons s’havien d’entendre com una inversió que estava portant a terme el sector públic, és a dir, la Unió Europea i no pas un ajut. “Es retornaran d’aquí a 20 anys en forma d’impostos per part dels Estats, però s’han creat per reactivar l’economia” ha dit Puig. En aquest context, va dir que aquests recursos havien de servir per millorar la competitivitat de l’economia, és a dir, que fos més productiva, havien de servir per fer-la més resilient i, per tant, que no s’ensorri davant futures crisis i, en tercer lloc, havia de ser més verda i sostenible, i, per tant, que no comporti una major utilització de recursos.
Llençada aquesta primera idea, tant Miquel Puig com Alfred Pastor van afanyar-se a explicar que la gran preocupació de l’executiu espanyol era que abans del 31 de desembre de 2023, els 75.000 milions d’euros que arribaran d’Europa havien d’estar repartits si no es perdrien, una tasca ingent des d’un punt de vista administratiu i que des del Govern Espanyol s’havia decidit fer fraccionant els imports en convocatòries petites que s’anirien canalitzant a través dels diferents organismes públics, comunitats autònomes i ajuntaments. “L’Estat es juga el seu prestigi i davant el dilema de repartir-los bé o repartir-los ràpid, està buscant la millor fórmula perquè no es perdin” ha comentat Pastor. Aquests fons han de servir per accelerar la transformació de l’economia i de tots els sectors.
PERTE TURÍSTIC
Tot i això, l’excepció d’aquesta distribució de recursos són els PERTES, els Plans Estratègics per a la Recuperació que són projectes que l’administració central administrarà directament i que s’han dirigit cap a temes estratègics com el vehicle elèctric, l’energia o l’agroalimentari, entre d’altres. En aquest sentit, Puig i Pastor van explicar que s’havia reclamat a l’executiu un PERTE per part del sector turístic perquè volia també que s’ajudés a fer una transformació específica d’aquest motor econòmic tan important per l’economia espanyola. “Des d’Exceltur, els grans grups hotelers s’han unit per presentar un document que vol reconvertir una quinzena de destins madurs de sol i platja de tot el país on hi ha Mallorca o Eivissa, però no Menorca” ha detallat Alfred Pastor. “Caldria preguntar-se si el fet que no s’hagi inclòs a Menorca en aquesta llista és perquè estem en una situació més favorable que la resta de destins o perquè hem fet els deures millors que els altres” ha comentat Pastor. Una qüestió que en el torn de preguntes ha suscitat un debat entre els assistents que també es preguntaven per què la nostra illa no formava part d’aquest document d’Exceltur.
En aquesta mateixa línia del PERTE Turístic proposat, Miquel Puig va voler destacar que el fet que el document presentat parlés de millorar els ingressos d’aquests destins sense incrementar les places, era per ell la clau perquè es buscava un turisme que aportés més beneficis sense consumir territori ni recursos. Pastor va afegir que això també perseguia el fet positiu de frenar la massificació i fer-ho per la via de ser més competitius, apujant els preus, no baixant-los. “Un país de productes barats i salaris alts no existeix. Els països que tenen salaris alts és perquè tenen productes cars” ha reblat. El dubte era si l’executiu acabaria finalment acceptant aquest PERTE Turístic.
A la pàgina web del Cercle d’Economia de Menorca podreu consultar el vídeo íntegre del Diàleg.
