El conseller de Cultura i Educació, Miquel Àngel Maria Ballester, ha presentat avui matí el Pla de Dinamització Lingüística de Menorca (2018-2021), que aprovà el Consell Executiu del CIM el 30 de juliol passat. L’han acompanyat en la presentació les dues tècniques del Servei de Política Lingüística, Pilar Vinent i Eva Florit, i la filòloga Susana Febrer, que ha dissenyat el Pla sota la supervisió i les directrius del Servei.
El conseller ha explicat que el Pla de Dinamització Lingüística (PDL) pretén ser l’instrument que ajudi a dirigir i consolidar, de forma eficaç, el procés de normalització de la llengua catalana com a llengua pròpia de Menorca i que la seva elaboració respon a la crida del Consell Social de la Llengua Catalana que aprovà, el 2016, el Pla d’Actuacions en Matèria de Política Lingüística per al Quinquenni 2016-2021, que animava els diferents agents polítics, econòmics i socials a planificar les actuacions que consideressin necessàries, encaminades a assolir el ple reconeixement dels drets lingüístics dels catalanoparlants en tots els àmbits i les activitats de la vida social de les Illes Balears.
Miquel Àngel Maria ha afegit que, per aquest motiu, comptant amb la col·laboració de la filòloga Susana Febrer, a través del Programa SOIB Jove – Qualificats Sector Públic, el Consell Insular va veure la necessitat d’elaborar un nou pla que revisés l’antic Pla de Normalització Lingüística de Menorca del 2004 a fi d’adequar-lo tant als canvis que s’han produït en la societat menorquina al llarg d’aquests anys i a la situació actual de la llengua catalana en els diferents àmbits de la vida illenca.
Des del Servei de Política Lingüística, Pilar Vinent ha parlat dels motius pels quals s’ha elaborat aquest nou pla i ha dit que, a part de la necessitat de revisar el PNL de 2004 per tal d’adequar-lo a unes noves realitats socioeconòmiques i culturals, també s’ha considerat imprescindible adaptar-lo a les possibilitats reals dels diferents agents, especialment les administracions, de dur a terme les accions que s’hi plantegen, segons la disponibilitat de recursos humans, materials i econòmics amb què compta cada administració. Quant als objectius que regeixen el PDL ha destacat, en primer lloc, el de garantir els drets lingüístics dels ciutadans que utilitzen la llengua pròpia de Menorca a fi que la puguin fer servir activament i passivament, sense traves, en qualsevol situació. Tanmateix, ha dit que també es persegueixen altres objectius no menys importants com són: augmentar l’estima de la població vers la llengua catalana, implicar la població en la tasca de preservar la parla pròpia sense que açò signifiqui en cap cas fragmentar la llengua sinó enriquir-la, erradicar els prejudicis lingüístics, i involucrar el major nombre possible de persones, entitats i institucions a desplegar aquest pla i, per tant, a dur a terme activitats de dinamització lingüística a través de les quals tothom pugui percebre la llengua com un element de cohesió de la nostra societat.
A continuació, Eva Florit ha detallat com s’ha estructurat aquest Pla, que parteix d’una anàlisi prèvia de la realitat sociolingüística pel que fa a l’ús de la llengua de Menorca en els diversos àmbits, anàlisi que s’ha incorporat al PDL com a annex I. El Pla pròpiament dit, però, es desplega a partir dels drets lingüístics dels ciutadans, que s’han agrupat en els blocs següents:
I. Dret d’usar el català a l’Administració insular i local i de ser atès en català a l’Administració pública
II. Dret d’accedir al coneixement de la llengua catalana
III. Dret d’emprar el català en l’àmbit del lleure i la cultura
IV. Dret d’emprar el català en l’àmbit assistencial i sanitari
V. Dret d’emprar el català en les relacions comercials i laborals i en l’àmbit dels serveis
VI. Dret d’emprar el català en l’àmbit comunicatiu
Ha afegit que, per cada dret, en el Pla es proporciona la descripció genèrica, se’n fa un diagnòstic expressat en forma de problemes concrets, és a dir, de les causes per les quals el català no es pot emprar amb normalitat en un àmbit determinat, i a continuació es concreten mesures d’intervenció o accions (en total 73), per a cadascuna de les quals s’ha elaborat una fitxa en què, a més de descriure l’acció, s’incorpora informació sobre els possibles agents executors, l’àmbit territorial d’aplicació, els destinataris, els mecanismes d’avaluació i una proposta de calendari d’execució. Conclou que amb aquesta disposició s’ha volgut facilitar als organismes responsables de la política lingüística dur a terme les actuacions adreçades a garantir la presència de la llengua catalana en els diferents àmbits sense necessitat de fer cap buidatge ni dissenyar cap pla municipal de dinamització lingüística.
Finalment, Susana Febrer, ha parlat de l’annex II del Pla, que consisteix en un catàleg amb unes cinquanta activitats per fomentar l’ús de la llengua catalana en els diferents àmbits de la societat menorquina, amb exemples de campanyes o activitats ja realitzades en altres indrets que són perfectament factibles a l’illa. Ha assenyalat que l’objectiu d’aquest catàleg és oferir recursos a les entitats o persones que vulguin col·laborar a fer més present la llengua pròpia dins tots els àmbits, i que les activitats proposades, adreçades a diferents franges d’edat, treballen diferents continguts lingüístics a través de diverses metodologies.
Per acabar, el conseller ha informat que la setmana passada es va presentar el PDLM a la Comissió de Presidents de Corporacions Locals a fi de demanar l’adhesió dels ajuntaments a aquest Pla i poder treballar conjuntament per la pervivència de la llengua catalana a Menorca.
