La terra té més memòria que l’ésser humà. O, més ben dit, allò que oblida l’home es conservat per la toponímia. A Menorca, les pedres conserven en el seu cervell reptilià el pas dels britànics per l’illa durant la major part del segle XVIII. Així, entre Cala Galdana i Macarella, a prop d’un dels miradors que es desvien del camí entre les dues belles cales, les persones més velles i tan sàvies com la terra que ens acull des de fa més de tres mil anys et diran que hi ha es bèrecs de Santa Anna; ja més a l’est, a Alaior, et continuaran dient que hi ha es carrer des Bèrecs, i, a Ciutadella, segons asseguren uns altres savis, aquests il·lustrats i de València, Vicent Ortells i Xavier Campos, que la plaça Alfons III, a més de conèixer-se popularment com sa plaça de ses Palmeres, també rep el nom de sa plaça des Bèrecs; els mateixos autors esmentats afirmaran que a la fascinant ciutat de ponent, a més del topònim, es conserva el sentit original anglès de ‘caserna’ o de ‘fortalesa militar”. Més savis, aquests de la bella ciutat descrita, els estimats Bep Joan Casasnovas i Pau Gener, afegeixen per acabar de tancar el cercle de les casernes britàniques, que allà on hi ha ara el teatre des Born se l’anomenava “des Bèrecs” i, a més de la plaça Alfons III també la resta de murades que hi havia al carrer de Santa Rosalia i Borja Moll eren anomenades bèrecs ja que hi havia hagut l’hospital dels jans. De bèrecs, de l’anglès barracks, a més del sumptuós i vital castell de Sant Felip, ara semi derruït, devien haver-ne més, repartits per l’illa i situats en indrets estratègics que precisessin de vigilància o de control militar. Ens ho confirmen dos savis il·lustrats com són en Llorenç Febrer Rotger i l’historiador per excel·lència de les Illes Balears en Miquel Àngel Casasnovas Camps. Segons aquests dos cronistes els britànics establiren un contingent militar dalt Son Telm i en aquest lloc amb unes grans vistes damunt el clot de Ferreries alçaren les famoses casernes de planta allargada per hostatjar casaques roges i, en concret, els “Dragons de Ferreries (soldats de cavalleria lleugera que combatien tant a peu com a cavall)”. El topònim poderós de Son Telm no va ser desplaçat a Ferreries pel generalista es bèrecs. A més d’aquestes casernes militars els anglesos van traçar una nova carretera amb la intenció d’unir Maó i Ciutadella (o viceversa). Va ser anomenada es Camí d’en Kane. Més desconeguts són d’altres camins. Segons un enèsim savi menorquí, en Pere Fraga Arguimbau, es bèrecs de Son Telm -ell ho escriu Sant Telm- estaven units per una carretera amb es bèrecs de Santa Anna. Aquesta camí anglès acabaria sent conegut com es camí vell de Cala Galdana i, segons fonts orals populars, faria el següent recorregut ara interromput: “Un camí que davallava de Sant Elm, seguia un tros pel camí Reial (camí des Pouets) i on aquest travessa el canal d’en Curt enfilava cap a migjorn (…). Per dins tanques i canalons encara se’n podeu veure trossos i es pot resseguir fins a tocar dels bèrecs de Santa Anna”. No acaba aquí la informació subministrada via Twitter pel botànic savi o pel savi botànic. Donant credibilitat a aquestes fonts orals, el lloc de Sant Patrici, amb nom de sant irlandès, també era uns bèrecs i ho demostra també la forma allargada de les cases; encara que aquesta dada no ha estat confirmada per cap historiador. Em va fer gràcia llegir la notícia, que desconeixia completament, perquè en aquest lloc de Ferreries hi va néixer la meva mare Rosario. Camins, persones sàvies que uneixen dos punts a través de la informació i les dades obtingudes a través de la lectura, la investigació o deixant que flueixin els records. Jocs de cordes que transiten paral·lels a la Teoria de cordes que fa servir la longitud de Planck i la física quàntica i que té en l’empatia, l’amor al territori i les ganes de saber la fibra que estructura el cordó. Jocs de cordes, com dic, que tenen una semblança amb el joc infantil de trama feta amb fils que és conegut a Menorca com sa pastera i que té noms poètics com ara es camí del cel, es mirall o sa pastera grossa. Però aquest joc de trames infinites ja serà per a un altre escrit, per a una altra pedraula.
