El Consell de Govern ha acordat concedir enguany dues medalles d’or de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears: una a títol pòstum a l’escriptora Maria Antònia Oliver i l’altra a Elías Torres i Tur. La Medalla d’Or és el màxim guardó que atorga la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, i té per objecte honorar els mèrits assolits, de manera individual o col·lectiva, per les persones físiques o jurídiques que s’hagin distingit per la seva trajectòria personal o professional en la defensa, la promoció o el foment de les institucions i dels interessos generals de la comunitat autònoma de les Illes Balears, i la labor de les quals hagi tingut una projecció especial fora de l’àmbit de les Illes Balears.
Maria Antònia Oliver (Manacor, 4 de desembre de 1946 – Sencelles, 10 de febrer de 2022)
Escriptora capdavantera de la generació literària dels 70, s’inicià en la literatura amb novel·les centrades en la problemàtica de les transformacions de la societat a Mallorca, amb una base rondallística, fantàstica i onírica.
La seva narrativa és variada i atorga un protagonisme especial a la dona. Una de les seves produccions més destacades és dins el camp de la novel·la negra, en què produeix la sèrie de la detectiva mallorquina establerta a Barcelona, Lònia Guiu, i que toca temes de crítica social en un ambient trepidant. També en el camp de la crítica social, una de les seves obres més poderoses és Joana E. (1992), amb la qual guanyà el Premi Prudenci Bertrana i que toca el tema dels canvis socials en la postguerra amb la història de Joana, una dona mallorquina que l’autora va conèixer el 1979, i que retrata la societat mallorquina de l’època.
En el camp de la narrativa breu, va formar part del col·lectiu Ofèlia Dracs i va fer sis reculls de narrativa breu, un dels quals és el volum L’illa i la dona (2003), amb una selecció d’obres anteriors.
La narrativa de Maria Antònia Oliver té una àmplia gamma de recursos: en algunes de les seves obres el nus central el conformen les relacions de diverses generacions o de sagues familiars (Cròniques de la molt anomenada ciutat de Montcarrà, Amor de cans…), i en unes altres l’autora ens remet a mons onírics i mitològics (aquest seria el cas d’algunes narracions de Tríptics o de la novel·la Crineres de foc).
Elies Torres i Tur (Eivissa, 1944)
És un arquitecte eivissenc. És doctor per l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona i actualment és professor de la Universitat Politècnica de Catalunya des de 1979. També ha estat professor visitant a la Universitat de Harvard i a la Universitat de Califòrnia a Los Angeles (UCLA), i resident a l’Acadèmia Espanyola de Roma (1990).
Entre els seus projectes més destacats hi ha les cases de la Vila Olímpica de Barcelona, la restauració del Parc Güell de Barcelona, la casa Rauchwerk a Nova Orleans (1986), l’annex del Museu Kumamoto al Japó (1992), la plaça del Fòrum a Barcelona (2004) o l’espai de Ses Voltes a Palma. Ha rebut el Premi FAD el 1986, 1988 i 1992. El 2008 va rebre el Premi Ramon Llull, i el 2016 el Premi Nacional d’Arquitectura d’Espanya.
Premis Ramon Llull
D’altra banda, el Consell de Govern ha aprovat també els Premis Ramon Llull per a enguany, una distinció que té per objecte honorar i distingir, de manera individual o col·lectiva, les persones físiques o jurídiques que han destacat dins el territori de les Illes Balears pels serveis prestats en els àmbits cultural, esportiu, jurídic, empresarial, cívic, humanitari, de recerca, de l’ensenyament i lingüístic.
El Decret 3/2014, de 10 de gener, pel qual es regula el Premi Ramon Llull del Govern de les Illes Balears, estableix que aquest s’ha d’atorgar mitjançant un acord del Consell de Govern, tenint en compte la proposta de concessió de les distincions feta pel jurat ―de la qual el Consell de Govern, en el cas actual, es va donar per assabentat en la sessió d’1 de febrer de 2021.
Després de deliberar, el Consell de Govern ha acordat concedir els premis Ramon Llull a les persones i entitats següents:
Josefina Salord Ripoll
Nascuda a Ciutadella el 1955, és llicenciada en Filologia Romànica i Catalana, catedràtica d’ensenyament secundari i historiadora de la cultura.
Reconeguda amb diferents nomenaments acadèmics i guardons culturals fora de Menorca, ha centrat la seva recerca i divulgació en la història cultural menorquina a través de nombrosos estudis, articles i edicions sobre els moviments i les grans figures de la Il·lustració, la Renaixença i el Nou-cents.
Ha desenvolupat una intensa activitat a l’lnstitut Menorquí d’Estudis (IME) del qual és membre fundadora (1985-1986). És també membre de l’Ateneu de Maó i del Cercle Artístic de Ciutadella, la qual cosa deixa palès el seu compromís amb la cultura i amb les institucions culturals.
Com a investigadora de la història cultural menorquina, ha publicat articles científics a la Revista de Menorca, de la qual ha estat codirectora, i a Randa, entre moltes altres capçaleres. A més, ha participat en la coordinació i la redacció de diversos volums d’estudis, seminaris i jornades sobre personalitats de gran relleu per a la història cultural menorquina.
Josefina Salord és una persona compromesa amb la cultura, que ha treballat de manera incansable i rigorosa, i destaquen les seves valuoses aportacions a períodes poc coneguts de la història de Menorca pel que fa a la literatura. Els seus treballs han contribuït a aclarir moments històrics realment significatius en l’àmbit de la geografia lingüística catalana, i han situat l’illa de Menorca i els seus estudiosos en el lloc que els corresponia.
Premi Ramon Llull en reconeixement de la seva aportació a la cultura, la història i la literatura menorquina.
Consuelo Marquès Melià
Nascuda a Ferreries (1950) ha estat la primera dona a participar, ara fa cinquanta anys, com a cavalleressa a les festes patronals a Menorca.
El seu gest, valent i capdavanter, va obrir el camí a les dones en unes celebracions reservades fins llavors al gènere masculí. És així com fa mig segle que una dona a Menorca va pujar, per primera vegada, damunt un cavall per participar en la colcada. Cinquanta anys d’un acte de valentia que va fer història.
L’any 1970 tot el poble de Ferreries va viure la primera vegada que una dona participava a les festes de Sant Bartomeu. Consuelo Marquès sols tenia dinou anys, però el seu gest històric anys després obriria camí a altres dones i a altres pobles.
Premi Ramon Llull en reconeixement de la seva valentia, ja que va ser la primera dona que fa mig segle va pujar damunt un cavall a Menorca per participar en la colcada. Per això i pel fet d’haver obert camí a la participació de les dones en unes festes reservades fins llavors al gènere masculí.
Lina Tur Bonet
Violinista i directora d’orquestra eivissenca.
Des que el 1989 debutà com a solista i tres anys més tard guanyà el segon premi de violí al Concurs Nacional de les Joventuts Musicals d’Espanya, Lina Tur ha desenvolupat una carrera musical brillant, que l’ha duit a actuar com a concertino amb les agrupacions i orquestres més prestigioses d’arreu d’Europa i a les ordres de directors reconeguts.
Com a directora, ha estat al capdavant de l’orquestra Vigo 430, l’Orquestra de Cambra Illa de Menorca, l’Orquestra Simfònica Ciutat d’Elx, la Cammerata, la Jerusalem Baroque Orchestra i la Camerata Villa Musica, i com a solista, ha recorregut tot el món i ha fet enregistraments per als principals segells de música clàssica.
La seva carrera musical ha tingut també un important vessant educatiu: ha estat docent al Conservatori Superior de Saragossa, on va ser titular de la càtedra de violí romànic, i actualment ensenya al conservatori superior Katarina Gurska de Madrid i a l’Escola Superior de Música de Catalunya.
És una constant estudiosa de l’art de la música i investiga incansablement sobre aspectes retòrics i simbòlics en la música. Les seves inquietuds artístiques també l’han duit a experimentar i col·laborar amb altres expressions creatives, com la poesia o el teatre.
Premi Ramon Llull en reconeixement de la seva brillant trajectòria musical de rellevància internacional i per la vocació, la dedicació i l’entrega sense condicions a la seva professió.
Miquel Jaume Roig (títol pòstum)
Miquel Jaume Roig (1953-2021) és una de les persones més reconegudes dins l’esport balear.
Resident a Sineu, però manacorí de cor. El qui havia estat president i fundador del club de primera divisió de futbol sala anomenat Palma Futsal va viure una carrera a les banquetes del futbol mallorquí en què dirigint el Manacor en la temporada 1992-1993 aconseguí el campionat de tercera i l’ascens a segona B. Miquel es convertí en un entrenador de prestigi en el futbol balear, per la qual cosa va arribar a entrenar el Juvenil del Reial Mallorca. Abans de deixar la seva carrera d’entrenador fundà l’Associació Esportiva Manacor el 14 de juliol de 1998. Miquel va fer d’un equip local i humil un referent a totes les illes, i va dotar de protagonisme i identitat un esport minoritari com era el futbol sala, alhora que va fer una tasca social admirable
Miquel Jaume ha estat esplèndid amb l’esport balear i sempre ha apostat pel seu creixement. Li ha donat visibilitat i oportunitats perquè continuï creixent i ha fet que sigui reconegut en l’àmbit nacional i internacional. La seva darrera gran acció va ser la creació de la Fundació Palma Futsal, un espai destinat a canalitzar i a millorar totes les iniciatives socials que va desenvolupant el club. La Fundació ajuda clubs com el Mallorca Waterpolo Club, el Voley Ciutat Cide o el Club Natació Palma, que tenen dificultats per continuar creixent en la seva modalitat.
Premi Ramon Llull en reconeixement de la seva tasca esportiva i social dins l’àmbit de l’esport balear.
Miquel Fiol Sala
Nascut a Porreres l’any 1949, és doctor en Medicina, especialista en cardiologia i medicina interna.
Com a metge especialista ha desenvolupat part de la seva activitat professional a l’Hospital Sant Pau de Barcelona i durant mes de 30 anys a l’Hospital de Son Dureta i a l’Hospital Universitari de Son Espases, a Mallorca, i ha estat un referent en l’electrocardiografia clínica.
Des dels inicis de la seva activitat assistencial ja va demostrar una vocació investigadora que ha anat consolidant fins a l’actualitat i de la qual són fruit nombroses publicacions en llibres i monografies sobre els temes que han guiat tota la seva producció científica, i també la seva participació com a investigador principal en nombrosos assaigs clínics, entre d’altres.
Des de 2014 és el director científic de l’Institut d’Investigació Sanitària de les Illes Balears i com a tal va aconseguir la important fita que fos acreditat com a institut de recerca sanitària de l’Institut de Salut Carlos III del Ministeri de Ciència i Innovació. Aquest fet ha permès situar la investigació sanitària de les Balears al grup selecte d’institucions que fan investigació biomèdica d’excel·lència en l’àmbit nacional i internacional, la qual cosa ha estat un pilar per combatre la lluita contra la COVID-19 des de les Illes Balears.
A més a més, el doctor Fiol és l’investigador principal a les Illes Balears del Projecte Nacional PREDIMED, que estudia els efectes de la dieta mediterrània sobre la prevenció primària de la malaltia cardiovascular.
Va ser, també, president de la Reial Acadèmia de Medicina de les Illes Balears durant 8 anys.
Premi Ramon Llull en reconeixement d’una vida dedicada a la millora de la salut de les persones, tant des del vessant assistencial com investigador, de la qual destaca la seva decisiva contribució per situar les Illes Balears en el mapa de les investigacions biomèdiques de referència.
Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca, Escoltes de Menorca i Escoltes i Guies de Mallorca
Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca, Escoltes de Menorca i Escoltes i Guies de Mallorca, Premi Ramon Llull per la seva trajectòria dins el món del lleure educatiu.
Les seves activitats i experiències tenen una finalitat pedagògica fora del currículum escolar i de l’àmbit familiar, atès que fomenten l’educació en valors i que ajuden a adquirir competències i habilitats socials. Aquest aprenentatge promou que els infants i els joves participants de les seves activitats prenguin consciència de la seva pròpia vida i siguin actius i participatius socialment. A més, les seves activitats fomenten la inclusió social, la convivència intercultural, el treball en equip, la resolució de conflictes i la capacitat d’anàlisi.
Premi Ramon Llull en reconeixement de la seva tasca cívica i d’educació en valors.
Conjunt d’entitats de pacients de les Illes Balears, en representació de totes les entitats Mercedes Alvarado – Associació d’Ajuda a l’Acompanyant del Malalt de les Illes Balears
Les associacions de pacients s’han hagut de reinventar i adaptar. Les administracions públiques de les societats democràtiques tenen per finalitat primordial servir la ciutadania i afavorir les condicions necessàries perquè la població tengui una vida amb plena salut i igualtat d’oportunitats. Des de la Conselleria de Salut i Consum s’ha enfortit el diàleg i la participació activa amb les associacions de pacients amb un compromís ferm de transparència.
Les associacions ens recorden la importància del diagnòstic precoç, l’atenció personalitzada, el tractament òptim i, sobretot, la comunicació entre els professionals i els pacients. Les associacions són la veu dels pacients; tenen un paper fonamental en el teixit sanitari; formen i informen les persones amb malalties i exerceixen una important tasca de sensibilització. Les entitats de pacients exerceixen un rol clau en la societat. Contribueixen a visibilitzar les necessitats dels pacients i reivindiquen el diàleg continu amb l’Administració. Les entitats són informadors clau i són un termòmetre de la situació sanitària. Entre les seves funcions, les associacions de pacients aporten suport psicològic, ajuts econòmics, orientació jurídica, donen suport a la recerca, duen a terme campanyes de finançament col·lectiu, esdeveniments solidaris, etc. Treballen perquè tothom tengui les mateixes oportunitats i no deixen ningú enrere.
Premi Ramon Llull en reconeixement de la seva tasca solidària i el treball en xarxa que tant ha evidenciat la seva importància durant la pandèmia de la COVID-19.
Federació de Ciclisme de les Illes Balears
Constituïda bàsicament per clubs esportius, agrupacions esportives i altres entitats privades que entre les seves finalitats inclouen el foment i la pràctica de l’activitat física i esportiva, i constituïda també per esportistes, tècnics, jutges, àrbitres o altres representants de persones físiques. Es tracta d’una entitat privada sense afany de lucre. La modalitat esportiva de la Federació de Ciclisme de les Illes Balears és el ciclisme i està composta per les disciplines següents: cicloturisme, carretera, pista, BTT, ciclocròs, bicicleta de trial, BMS.
Se’n commemoren els 125 anys d’història, amb tots els valors que representa aquesta activitat.
Premi Ramon Llull en reconeixement del seu interès públic i social, dedicada a la promoció, la gestió, la regulació, l’ordenació tècnica i la coordinació del ciclisme.
Vicent Serra Ferrer, Blai
Vicent Serra Ferrer, Blai, nascut a Formentera l’any 1953, va dedicar tota la seva vida a la docència.
Premi Ramon Llull per la seva trajectòria de més de trenta-cinc anys dins l’àmbit de l’ensenyament i, en particular, pel seu paper com a pilar de la implantació dels ensenyaments secundaris a Formentera, a més de la seva imprescindible activitat social a través de diferents entitats associatives i culturals de l’illa (Obra Cultural Balear de Formentera, Associació de Veïns de Porto-salè, Patronat Municipal de Cultura i Coordinadora d’Entitats Cíviques de Formentera). Professor, llicenciat el 1978 en Geografia i Història per la Universitat de Barcelona. Fou professor dels cursos de l’INBAD a Formentera, de l’Institut de Santa Maria d’Eivissa. Fou secretari i vicedirector de l’Institut Marc Ferrer el 1991 i encarregat de la implementació de la LOGSE al centre. El juliol de l’any 1977 fou un dels fundadors i president de l’Obra Cultural Balear a Formentera. El 1981 participà també en la fundació de l’Associació de Veïns de Porto-salè i de l’associació Amics de Formentera. Entre 1983 i 1986 dirigí el Patronat Municipal de Cultura. El 1987 formà part de la Coordinadora d’Entitats Cíviques, plataforma creada per oposar-se al projecte urbanístic de la punta de sa Pedrera. Col·laborà en l’obra col·lectiva Història i antropologia a la memòria d’Àngel Palerm (1984). Ha estat col·laborador dels primers volums de l’Enciclopèdia d’Eivissa i Formentera.
Vicent Serra Ferrer, Blai, va participar de manera activa i directa en la implantació dels estudis secundaris a Formentera que acabarien cristal·litzant en la creació de l’actual Institut d’Ensenyament Secundari Marc Ferrer. Creà l’aula d’extensió a Formentera de l’Institut Santa Maria d’Eivissa a partir del curs 1980-1981.
Isabel Echarri
(Vera de Bidasoa, Navarra, 1929). Va estudiar a Sant Sebastià i a Madrid i la carrera de Filosofia i Lletres a Nancy, França.
Des de 1954 viu mig any a Formentera i mig a París, lloc on estudià, becada, pintura, tècniques d’estampació gràfica, gravat i pintura al fresc a l’École Nationale Supériore des Beaux Arts. El 1956 s’endinsà dins el seu univers particular, que ha anat desenvolupant al llarg de la seva vida, i va dur a terme els primers monotips i gravats blancs.
L’espai, la poesia i la pràctica pictòrica s’uneixen en els seus Libros de autor, on l’artista fabrica el seu propi paper amb arrugues i bonys que dialoguen amb els poemes i els texts triats: Mallarmé, Fernando Arrabal, Pablo Neruda, Miguel de Unamuno, Federico García Lorca, Jean-Clarence Lambert, Mariano Planells, Jorge Semprún i altres.
Gran part de la seva obra, realitzada a Formentera, ha estat exposada des de 1956 a les principals galeries europees i d’altres continents. Però també ha volgut mostrar-les a les Pitiüses, des de 1969 a la galeria Ivan Spence.
El 1997 Sa Nostra va reunir una important quantitat d’obra per exposar-la a totes les sales d’art d’aquesta Caixa de Balears. El Museu d’Art Contemporani d’Eivissa (MAC) la va incloure a les antològiques dels anys seixanta i setanta. El 1999 la instal·lació dedicada a la seva malaguanyada filla Colombe inaugurà l’església de l’Hospitalet com a sala d’exposicions d’art, regentada pel Museu d’Art Contemporani d’Eivissa.
L’obra d’Echarri està representada a diversos museus de París, Iugoslàvia, Bèlgica i a les col·leccions del MAC d’Eivissa i de Sa Nostra.
Esment
És una organització que va néixer l’any 1962 perquè les persones amb discapacitat intel·lectual i les seves famílies poguessin gaudir de les seves vides. Des del principi, l’entitat ha estat centrada en la protecció i la defensa dels drets de les persones i de les seves famílies (dret a una imatge digna, a una ocupació, a un habitatge, a poder triar els suports segons les necessitats, a poder gaudir de relacions significatives, etc.).
Amb el pas del temps, l’entitat ha evolucionat i comparteix la seva manera de treballar amb persones que tenen altres necessitats. Els valors, que constitueixen la base sobre la qual es dona suport a l’entitat, s’han anat adaptant i adequant als canvis que requereixen els nous temps.
L’activitat essencial de l’organització és la seva manera d’acompanyar les persones i de fer les coses: amb manyaga, cura i parant esment als detalls. La paraula mallorquina que descriu aquesta actitud és esment, un terme que forma part del patrimoni de la seva marca des de fa anys.
Galeria 6A
És una de les poques galeries d’art en tot el territori espanyol amb taller d’estampació tradicional propi. La ubicació de Galeria, i davant, el taller, fan d’aquest projecte iniciat l’any 1982 un concepte únic. Han estampat i editat més de 1.800 imatges de més de 80 artistes, que són convidats a treballar les tècniques d’estampació tradicionals com la xilografia, el gravat calcogràfic i la litografia, sota l’assessorament del seu equip tècnic, preparat per dur a terme les propostes dels artistes. El fet de ser un dels pocs tallers a Espanya, si no l’únic, amb més de 600 pedres litogràfiques, en actiu, a disposició de l’art contemporani, juntament amb premses i màquines, en molts casos úniques en actiu a Espanya, fan encara més especial el Taller 6a, i fa possible portar a terme produccions cent per cent 6a.
La Galeria 6A fa més de tres dècades que desenvolupa el camp de la investigació tècnica per poder oferir el màxim als creadors. L’obra gràfica original que editen forma part dels projectes expositius que fan a la seva Galeria, on obra gràfica i obra única conviuen en equilibri.
Anna Travesset
Anna Travesset és una ecòloga catalana reconeguda per la seva feina sobre les interaccions ecològiques entre plantes i animals, especialment a les illes.
Travesset és professora de Recerca a l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats – IMEDEA (CSIC-UIB), amb seu a Mallorca, i professora col·laboradora de la Universitat de les Illes Balears. El 2017 va rebre el Premi Rei Jaume I de protecció del medi ambient (Fundació Premis Rei Jaume I). A més, actualment ocupa el càrrec de representant institucional del CSIC a les Illes Balears.
La seva recerca se centra en l’estudi de les interaccions ecològiques i evolutives entre espècies, específicament en la manera com aquestes són alterades per diferents impulsors del canvi global. També ha elaborat nombrosos estudis sobre la biologia reproductiva d’espècies vegetals vulnerables o amenaçades. Destaca per les importants aportacions que ha fet al coneixement i la comprensió de la biodiversitat en ecosistemes insulars. El seu treball de camp se centra principalment en les Illes Balears, encara que també coordina projectes a Canàries, Berlengas, Galápagos i Seychelles i participa en uns altres a l’arxipèlag d’Ogasawara (el Japó), i a Europa continental (Suècia, Alemanya, Bèlgica), i Amèrica del Nord (Mèxic).
Virginia Torrecilla
Nascuda a Mallorca el 4 de setembre de 1994, és una futbolista que juga com a migcampista en el Club Atlètic de Madrid de la Primera Divisió d’Espanya. Des d’octubre de 2019 és capitana de la selecció espanyola, amb la qual va debutar en 2013.
És subcampiona d’Europa Sub-19 i ha participat en dues Eurocopes i dos Mundials de futbol. Amb el Futbol Club Barcelona va guanyar 3 lligues i 2 Copes de la Reina.
El 21 de maig de 2020, Torrecilla va anunciar que havia estat diagnosticada amb un tumor cerebral. El 18 de maig, va ser operada amb èxit. El 23 de gener de 2022, Torrecilla va tornar als terrenys de joc en el partit que va enfrontar al FC Barcelona i l’Atlètic de Madrid en la final de la Supercopa d’Espanya.
