El Pla de Prevenció, Actuació i Abordatge de la Conducta Suïcida agilita circuits, augmenta recursos i fomenta la sensibilització de la població, ha explicat la consellera de Salut i Consum, Patricia Gómez, durant la presentació del document que ha elaborat l’Observatori del Suïcidi de les Illes Balears amb la participació d’un centenar de persones pertanyents a més de 50 institucions públiques i entitats del tercer sector.
L’acte ha tingut lloc en el Casal Ernest Lluch amb les associacions de pacients i persones afectades que donen suport a les persones supervivents d’un suïcidi, entre les quals hi havia representants de Familiars i Amics Supervivents per un Suïcidi de les Illes Balears (AFASIB), Telèfon de l’Esperança, Ángeles de Azul y Verde i Papageno. També han participat en la reunió el coordinador de Salut Mental de les Illes Balears, Oriol Lafau, i la responsable de l’Observatori del Suïcidi, Nicole Haber.
La consellera Gómez ha agraït la implicació i l’esforç de tots els participants en l’elaboració del document que, seguint les recomanacions de l’Organització Mundial de la Salut, marca el camí que s’ha de seguir i estableix una estratègia de prevenció en tres camps d’actuació: la comunitat i l’entorn, l’individu afectat i els seus familiars, i tots els sistemes d’atenció (sanitari, educatiu, social i emergències, entre d’altres).
Respecte de les mesures per a l’individu i els seus familiars, el Pla preveu millorar la prevenció, la detecció i l’abordatge de la conducta suïcida de la població en general i dels col·lectius més vulnerables en particular, creant i potenciant recursos i circuits de derivació àgils i un tractament especialitzat, i reforçant la presència de les famílies de persones en risc en els processos d’atenció.
El Pla dedica esment especial a un quart nivell de prevenció: la postvenció, dirigida a persones que han perdut un ésser estimat per suïcidi. En aquest sentit, la responsable de l’Observatori del Suïcidi, Nicole Haber, ha explicat que el dol per suïcidi és un dels dols més dolorosos i complicats. «És un dol triple: un per haver perdut un ésser estimat, un altre per haver-lo perdut en circumstàncies tràgiques i un tercer agreujant que suposa el fet d’haver-lo perdut per causa d’un acte summament estigmatitzat i silenciat», ha manifestat.
En aquesta línia, el Pla incideix en la importància de poder oferir un tractament especialitzat a totes les persones que han perdut un ésser estimat per suïcidi, a més de donar suport al foment de grups d’ajuda mútua o l’associacionisme de supervivents del suïcidi.
Pel que fa a la comunitat i l’entorn, el document proposa diferents mesures: campanyes de sensibilització social; potenciació de programes i accions de promoció de la salut; posada en marxa d’un telèfon de seguiment, atenció i suport per a persones en risc de suïcidi; formació als periodistes en el tractament de la informació sobre la conducta suïcida, dificultar l’accés al mètode, entre d’altres.
Finalment, quant als sistemes d’atenció, el Pla recull les mesures que s’han d’implementar i els protocols de coordinació en tots els sistemes: sanitari, educatiu, social, emergències, etc.
En aquest aspecte, cal destacar la intensa activitat de coordinació promoguda per l’Observatori entre Educació i tots els sistemes implicats en l’atenció al menor i a la població escolaritzada, Salut, Serveis Socials, emergències i altres recursos involucrats.
Nicole Haber ha recordat que s’ha editat i divulgat una guia de prevenció i abordatge de la conducta suïcida i s’ha elaborat un protocol d’actuació i coordinació en casos de risc autolític detectat en els centres educatius de les Illes Balears.
«Amb l’objectiu de gestionar els casos i donar-hi suport, s’ha activat el programa CoorEducaSalutMental, un servei de gestió de casos de salut mental infantil i juvenil i conducta autolítica, que es coordina amb els centres educatius, els assessora en l’abordatge, l’avaluació i el seguiment de casos amb risc suïcida, que facilita, alhora, la retoracció i la comunicació entre professionals de la salut, dels centres docents i les famílies», ha explicat Haber.
Tractament multiprofessional amb el Programa d’Atenció i Prevenció del Suïcidi
Dins l’àmbit de l’atenció, l’Observatori del Suïcidi ha establert també el Programa suprasectorial d’Atenció i Prevenció del Suïcidi (APS) en els hospitals públics de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera, i en la Gerència del 061. L’objectiu és poder oferir un tractament específic i multiprofessional. Aquest Programa disposa d’equips integrats per diferents disciplines professionals, especialitzats en el tractament de la conducta suïcida i que ofereixen una intervenció ràpida, ambulatòria, amb una durada de 3 a 6 mesos.
En aquest sentit, la consellera de Salut i Consum, Patricia Gómez, ha anunciat la contractació de 8 professionals a temps complet que s’aniran incorporant segons les necessitats del Programa des de febrer fins al mes de setembre. Actualment, hi ha 8 professionals contractats per a l’atenció a la conducta suïcida i 17 professionals amb dedicació parcial.
També s’ha activat dins del 061 un grup denominat APS061 amb 5 professionals que duen a terme un seguiment telefònic d’estabilització i adherència al sistema de salut de les persones ateses per ideació o temptativa suïcida des del SAMU 061.
Els professionals de l’APS061 fan un seguiment dels incidents atesos pel SAMU 061 per ideació i temptativa suïcida fins que s’assegura que són atesos per algun servei o que han superat la crisi. «Aquesta telefonada és altament preventiva i les persones ateses agraeixen aquesta ajuda», ha dit Haber.
Quar al número de telèfon 024 d’atenció i prevenció del suïcidi anunciat pel Ministeri de Sanitat, el Pla de Prevenció, Actuació i Abordatge de la Conducta Suïcida a Balears recomana que sigui l’equip de l’APS061 el que assumeixi l’atenció i prevenció del suïcidi 24 hores al dia, en coordinació amb el Ministeri de Sanitat.
Més de 5.000 professionals ja han rebut formació
La responsable de l’Observatori del Suïcidi, Nicole Haber, ha comentat que la violència autoinfligida i la conseqüència més dolorosa, la mort pròpia, és un fet complex i multicausal que fa que la prevenció també ho sigui. «És un treball artesanal i minuciós, que ha de ser abordat des de múltiples fronts, com ara la formació dels professionals».
El pla formatiu pretén promoure la sensibilització sobre la conducta suïcida entre els professionals i dotar-los de coneixements i habilitats que els ajudin a millorar la identificació i l’abordatge de la persona en risc de suïcidi i la seva família.
En els darrers 4 anys s’ha ofert formació a les Balears a més de 5.000 professionals de diferents àmbits: sanitari, educatiu, social, emergències, cossos de seguretat, etc.
El pla se pot consultar a: www.ibsalut.es/prevencio-suicidi
