Itziar Lecea- Ciutadella – Des de l’àrea de Benestar Social del Consell Insular tenen diversos projectes en marxa pel municipi de Ciutadella. Però també per l’illa. El més immediat, la reforma de l’escolta des Fabiol per convertir-la en un centre destinat a la infància i les famílies. Però també d’altres que van quedar a punt d’obrir abans de la pandèmia, i que ara es tornen a reprendre, com és el cas de la Farmàcia Llabrés, de la qual aquesta setmana se n’ha presentat el pla d’usos. Aquesta setmana rallam amb la consellera Bàrbara Torrent per conèixer els projectes de l’àrea que poden beneficiar al nostre municipi.
Fa poc es va signar amb l’Ajuntament la cessió de l’escoleta Es Fabiol. Amb quin objectiu?
A través de la convocatòria de Fons Europeu de l’Àrea Social hi havia una línia destinada a millorar infraestructures i equipaments d’atenció a la infància, que ens va anar molt bé per encaixar un projecte que ja teníem rallat amb l’Ajuntament. Es tracta de la rehabilitació de l’escoleta des Fabiol, que des de 2015 està tancada i en desús. A Ciutadella tenim l’edifici de la Platja Gran on donam serveis de tot tipus: drogodependència, salut mental, menors, atenció a la dona, immigració, LGTBI, etc, però se’ns està quedat petit. Pel que disposar de més espais per l’atenció social a Ciutadella ja ens va bé. Aprofitant la línia de finançament hem presentat ja un projecte que puja al voltant de mig milió d’euros i la previsió és que des de Fons Europeus n’arribin 370.000€ i la resta ho pagui el Consell. Tenim un conveni signat amb l’Ajuntament, que ens cedeix l’espai. En aquests moments estem preparant els plecs pel projecte arquitectònic per rehabilitar-lo, tot i que no és un edific que s’hagi de tocar estructuralment.
Què s’hi encabirà a Es Fabiol?
La intenció és que sigui un edific per donar serveis a infància, adolescència i família a Ciutadella. S’hi ubicarien les oficines del Patronat d’Escoles Infantils, també hi aniria el Servei de Protecció de Menors i segurament inclourem professionals d’atenció directa a la infància, a les famílies en situació de vulnerabilitat, especialment per aquelles que tenen infants de 0 a 12 anys. L’objectiu és poder fer les obres durant l’any que ve i obrir el nou centre pel 2024. A més, quan rallam d’atenció a la infància i famílies no contemplam només atenció individual. També aprofitarem espais per fer activitats en grup; o poder oferir un lloc a projectes com el Paidós. Ens falten sales grans on es puguin realitzar aquest tipus d’actuacions, pel que tenir a disposició Es Fabiol, anirà bé en aquest sentit.
Es necessiten més espais perquè tant la infància com les famílies són un col·lectiu castigat per la pandèmia?
És cert que és un col·lectiu que hem vist com ha tingut problemes arran del confinament, però han estat situacions que s’han donat al cap d’un temps. Ara estem fent les memòries dels serveis de l’any 2021 i podrem veure realment com està la situació en general. Del servei de Menors, per exemple, sí que hem vist que no hi ha hagut més casos, però els que hi havia s’han agreujat. També ha passat amb el Servei Assessor a la Dona. Són col·lectius que veim que no hi ha més casos del que teníem abans de la pandèmia, però sí que podem dir que s’han agreujat els que ja hi havia.
Un altre col·lectiu que depèn de Benestar Social és el de la gent gran. Com els ha afectat la situació?
L’afectació psicològica l’hem patida tots. I les persones grans han hagut de complir amb normes molt dures que els ha suposat un aïllament més gran que a altres col·lectius per preservar la seva salut. El que més hem notat en aquest col·lectiu ha estat el deteriorament físic, especialment després del confinament, perquè no van poder treballar la seva autonomia personal. I és un fet que observam a tots els centres.
Com és la situació ara mateix a les residències i centre de dia?
Als geriàtrics i centres de dia les restriccions són, en general, més importants. Estan oberts, tot i no haver tornat a la situació d’abans de la pandèmia. Es poden rebre visites, açò sí. Es fa també un control molt estricte dels treballadors, i a tots els que no estan vacunats, se’ls fan 3 proves setmanals, dues amb PCR. Tenen el dret de no vacunar-se, però la protecció de la salut de les persones vulnerables és la nostra obligació. A més, tot el personal duu mascaretes FFP2 i els residents no en duen. Al cap i a la fi, és ca seva i arriben al 80% de vacunació de mitjana a tots els centres. Només se la posen quan reben visites.
A més, les residències són plenes.
Tenim unes 300 persones en llista d’espera per una plaça a una residència. Són moltíssimes. El problema és que fer obres per habilitar espais com aquests comporta una tramitació molt llarga. Així i tot, hem començat les obres als Quartes de Santiago a Maó, on podrem ubicar 120 places. Està previst que pel maig de l’any que ve estigui l’obra acabada. També estan en marxa les 60 places que aniran als quartes des Castell, ja hem obert les 13 places que vam ampliar a Santa Rita, hi ha intenció de construir un centre a Es Migjorn Gran a mig termini amb 30 places. A Ciutadella, en el moment en què la Clinica Juaneda surti de l’hospital, disposarà també de més places. Projectes en marxa per poder reduir aquesta llista de 300 persones amb dependència en tenim, però són obres que són complexes i que són lentes. Tanmateix, crec que hi ha una reflexió més important a fer. Som l’illa més envellida de Balears, i des del 2017 tenim més majors de 65 que menors de 18 anys. Crec que cal fer un replantejament de tot el que implica la cura de la gent gran. Està molt bé tenir centres com les residències. Però hem de diversificar el model i reforçar l’atenció a domicili: ampliant hores, obrint l’atenció al cap de setmana, obrint línies d’ajuda per adaptar les cases, facilitar l’accés a les ajudes tècniques… Tot són mesures que podrien ajudar a les persones majors a poder estar a casa seva el màxim de temps possible, amb la seva gent, al seu barri. Anar a un geriàtric hauria de poder ser una opció, més que una obligació de qui els cuiden. En aquest sentit tenim un projecte pilot que farem a Sant Lluís per provar com funcionaria un servei d’atenció d’alta intensitat. Ho volem fer a través del Consorci Sociosanitari de Menorca, on hi som el Consell i els 8 ajuntaments, amb la intenció de què si aquesta prova pilot funciona, poder-la ampliar a altres municipis.
