L’astràgal, el debut literari i obra capital d’Albertine Sarrazin (Alger, 1937- Montpeller, 1967), ha estat publicat per primera vegada en català, amb pròleg de Patti Smith. El volum es presenta aquest dijous 10, a les set de l’horabaixa, a la llibreria Rata Corner (Antoni Marquès 34, Palma), a càrrec de Marina P. de Cabo i del seu traductor, Àlvaro Calero.
Abandonada el mateix dia del seu naixement, Sarrazin va ser adoptada per un matrimoni major als dos anys; amb ells marxà a França, on fou educada sota una fèrria disciplina. Als deu, seria violada per un familiar, episodi traumàtic que encetà una adolescència lliurada al costat més salvatge de la vida: la rebel·lió contra els majors, l’alcohol, la prostitució, els robatoris i un llarg pelegrinatge d’entrades, sortides i fugues per les presons franceses.
A la novel·la, després d’un llarg periple per calabossos, cel·les i reformatoris, la protagonista, Anne, decideix escapar de la presó. En plena fugida es trenca l’astràgal, un petit os del turmell: tot i l’intens dolor físic, cada passa que dona l’aproparà més a Julien, delinqüent en qui creu haver trobat la seva ànima bessona. És l’inici d’una aventura pels baixos fons de la ciutat però també pels misteris de la llibertat, l’amor i la rebel·lia.
La narració d’Albertine Sarrazin es nodreix de les seves pròpies vivències. La seva prosa veloç, d’una complicitat aclaparadora, ha estat reivindicada per autores com Simone de Beauvoir o Patti Smith. «Realment em demano què hauria estat de mi sense ella», digué la cantautora tot recordant que aquella escriptora francesa, desconeguda per a molts, l’havia guiada durant les nits tumultuoses de la seva joventut.
Què en diu Patti Smith…
« Em demano què hauria estat de mi sense ella. Sense l’Albertine que em guiï, hauria fanfarronejat de la mateixa manera, hauria fet front a l’adversitat amb la mateixa tenacitat? Sense L’astràgal com a llibre de capçalera, els meus poemes de joventut haurien estat tan mordaços? »
