El Parlament de les Illes Balears ha validat el Decret llei 2/2022, de 7 de febrer, pel qual s’estableixen mesures per a la reducció de la temporalitat en l’ocupació pública a les Illes Balears. La consellera de Presidència, Funció Pública i Igualtat, Mercedes Garrido, ha defensat la normativa i ha assegurat que «només es pot garantir l’equitat de la nostra societat si els serveis essencials es presten des del sector públic, per la qual cosa és responsabilitat de tots i totes garantir la fortalesa d’aquests serveis».
D’aquesta manera, l’objectiu de la normativa és prendre les mesures i disposar dels instruments necessaris per reduir al 8 % la temporalitat a les administracions públiques de les Illes Balears abans del 31 de desembre de 2024, tal com marca la Llei estatal. El Govern es proposa fer-ho des de l’acord amb totes les administracions públiques i amb els sindicats.
Precisament per aconseguir aquesta coordinació, agilitat, eficàcia i màxima eficiència, es preveu la creació, aquesta mateixa setmana, d’una mesa de negociació específica de totes les administracions de les Illes Balears, per a la necessària negociació sindical, que permeti fixar uns criteris homogenis per a totes les administracions per dur endavant el procés d’estabilització.
Aquesta mesa la compondran els representants de les administracions públiques que s’hi adhereixin, i totes i cada una de les organitzacions sindicals representades a les meses i comitès d’empresa de les administracions adherides. «D’aquesta manera garantim el dret a la negociació col·lectiva de totes les organitzacions sindicals, cada una d’elles amb el pes específic que les eleccions sindicals als respectius àmbits autonòmics li han donat, però tots i cada un dels sindicats amb veu i vot a la mesa», ha explicat Garrido. D’aquesta manera, organitzacions sindicals que només tenen representació a la mesa de Serveis Generals de la CAIB, tendran l’oportunitat d’aportar les seves propostes per al conjunt de totes les administracions públiques de Balears i no només en l’àmbit de la comunitat autònoma.
Així mateix, ahir es va constituir una comissió formada per representants de diferents administracions, amb presència de l’Administració de la Comunitat Autònoma i les administracions insulars i locals, amb l’objectiu de coordinar l’execució dels processos d’estabilització.
Garrido ha anunciat que, actualment, ja són 49 els municipis que s’hi han adherit, a més dels quatre consells insulars, la FELIB i deu entitats més, la qual cosa suposa un total de 64 adhesions. En aquest sentit, el Govern fa l’esforç de coordinació de totes les administracions de les Illes Balears i la mesa que es crearà és l’eina de coordinació perquè es pugui fer de la manera més eficaç, eficient i ràpida possible.
Finalment, es preveu la creació d’una mesa de negociació per a tot el sector públic instrumental de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, amb la finalitat de negociar el desenvolupament de les condicions de treball comunes i aprovar un acord marc per a tot el sector públic.
Tot plegat, per donar compliment a la Llei d’interins estatal, la qual fixa les metes clares de reduir la temporalitat i oferir una ocupació pública estable i de qualitat i donar estabilitat als treballadors i treballadores públics. Afectarà les places que hagin estat ocupades de manera temporal i ininterrompudament almenys en els tres anys anteriors a 31 de desembre de 2020.
S’exigeix que les ofertes d’ocupació relatives a aquests processos d’estabilització s’aprovin i es publiquin en els respectius diaris oficials abans de l’1 de juny de 2022, les respectives convocatòries, abans del 31 de desembre de 2022, i els processos han de finalitzar abans del 31 de desembre de 2024.
En qualsevol cas, Garrido ha recordat que des del Govern ja s’han posat en marxa una bateria de mesures en matèria de funció pública, encaminades a donar estabilitat als treballadors i treballadores públiques. En són exemple els processos d’estabilització iniciats durant els anys 2017-2018, l’execució dels quals es va engegar a finals de 2019 i que, en aquests moments, es continuen executant. D’aquests, pel que fa als serveis generals hi ha 755 places convocades, de les quals se n’han cobert 350, tenint en compte que el procés selectiu de 2021 va ser ajornat fins enguany, a causa de la COVID.
A Salut, durant aquest període, s’han cobert 2.782 places i es continuen executant convocatòries ja publicades, que suposaran la cobertura d’altres 2.000 places. I a Educació s’han estabilitzat 2.381 places. Les convocatòries que segueixen en execució suposaran l’estabilització d’aproximadament 1.200 places més.
«Pretenem crear espais de trobada per al diàleg, la negociació, la coordinació, l’assessorament mutu i el reforç de l’engranatge institucional, que ha d’actuar conjuntament per millorar les condicions laborals dels treballadors i treballadores per disposar de millors serveis públics», ha conclòs Garrido.
