El Partit Popular denuncia que la manca de mesures eficaces i una acció política decidida de suport, per part del Govern i el Consell, a la ramaderia de Menorca, l’estan conduint a la desaparició, com confirma que la cabanya de vaques frisones s’ha reduït l’últim any en més de mil caps; quatre explotacions han tancat, d’altres també plantegen la interrupció de l’activitat i que la retirada de caps de bestiar continuarà en els propers mesos.
“Tot això és conseqüència de la manca d’una política agrícola que doni resposta a les demandes de les associacions professionals, indústries làcties, cooperatives, maduradors i les empreses comercialitzadores, i, sobretot, perquè el Govern i el Consell no han sabut donar resposta a les demandes del sector, que el Partit Popular ha anat plantejant des del principi d’aquesta legislatura al Consell i al Govern, segons manifesta la presidenta del PP de Menorca i consellera portaveu del Grup Popular al Consell, Misericòrdia Sugranyes, que assegura que “el Pla Provilac és positiu però lamentablement arriba massa tard, i difícilment evitarà la constant pèrdua de la cabana vacuna frisona, ja que no compensa del tot els sobrecostos de les ramaderies menorquines”.
No al ‘pla de xoc’
Per la seva banda, la diputada autonòmica Asunción Pons, portaveu al Parlament dels temes d’Agricultura, declara que “des del principi d’aquesta legislatura, el Partit Popular ha reclamat i proposat mesures per donar suport i impulsar el sector ramader de Menorca, com el Pla Estratègic, que encara no està redactat”. “Els partits d’esquerra -explica la diputada del Partit Popular de Menorca- van votar en contra, a la Comissió d’Economia del Parlament, el 23 de setembre, del pla de xoc per a la ramaderia, que havien reclamat durant el mes d’agost les associacions professionals agràries. Primer Frisona Balear, després Fagme i Agrame. El Partit Popular va atendre aquestes peticions i va registrar el 30 dagost una proposició no de llei per a l’aplicació urgent del pla”.
Asunción Pons declara que “una proposta en el mateix sentit, que va ser presentada pel PP al Consell de Menorca, defensada per la consellera portaveu Misericòrdia Sugrañes al ple del Consell del 27 de setembre, també va ser rebutjada pels partits d’esquerra, agreujant la crisi del sector ramader, que seguia demanant mesures, però sense obtenir resposta ni del Govern ni del Consell”. “Finalment, al desembre, la Conselleria d’Agricultura planteja un pla de xoc per al 2022, amb unes mesures que arriben tard, que va ser aprovat al desembre i fins al 28 de febrer no va ser publicat pel Govern”, afegeix.
Misericòrdia Sugrañes subratlla que, que “segons l”Estudi de costos en explotacions agràries i ramaderes, redactat pel Ministeri d’Agricultura’, que va ser publicat el febrer de 2020 pel Govern, els sobrecostos d’insularitat a les Balears ascendeixen a 1.367 euros/any per vaca de llet, fet que suposa 0,151 euros/litre que les ramaderies han de veure compensats”. Afegeix que “els ramaders de les Balears suporten 1.133,23 euros/any per vaca de llet en concepte d’extracost i 234,57 euros/any per vaca de llet en concepte d’infrapreu, cosa que provoca el sobrecost final de 1.367 euros/any per vaca que no és compensat i que condueix el sector ramader a la seva desaparició”.
Sobrecostos de 38 milions d’euros anuals
Asunción Pons anuncia “un seguiment constant i rigorós de la moció del Partit Popular aprovada per unanimitat pel ple del Parlament el passat 16 de novembre amb set mesures per al sector agrícola-ramader, després de la interpel·lació del PP a la consellera Mae de la Concha en matèria de política dagricultura i ramaderia del Govern Armengol”.
Entre aquests acords destaca el compromís de reclamar al Ministeri d’Agricultura una aportació anual de 38 milions d’euros a la nova PAC 2023-2027 per compensar els sobrecostos d’insularitat que pateix el sector agrícola-ramader de Balears, segons l’Estudi de costos en explotacions agràries i ramaderes’ del Ministeri d’Agricultura’, amb dades corresponents al 2019, per la qual cosa avui –amb els increments de matèries primeres, electricitat, gasoil, transport, pinsos i fertilitzants– són molt superiors. I en segon lloc, que el Govern Armengol destini, com a mínim quinze milions d’euros del REB al sector agrícola-ramader de les Balears a partir del 2022 per reduir els extracostos i infrapreus provocats per la insularitat.
“Sra. Armengol: quan els agricultors i els ramaders de les Balears tindran els mateixos drets i el mateix nivell de renda que la resta de professionals d’Espanya, és a dir, produir i competir en igualtat de condicions?”, pregunta la diputada Asunción Pons.
Incompliment del Pla Estratègic
La Conselleria dAgricultura segueix sense aplicar el Pla Estratègic per al Sector Ramader de Balears 2020-2023 que, a proposta del PP va aprovar per unanimitat el Parlament el novembre de 2019, i la redacció del qual va autoritzar el Consell de Govern el 7 de febrer de 2020.
Asunción Pons declara que “la Conselleria havia d’haver desenvolupat aquest pla, cosa que no ha fet, malgrat haver estat aprovat per unanimitat, també amb els vots a favor del PSIB-PSOE, Podem i Més, a proposta del Partit Popular, per la Comissió dEconomia del Parlament”. Afegeix la parlamentària portaveu d’Agricultura que “si el Govern Armengol hagués aplicat el Pla Estratègic, el sector ramader de les Balears comptaria amb instruments i mesures que ara no té, i no caldria redactar el pla de xoc”.
El Pla Estratègic per a la Ramaderia de Balears va obtenir als Pressupostos autonòmics del 2020 una dotació de 300.000 euros en prosperar l’esmena que va presentar el PP, perquè el Govern no havia previst cap partida. Però el pla encara no ha estat elaborat i, per tant, no s’hi aplica.
