Dia 18 de març de 1939 Àngel Muerza Esparza (Madrid, 1908 – Maó, 1939) i deu persones més foren executades als murs de La Mola per les seves idees polítiques. En el cas de Muerza, a més de la seva adscripció al socialisme, hi va influir el fet de ser mestre d’escola impulsor d’una pedagogia renovadora. Muerza, com també Jaume Farré Vidal (mestre d’Es Mercadal i Ferreries), va patir la pitjors de les depuracions per part de la repressió franquista: l’afusellament.
Muerza va venir a Menorca arran de l’obertura de la nova Escola Racionalista l’any 1931 situada en un edifici a l’Avinguda de Sant Nicolau de Ciutadella, que fa cantonada amb el carrer República Argentina, i on ara hi ha els Jutjats i la Policia Nacional. Segons el Padró de 1931, a finals de desembre de 1930 Àngel Muerza vivia al carrer d’Isabel II número 15 (que l’any 1931 es deia Avinguda de la República, i avui és el Camí de Maó). Allà hi constava com a hoste d’una fonda.
El 24 d’octubre de 1934, com interí, i el 12 de novembre de 1934, en propietat, va prendre possessió de la seva plaça com a mestre de l’Escola Graduada de Ciutadella. Poc temps després, el 17 de gener de 1935, s’inauguraria el nou edifici de l’Escola a la plaça des Born. El mateix dia de la inauguració el seu director Fernando Martínez Curto anuncià que l’escola portaria el nom de l’il·lustre mestre Joan Benejam. En nom de tot el professorat intervingué Àngel Muerza per donar suport a la decisió.
Aquella vinculació fora de temps entre Muerza (Madrid, 1908 – Maó, 1939) i Benejam (1846-1922) no és casual. Tots dos tenien un posició ideològica de caràcter progressista i republicana, amb un fort compromís social i una intensa dedicació a la renovació pedagògica. També tenien diferències, sense cap dubte, en especial pel que fa a la religió.
En qualsevol cas, l’aspecte que ara més interessa és la seva vinculació com a mestres seguidors d’una pedagogia que defensava el predomini del coneixement racional, no dogmàtic. Tan és així que alguns autors van situar a Benejam dins el corrent de l’escola racionalista, quan açò és cronològicament impossible. És cert emperò que Joan Benejam és en certa manera, al marge del component religiós, un avançat en el moviment que sorgiria de l’Escola Racional de Ferrer i Guàrdia. Recordem que Benejam, entre d’altres, va publicar la revista educativa La enseñanza racional (1888-1889) i La escuela práctica (1894-1895), títols –i contingut- que fàcilment podrien ser considerats d’inspiració racionalista.
De fet la defensa de l’escola pública i la preocupació per l’emancipació de les classes treballadores i l’autonomia de l’infant tot desenvolupant el seu raonament, són característiques que, sense cap dubte, compartien ambdós mestres: Joan Benejam i Àngel Muerza. Reivindicacions i preocupacions molt vigents que en l’actual context de l’any Joan Benejam i de l’aniversari de l’assassinat d’Àngel Muerza, mereixen ser recordades i reflexionades des de les aportacions d’aquests dos grans mestres.
