ACN Brussel·les – El Tribunal de Justícia de la Unió Europea decidirà dijous si els bancs han de tornar totes les costes judicials que reclamen els afectats per clàusules abusives. Arran d’una pregunta prejudicial d’un tribunal de Barcelona per un cas que implica Caixabank, Luxemburg ha d’aclarir si la normativa espanyola que permet limitar el reemborsament respecta la directiva europea de clàusules abusives. Com a pas previ a la sentència, l’Advocat General del TJUE Henrik Saugmandsgaard va avalar la llei espanyola en la seva opinió sobre el cas. Ara bé, el lletrat deia que el llindar establert ha de permetre al consumidor obtenir una part “raonable i proporcionada” de la despesa que va haver de fer per lluitar el seu cas als tribunals.
L’opinió de l’advocat general no és vinculant per al TJUE, però serveix per preparar la sentència i els magistrats la tenen en compte per decidir sobre les preguntes prejudicials.
El cas de Caixabank
Caixabank va ser condemnada el 2018 per haver utilitzat una clàusula abusiva que marcava la devolució d’un préstec en moneda estrangera. A part d’ordenar un nou càlcul del saldo pendent, un tribunal de Barcelona va obligar el banc a pagar els costos del procediment. Tanmateix, l’entitat va impugnar la quantitat de les costes judicials reclamada i es va reduir l’import.
Els consumidors es van queixar i el jutjat de primera instància número 49 de Barcelona va optar per preguntar al TJUE com s’havia d’aplicar la directiva europea sobre clàusules abusives per decidir sobre el reemborsament de les costes judicials.
La llei espanyola
La Llei d’Enjudiciament Civil (LEC) diu que els afectats han d’indicar a la demanda la quantia del procés en funció de l’interès econòmic del procediment. En aquest cas concret, els consumidors van dir que era indeterminada perquè no podien preveure el valor final, ja que s’havia de revisar a conseqüència de la mateixa l’anul·lació de les clàusules abusives. Van precisar que estaria entorn del deute del moment, uns 120.000 euros, però van mantenir que la quantia era indeterminada i el procediment es va taxar en 30.000 euros, seguint els criteris orientadors que marca el Col·legi d’Advocats de Barcelona.
La LEC estableix un límit màxim als honoraris dels advocats: una tercera part de la quantia del procés. Els afectats van reclamar uns 19.000 euros basant-se en el deute final del prèstec, uns 127.000 euros. Caixabank ho va impugnar al·legant que era excessiu. El lletrat de l’administració de justícia va donar la raó a l’entitat i va reduir les costes agafant com a referència els 30.000 euros considerant que, segons la interpretació que fan de la LEC els tribunals espanyols, no es pot alterar la quantia de la demanda en una fase posterior del procediment per taxar les costes judicials.
El jutjat de primera instància número 49 de Barcelona dubta si això respecta la directiva europea sobre clàusules abusives i pregunta si la LEC pot limitar el reemborsament de les costes judicials.
Opinió de l’Advocat General
L’octubre del 2021 l’Advocat General del TJUE Henrik Saugmandsgaard va defensar que els estats membre de la UE poden establir un màxim sempre que el consumidor pugui obtenir una part “raonable i proporcionada” de la despesa que va haver de fer per lluitar el seu cas als tribunals. Tampoc veu incompatible amb la directiva europea que no es pugui modificar la quantia de la demanda a posteriori per taxar les costes judicials. Així, avisa que correspon als tribunals de l’estat controlar que la suma correspon a l’interès econòmic del procediment.
Saugmandsgaard recorda que el TJUE no té competència per resoldre controvèrsies sobre com s’ha d’interpretar el dret espanyol, encara menys pronunciar-se sobre com s’ha de calcular la quantia d’una demanda segons la LEC.
