El resultat de les eleccions al Parlament de Catalunya col·loquen la Candidatura d’Unitat Popular davant d’una oferta ferma d’entrar al govern de la Generalitat. El debat intern que la formació obre per decidir si pren aquesta responsabilitat s’interromp abruptament amb l’assassinat de l’alcaldessa de Solsona. Mentre els moviments polítics prenen velocitat, la investigació traurà a la llum secrets inconfessables i conspiracions endimoniades. I al centre de tot plegat, un periodista menorquí arrelat a Lleida fa mans i mànigues per treure’n l’aigua clara i sortir-ne, com a mínim, sencer.
He decidit, amb tota la intenció del món, començar aquesta ressenya amb el resum argumental de la novel·la, Assassinat al Consell Polític, de Pau Juvillà Ballester, per tot seguit fer-vos saber que he gaudit molt d’aquesta lectura. He fet una xalada, com deim a Menorca. Una veritable xalada.
Són molts els motius per aquest entusiasme que us vull transmetre. Comencem pels més anecdòtics: el protagonista és menorquí – fill d’una família republicana durament represaliada pel règim franquista-, jo mateix he militat tota la meva vida en un partit sobiranista i he ocupat càrrecs orgànics i institucionals per la qual cosa no desconec les misèries de la política i, finalment, l’autor va ser diputat per CUP-Guanyem al Parlament de Catalunya fins que aquest oxímoron anomenat justícia espanyola li arrebassà l’acta…
Fins aquí els detalls anecdòtics que només són significatius per a mi, i anem al moll de l’os. Assassinat al Consell Polític és una excel·lent novel·la negra que es llegeix sense aturall, que engresca des del primer moment i que, com a bona mostra del gènere, no estalvia la crítica social ni la necessària intriga.
Així a la novel·la hi veim desfilar molts dels mals de la política actual, però sobretot, i sense eufemismes, desvela l’enorme corrupció inherent a això que algunes forces polítiques en diuen democràcia i que només és un franquisme emmascarat i enquistat en les institucions de l’estat. No vull anar més enllà perquè suposaria treure a la llum personatges i situacions de la novel·la que us espatllarien el plaer de llegir-la. Seria una mena de sacrilegi que no estic disposat cometre!
A Assassinat al Consell Polític, immergits en un ritme trepidant, hi trobem ironia, martingales polítiques i debats estratègics, però sobretot hi ha violència. La violència contra els qui gosen sortir del solc, violència contra els que qüestionen la sagrada estructura del poder. En llegir la novel·la és impossible restar indiferent, tanmateix no cal que patiu, no és una novel·la de consignes. Ans al contrari, la realitat se’ns mostra tal com és, amb un realisme sense disfresses. És una bona novel·la, que no amaga ni de bon tros les febleses de l’esquerra independentista, però tampoc defuig posar-nos davant els ulls la repressió de qualsevol dissidència.
No em puc allargar més. És hora ja de cloure la ressenya. Voldria fer-ho amb una cita textual de la novel·la, no obstant això crec que és millor comentar-vos un fet simbòlic: una de les darreres escenes succeeix a “la cantonada de l’antic carrer Cadena, amb la Rambla del Raval, l’indret exacte on el 10 de maig de 1923 fou assassinat el Noi del Sucre a mans de pistolers a sou de la patronal en un dels moments més crus i durs de la història barcelonina…”.
Aquí ho deix. En llegir la novel·la ho entendreu.
