Les Pedreres de s’Hostal : una nova era cultural El recinte compta amb visites guiades, tallers i esdeveniments culturals

Neus Jover Sampol/Ciutadella – Antigament, els oficis més emprats a les Illes Balears eren els que envoltaven el món de la pagesia i el de la construcció. Un gran percentatge d’illencs treballava en les pedreres per tal d’aconseguir tots aquells materials necessaris per abastir la construcció de noves cases i edificis.

Si donem una ullada als nostres voltants ens adonarem que gran part han estat construïts amb pedra de marès, un element que ha predominat a partir del segle XIX en la cultura arquitectònica illenca i que segons explica l’historiador Miquel Àngel Marquès a l’article El Trencador i les Pedreres “després d’un cert abandonament a causa de la imposició del formigó com a material substitutiu, avui torna a despertar l’interès entre els menorquins i és present en construccions, tant a les de nova planta com a les rehabilitades”. Tot i això, avui dia la major part de pedreres de marès de les Balears es troben inactives.

Segons explica l’arquitecta Catalina Salvà en el llibre Les pedreres de marès. Identitat oblidada del paisatge de Mallorca, fins a l’any 2017 hi havia registrades a les Illes Balears 1400 pedreres, 180 de les quals estan actives. I d’aquestes 180 només 50 són d’extracció de marès.

Per altra banda, no totes les pedreres inactives han quedat en desús o estan abandonades, sinó que algunes com les Pedreres de s’Hostal, han passat a utilitzar-se per fins culturals diferents del de l’extracció de pedra. En aquest sentit, l’historiador afirma que “pel seu valor com a patrimoni cultural les pedreres s’haurien de conservar, adequar i difondre per tal de donar a conèixer el que van significar per a Menorca, però també deixar una porta oberta per si en les noves construccions els arquitectes decideixen tornar a l’ús del marès”.

Les Pedreres de s’Hostal 
Les Pedreres de s’Hostal es troben al quilòmetre u del Camí Vell de Ciutadella i tenen una extensió aproximada de 7 hectàrees. Actualment són una de les poques pedreres on es pot observar l’evolució de les tècniques dels pedrers, ja que hi trobem una zona on l’extracció va ser manual (s.XIX-XX) i una zona moderna d’extracció mecànica (1960- 1994).

A partir de l’any 1983 s’estableix una llei que obliga els pedrers a executar un Pla de restauració de les pedreres sense activitat, omplint-les parcialment i reforestant-les, cosa que moltes empreses que explotaven aquestes pedreres no van fer. Així, gran part d’aquestes pedreres es varen veure cobertes de tones de residus que de forma il·legal la gent llançava, quedant totalment abandonades i condemnades a l’oblit.

El trencador, un ofici en perill d’extinció
El trencador és aquella persona que s’encarrega de tallar i treure les pedres de la pedrera. La seva feina no era gens fàcil, ja que segons explica l’historiador a l’article El Trencador i les Pedreres “havia d’escoltar el marès quan picava, perquè a causa de la densitat d’aquest, que varia d’un lloc a un altre, els cops es podien desviar cap a la zona més blana de la pedra i la retxa es podia tòrcer”. La feina manual del trencador es va mantenir fins que l’ofici es va mecanitzar a mitjans del segle XX, coincidint amb la irrupció del bloc de formigó. És per això, que actualment aquesta feina tan demandada anys enrere, ha quedat en l’actualitat en desús.

La fundació Lithica
Durant la primavera de 1994, quan l’explotació minera de les Pedreres de s’Hostal va finalitzar, l’escultora Laetitia Lara veient que les pedreres havien quedat submergides sota tones d’escombraries, va decidir crear una mena d’associació que es va acabar de consolidar l’any 2012 passant a anomenar-se fundació Lithica. Així, cap a finals d’any, i en un moment crític, la fundació va llogar les pedreres de s’Hostal i va iniciar un procés de neteja i rehabilitació de l’espai. A més, l’associació és l’encarregada de la gestió cultural de les Pedreres i les activitats que es fan dins aquestes i, parteix de l’objectiu de sensibilitzar a la societat sobre la importància de les pedreres com a restes arquitectòniques culturals.

Reactivació del patrimoni cultural
Lithica, l’any 1995, inicià un programa cultural amb la intenció de potenciar la recuperació de les pedreres. Per una banda, s’iniciaren les tasques de neteja de les pedreres i varen adequar les zones de jardí i els passadissos que comuniquen les diferents estances del recinte. A més, també varen incorporar cartells, mapes i circuits per tal de garantir que els visitants poguessin gaudir del passeig de forma ordenada.

Per una altra banda, es va presentar tot un ventall d’activitats culturals amb la intenció de donar a conèixer la rellevància dels espais abandonats de les pedreres menorquines, així
com la importància del marès i de l’ofici dels pedrers. Segons ha explicat la responsable de cultura de la fundació Lithica, Anna Bagur “avui dia el més important és posar en valor el que són les pedreres, donar-les vitalitat i aportar un nou ús a l’espai, a més de rehabilitar-lo i fer-lo accessible a tots els públics”, per tant, l’objectiu final en paraules de la presidenta de cultura és “convertir un element arcaic, com és una pedrera, en un element contemporani”.

“Molta gent que abans no coneixia les Pedreres de s’Hostal les ha conegut o ha sentit interès gràcies al ventall de propostes culturals que proporciona la fundació Lithica”, ha explicat el regidor de cultura de l’Ajuntament de Ciutadella, Andreu Cardona. A més, ha afegit que mentre des de la fundació mantinguin una proposta cultural clara, des de l’ajuntament estaran “encantats” de continuar col·laborant, així com han fet en edicions passades, aportant material per cobrir les activitats culturals.

Lithica en l’actualitat
La labor de Lithica consisteix en rescatar les Pedreres de s’Hostal de les runes i dotar-les d’una nova vida. I així ho han fet, adaptant l’espai per a les visites i convertint-lo en una zona d’oci cultural.

Avui dia la fundació ha recuperat una zona d’extracció manual de marès, una zona d’extracció mecànica, un gran laberint de pedra i diversos jardins dotats de vegetació
mediterrània. “Les Pedreres de s’Hostal són un element molt important per la ciutat, sobretot perquè s’han convertit en un espai de gran riquesa cultural”, ha afirmat el regidor de cultura. I és que aquest recinte s’està convertint en un punt d’interès cultural, tant pels turistes com pels mateixos ciutadans.

Lithica ha apostat per un ventall ampli d’activitats culturals, que es poden gaudir de forma individual, en nuclis familiars, en grups escolars o en agrupacions aleatòries. Entre aquestes activitats es mantenen des dels inicis els tallers on trobem activitats enfocades a la recuperació de la fauna silvestre, gestionades pel Centre de Recuperació de fauna silvestre del GOB, i activitats relacionades amb el marès, destinades a conèixer més concretament la cultura i aplicacions d’aquest tipus de pedra. A tots aquests tallers s’hi pot accedir pagant
una quantia fixa.

A més, durant l’any es proposen diverses visites guiades amb inscripció prèvia i també visites i activitats escolars. Bagur ha comentat que les activitats amb les escoles han augmentat considerablement i que amb el pas del temps s’han anat incorporant demostracions d’oficis antics i artesans, com el trencador i el paredador. Durant l’estiu, des de 1997, s’hi incorpora una programació especial dotada de concerts musicals i actuacions escèniques que omplen les pedreres de vida. Segons garanteix l’arqueòleg Toni Camps “se’ls dona un ús molt lloable per part de Lithica” i a més, afirma que “hi ha infinitat de pedreres, però aquestes són les que millor ús tenen després d’haver-se clausurat la seva extracció”. Per tant, considera que gràcies a la labor desinteressada que realitza la fundació s’ha aconseguit la conservació d’aquestes pedreres.

Aquesta nova era de les Pedreres de s’Hostal apunta que perdurarà en el temps, ja que amb el pas dels anys el nombre de visitants i de socis de la fundació ha anat creixent considerablement. La fundació Lithica ha convertit la seva programació cultural en un cicle d’esdeveniments d’interès per a la societat menorquina i, a més, segons han explicat l’arqueòleg Toni Camps i l’historiador Miquel Àngel Marquès, l’estratègia que ha seguit Lithica per a conservar les pedreres és un model a seguir per altres espais que hagin pogut quedar en runes.