Joana Gomila Lluch fou segurament la major sorpresa a Menorca de les eleccions de 2015. El seu partit, el PSM, fou la força més votada a Ciutadella, i des de llavors és batlessa de la ciutat gràcies al pacte entre PSOE, Gent per Ciutadella i la seva formació. A l’inici del darrer curs polític d’aquest mandat, Gomila es dibuixa clarament com la candidata del seu partit als propers comicis. Defensa la feina feta durant aquests tres anys i el funcionament d’un pacte de govern que, recorda, mantingué la llibertat de vot de cada partit en aquells temes en què no hi hagués acord.
- Es tornarà a presentar com a candidata a la batllia el proper any?
- No ho descart, però és un tema que hem d’acabar de xerrar dins el PSM.
- Si es presentés, amb quin balanç creu vostè que ho faria?
- El balanç d’aquesta legislatura és molt positiu. Per una banda, ens hem atracat molt als ciutadans, com per exemple amb les visites als barris o amb les reunions amb els veïns del carrer Mossèn Josep Salord i Farnès per explicar-los el projecte de millora. Per altra banda, la gent confia en nosaltres i sap que no robarem res. Sap que els que som dalt l’Ajuntament gestionarem els doblers públics amb cura, igual que si gestionéssim els doblers que cadascú té individualment a casa. I per un altre costat, hem obert l’Ajuntament per a què la gent s’atraqui a noltros com a polítics. I després, hi ha una sèrie d’equipaments que no estaven acabats, i dels que estem a punt de veure el final. Per exemple, la recuperació com a centre cultural de Can Saura, el compromís per construir els nous jutjats, la recuperació de l’edifici que ara ocupa la Clínica Menorca una vegada aquesta acabi la seva estada, aconseguint a la vegada que aquesta empresa quedi a Ciutadella, el Teatre des Born, del que prest adjudicarem les obres, la recuperació del Centre d’Alzheimer, s’han asfaltat molts carrers, renovat el carrer Mallorca… Si fes una llista de tot allò que hem fet, seria una llista important que dóna credibilitat i demostra feina, dedicació i tenir sempre molt en compte el ciutadà.
- Creu que la gent al carrer comparteix aquest balanç que fa vostè? Algunes vegades se sent el comentari que Ciutadella està aturat…
- El ciutadà té la sensació que fas molta cosa si arregles el seu carrer, i que no fas res si no has arreglat el seu carrer. He rebut molts comentaris positius per l’obertura de Can Saura, per l’atenció cap als veïns de Mossèn Josep Salord i Farnés, per l’asfaltat de molts carrers… Feim feina amb els ciutadans, ja que l’administració la formam ciutadans que tenim els mateixos problemes que la resta de la gent. La llista de feines fetes, com hem xerrat, és àmplia, i és molt important saber d’on venim.
- Han actuat vostès més lentament, però, del que vostè hauria desitjat?
- Quan jo desconeixia els procediments de contractació, no entenia la lentitud de l’administració. Un particular, quan vol fer una obra, contracta els professionals i l’executa. L’administració no pot actuar així. Primer s’ha de tenir un projecte redactat, que ha de ser aprovat per l’Ajuntament, elaborar les bases tècniques que serviran per fer la contractació, tot açò després ha de passar per exposició pública vint o quaranta dies, s’han de presentar empreses, obrir sobres, mirar si hi ha deficiències, que els tècnics revisin la documentació… No són els mateixos procediments. L’administració té uns tràmits que són garantia d’un bon ús dels doblers públics, però que fan endarrerir els procediments. Per altra banda, tenim una brigada municipal amb molt menys personal que fa uns anys, i uns pressupostos que tots sabem com els tenim. I la brigada, a part de fer obres, fa moltes altres activitats més enllà de les que la gent pot pensar. No m’estranya que la ciutadania pugui pensar que es fa feina de manera lenta, però quan ets dins l’administració és quan veus la realitat del seu funcionament.
- I governar en pacte provoca que les coses es facin més lentament?
- No, en el nostre cas no, de cap manera. Hem governat amb PSOE i Gent per Ciutadella, i la dificultat en cap cas ha vingut pel fet de ser partits diferents. Hem funcionat molt bé. Hi ha temes en els que coincidim i altres en els que no, i des del principi ja vam decidir que el regidor de cada àrea seria qui impulsaria les actuacions decidides per l’equip de govern, hi estigués o no d’acord, i respectant la llibertat a l’hora de votar. Els regidors funcionen com a regidors delegats, no com a regidors de cada partit. Si s’ha endarrerit alguna cosa no ha estat en cap cas pel fet d’haver-hi tres partits al govern.
- Per exemple, la solució a la polèmica sobre l’ús dels patis interiors, no es va endarrerir per diferències polítiques dins l’equip de govern?
- Des del principi sabíem les postures de cada un dels partits, ja es va xerrar fins i tot quan vam firmar el pacte de govern. No s’ha endarrerit per qüestions polítiques, sinó per temes administratius.
- Fa unes setmanes entrevistàvem al secretari general de Podem Ciutadella, i membre de l’equip de govern, Sergi Servera. Ell comentava que l’experiència de govern havia estat molt bona, però que en alguns moments ells haguessin estat més valents.
- Per ser valent, s’ha de saber com ser-ho. Per exemple, quan planteges treure tots els doblers dels bancs que no compleixin un codi ètic. Hem demanat als bancs, i tots ens diuen que el compleixen. Tots compartim aquest objectiu, però no basta en voler-ho. S’ha de veure si l’objectiu és factible o no.
- És una qüestió de realisme?
- A part de posar la convicció, s’ha de veure com es pot dur a terme, i si és possible. Tots seríem valents, però també hem de ser realistes. Un ideal que només sigui teòric i no es pugui dur a la realitat no em serveix.
- Fa uns dies feien balanç econòmic, i explicaven que reduirien el deute de l’Ajuntament.
- Noltros som els primers que pensam que hi ha uns doblers a l’Ajuntament que hauria de repercutir ja en accions directes a la ciutat. Tenim 14 milions d’euros dins una caixa i que no podem emprar per accions directes que el ciutadà necessita per culpa de la regla de despesa a nivell estatal. Només es pot emprar per reduir deute. L’opció era seguir amb aquests 14 milions aturats, o començar a reduir deute. Hem estudiat totes les maneres possibles per emprar aquests doblers per millorar carrers, serveis socials… però la llei no ho permet ara mateix. Hem optat llavors per sanejar l’Ajuntament, i així el dia de demà hi haurà la possibilitat d’endeutament si es considera necessari.
- Fa uns anys, econòmicament l’Ajuntament pràcticament estava a la UCI. Com estaria ara?
- L’Ajuntament ha passat per diferents èpoques. Entre 2003 i 2008 entraven molts doblers però no es van emprar en benefici del poble. Des de 2009, tots els equips de govern que hi ha hagut ens vam conscienciar de que, si seguíem aquest ritme, hauríem de tancar les portes de l’Ajuntament. Es va iniciar una feina de contenció, de mesura, de replantejament de la situació… Van ser mesures dures i difícils, però necessàries per salvar la institució. Ara hem intentat recuperar algunes subvencions, millorar en neteja, i a més hem tingut la sort que el Consell ha aportat molts doblers als municipis i així hem pogut fer inversions que, d’altra manera, no haguéssim pogut assumir.
- I amb la situació econòmica actual, és possible baixar impostos?
- Quan no vam retirar de l’IBI la pujada que es va fer obligatòriament fa uns anys, fou perquè el pressupost municipal ha de tenir un suport estructural, no conjuntural. Hem d’analitzar si reduint impostos compliríem o no la regla de despesa. Hi ha molts temes tècnics que fan que la decisió de pujar o baixar impostos no sigui tant senzilla. Crec que el ciutadà no té problemes per pagar impostos si veu que a canvi rep serveis adequats. Si féssim una anàlisi individual d’allò que paguem a l’Ajuntament, segurament sortiria una mitjana de 600 euros anuals. Quins serveis rebem a canvi? Escoletes, geriàtric, neteja de carrers, consorci de residus… Tots els ciutadans hauríem de valorar quins impostos pagam i quins serveis rebem, i llavors veuríem que paguem a l’Ajuntament menys dels que rebem, segur. Queda molt bé prometre baixar els impostos, però els ciutadans hem de reflexionar sobre què es fa amb aquells impostos, i valorar quant pagam d’impostos i què costen els serveis que rebem.
- Per tant, ara mateix no està sobre la taula la baixada de l’IBI.
- Mentre continuï havent-hi una regla de despesa que ens condiciona el pressupost i una llei que no ens deixa gastar segons quins ingressos, no està contemplat.
- Parlem ara de Sant Joan. Per què s’ha pagat tant enguany pels serveis privats de seguretat?
- Hauríem d’analitzar què vol dir tant. Sant Joan enguany ha costat més que altres anys? És necessari saber quant costa Sant Joan, veure com ha canviat la festa i que les despeses que s’han d’assumir són molt importants. Enguany es va haver de prendre la decisió de si prescindíem o no del servei de seguretat. L’equip de govern va prioritzar la seguretat dels ciutadans.
- Al ple municipal de la setmana passada van dir que assumien els errors. Quins errors?
- Allò que vam dir és que ens comprometíem a respectar la legalitat, com sempre. El procediment es va fer bé, perquè es va convocar el concurs, però va quedar desert, i llavors vam haver de prendre decisions prioritzant la seguretat dels ciutadans. Hi ha altres concursos públics a l’Ajuntament que queden deserts. Voler focalitzar només les festes de Sant Joan és demostrar que no coneixen la realitat de l’Ajuntament.
- Acaba un altre mandat, i Ciutadella està més o menys igual que abans en matèria d’aparcaments.
- No comparteixo aquesta visió. És cert que tenim un problema important d’aparcament, i per açò aquest és un dels temes importants al nou Pla General que s’està elaborant. Hem analitzat on es podrien ubicar aparcaments, i la majoria de solars cèntrics tenen ús d’habitatge i no admetrien un aparcament, o tenen ús públic i s’han convertit en aparcaments temporals per falta de places. A la zona de darrera del Canal Salat s’han construït unes 50 places d’aparcament noves, i es podrà arribar a peu i en un minut fins a l’espai de davant la sala multifuncional. Els carrers nous que s’han asfaltat s’han dissenyat de tal manera que es guanyin places d’aparcament. L’octubre està previst que s’obri l’aparcament que va fer el Consell al carrer Lleida, i que a l’hivern serà d’ús per a la ciutat. El terreny que hi ha dalt l’estació marítima, on abans aparcaven camions, Ports s’ha compromès a netejar-ho i llavors s’adequarà per a noves places. Hi ha projectes en marxa, cert que no són tots els que necessitam, però els ciutadans també ens hauríem de conscienciar d’emprar el cotxe per allò necessari i no com a únic mitjà de transport dins la ciutat.
- Rellegint el seu programa electoral, parlaven vostès de la Plaça des Born, dient que estudiaren la possibilitat de guanyar-la per als ciutadans.
- Una primera passa que es podria fer seria llevar els cotxes que hi ha davant la franja que va des del Palau Salort fins a L’Imperi. Seria senzill, però hauríem de saber on ficam els aparcaments que llevaríem. També hi ha pendent acabar el carril velo que ha de conduir fins al col·legi Joan Benejam. Açò passa perquè els busos que hi ha a la Plaça des Pins es puguin traslladar a un altre lloc. L’Ajuntament de Ciutadella ha demanat que tots els busos tenguin origen i final de ruta a la Via Perimetral i que els recorreguts dins la ciutat es facin amb el bus urbà, que hauria de tenir més freqüències. Aquesta seria una primera passa per poder peatonalitzar una primera part de la Plaça des Born. Per tant, s’està estudiant la peatonalització d’aquest espai, sí, però no és fàcil.
- L’actual dinàmica està expulsant als ciutadellens del nucli antic de la ciutat?
- Quan es va fer el Pla Especial del Nucli Antic el seu objectiu era que fos habitable. Amb la proliferació d’hotels d’interior es recuperen edificis, però no la part d’habitatge, la vida de poble. Els veïns de la zona tenen més renous, i les instal·lacions com el clavegueram suporten també més pressió… L’administració hauria de fer passes per a què el nucli antic fos més habitable. Des del PSM ho tenim molt clar, tot i que altres grups polítics no pensen igual. Per exemple, un dels motius pels que el PSM no estava d’acord amb l’ús dels patis interiors com a terrassa era perquè perjudicava el descans dels veïns.
- I com s’aconsegueix que sigui més habitable?
- Des de l’Ajuntament hauríem d’intentar que les infraestructures tinguessin capacitat per assumir tot el volum que se genera, solucionar la falta d’aparcaments… Però hi ha coses que no estan a les nostres mans, perquè si un propietari privat té un immoble, té tot el dret a vendre’l a qui cregui més convenient.
- Hores d’ara, quina quantitat ens queda per pagar en concepte d’expropiacions?
- L’expropiació que ens farà més mal a tots els ciutadans és la de la pista voltadora. Els terrenys ens costaran 5,5 milions d’euros, que pugen a set milions si sumam els interessos. Ho pagarem en vint anys, a raó de quasi mig milió d’euros cada any. Queda una expropiació a la zona de Son Carrió, pagam ja un milió i mig d’euros pel clot que es va fer a la zona de la sala multifuncional, i també tenim pendents altres expropiacions més petites sorgides del Pla General. La diferència és que ara ens seiem amb els propietaris, feim unes valoracions molt ben fetes que generalment són estalonades pels jutjats i açò evita pagar interessos. A més, després aquestes expropiacions tenen un ús important, com poden ser les cases que hi ha a la cruïlla de Sant Antoni Maria Claret amb Camí de Maó, que serviran per ampliar la via pública.
- I amb aquests terrenys de la pista voltadora, què farà l’Ajuntament?
- Aquella zona està qualificada com a espai públic, i inicialment no s’hi pot fer res. No sé què farem.