La primera campanya es va fer el 2020 i va aconseguir els objectius marcats. Amb aquest nou projecte, es vol donar de nou impuls a la participació de la ciutadania per trobar aquestes espècies i millorar la informació sobre l’estat de les poblacions i localitzacions d’aquestes. Per donar a conèixer les espècies en perill, s’han editat pòsters, un vídeo i un llibre amb la descripció, hàbitat i principals amenaces de cada espècie.
El pla de recuperació, que dona seguiment a les accions del projecte ARES (Actuacions de Recuperació d’Espècies Silvestres 2017-2020), té com a objectiu la recuperació de la nacra (Pinna nobilis) – en perill crític – i la conservació del corn (Charonia lampas) i de la tenassa mediterrània (Dendropoma lebeche) – espècies vulnerables –, que són les tres espècies d’invertebrats marins catalogades oficialment com a amenaçats. Aquest pla proposa accions encaminades a recollir dades i completar informació per poder fer el seguiment de l’evolució de les poblacions.
A més, el Pla contempla verificar l’estat de les poblacions de cigala gran, llamàntol, madrèpora mediterrània, corall, gorgònia roja, nacra rugosa i cranca de Balears. Espècies que, encara de no estar catalogades com a amenaçades, es troben a una situació de perill.
Gràcies a les accions del Projecte ARES, s’ha establert una xarxa de col·laboradors entre el sector pesquer, administració, instituts d’investigació i clubs de busseig perquè puguin aportar el seu coneixement i observacions d’aquestes espècies. A més, amb la col·laboració del sector pesquer s’ha recopilat el coneixement ecològic tradicional que tenen els pescadors d’aquestes espècies.
Des del Servei de protecció d’espècies es demana la col·laboració ciutadana perquè si algú observa alguna d’aquestes espècies ho comuniqui al servei de protecció d’espècies mitjançant el correu electrònic especies@dgcapea.caib.es, al telèfon 971 176 586 o per missatgeria instantània al 606 875 244.
