El vicepresident i conseller de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica, Juan Pedro Yllanes, ha anunciat aquest divendres en el marc de la visita a la indústria Hierros y Aceros de Mallorca que el Govern obrirà a l’estiu la línia dotada amb 20 milions d’euros per a establir comunitats energètiques als polígons industrials.
L’apertura de la línia P5.L4 del Pla d’Inversions en Transició Energètica de les Illes Balears (PITEIB) per a establir comunitats energètiques per a polígons, tal i com s’està fent a municipis com Sant Lluís a Menorca o Marratxí a Mallorca, suposarà l’inici de les inversions procedents del Pla de 233 milions d’euros exclusius per a la transició energètica de les Illes Balears.
En el marc de la visita d’aquest divendres, s’ha vist un exemple d’una indústria que ha executat actuacions subvencionables amb convocatòries similars de l’administració amb l’objectiu de generar energia neta i econòmica per així abaratir la factura elèctrica. Concretament, Hierros y Aceros de Mallorca ha fet una instal·lació de 99,6 kW de potència gràcies a una subvenció de 15.000 euros de la convocatòria FOTEMPAR 21. Cal assenyalar que la instal·lació total ha suposat una inversió total que supera els 50.000 euros.
En paraules del Vicepresident Yllanes, «aquest estiu donarem el sus quant a les inversions procedents del PITEIB. Passam de la teoria als fets, ja que amb l’arribada dels 233 milions podrem fer grans passes en la descarbonització de les Illes i en la democratització de l’energia. A partir del setembre, amb l’apertura de la primera convocatòria centrada en la constitució de comunitats energètiques, veurem com aquests doblers arriben a la ciutadania i a les empreses. Els resultats seran visibles i palpables. Crec que començar per fer dels polígons uns espais més verds i descarbonitzats és una bona notícia per a les Illes Balears».
A la visita també hi gan assistit el director General de Política Industrial, Antoni Morro; el director gerent de l’IBE, Ferran Rosa; la Directora General de Hierros y Aceros de Mallorca, Marta Garcés i l’adjunt a Direcció de Hierros y Aceros de Mallorca, Juan Carlos Ramon. En aquest sentit, Garcés ha asseverat que «cal destacar la importància del sector industrial, que va permetre que no es produís un desproveïment d’acer, per exemple, durant la pandèmia. Hierros y Aceros té des de fa anys la determinació de ser sostenible i promoure l’economia circular a través de l’aprofitament i reutilització de les nostres matèries primeres així com ara amb la solarització de les nostres naus industrials».
Línia 4 del cinquè programa del PITEIB
Aquesta línia està recollida en el cinquè programa del PITEIB, que preveu la inversió de 68 milions d’euros per a la generació i emmagatzematge d’energies renovables distribuïdes i que siguin socialment justes. Concretament, la línia 4 d’aquest programa preveu un pressupost de 20 milions d’euros per a establir comunitats energètiques, unes instal·lacions clau per a seguir amb el procés de democratització de l’energia a les Illes Balears i que té com a objectiu l’apoderament de la ciutadania com a partícip d’aquest procés.
El Govern de les Illes Balears considera que les comunitats energètiques locals són una peça clau en l’impuls de la democratització de l’energia, en la mesura en què permeten l’explotació col·lectiva dels recursos energètics amb una finalitat cooperativa i d’abaratiment de la factura i no de lucre, de manera que faciliten la resposta a dues problemàtiques importants, com són l’emergència climàtica i el cost elevat de la factura energètica. Així, aquestes no només faciliten l’accés a una energia més barata, sinó que contribueixen a fer arribar l’autoconsum energètic a consumidors amb menor capacitat d’inversió. Amb aquest projecte es pretén augmentar notablement la resiliència de les empreses del sector industrial i aconseguir no només un abaratiment dels costos, sinó també una cultura de col·laboració entre aquestes.
Comunitats energètiques a les Illes Balears
A les Illes Balears actualment hi ha tres projectes de posada en marxa d’una comunitat energètica. Un es troba a Sant Lluís (Menorca) i els altres dos estan situats a Calvià i Marratxí (Mallorca).
La comunitat energètica del polígon empresarial de Sant Lluís és la primera que s’ha constituït a Menorca i compta amb la participació de 13 empreses, de l’Institut Balear de l’Energia (IBE) i de l’Ajuntament de Sant Lluís, a més del suport de Menorca Preservation, que ha finançat l’equip tècnic per a la creació d’aquesta entitat.
Aquesta serà la primera comunitat energètica ubicada a un polígon empresarial, i compta amb una inversió inicial ja compromesa de 150.000 euros per part de l’IBE, organisme adscrit a la Vicepresidència i Conselleria de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica del Govern de les Illes Balears. Els 15 socis inicials que conformen la comunitat han posat a disposició de la comunitat energètica 7.990 metres quadrats de superfície a les seves cobertes per acollir instal·lacions de generació d’energia renovable.
A Mallorca, per la seva banda, es va signar el passat mes de novembre un conveni de col·laboració entre el Govern, l’Ajuntament de Marratxí i ASINEM per al desenvolupament de comunitats energètiques al polígon industrial del municipi.
Així mateix, a Calvià es va constituir la primera comunitat energètica d’energies renovables que beneficiarà directament la ciutadania de tota una zona residencial gràcies a un projecte impulsat per la Direcció General d’Energia i Canvi Climàtic, a través de l’Institut Balear de l’Energia (IBE), que compta amb el suport de l’Ajuntament de Calvià, i que s’ubicarà a la urbanització des Galatzó.
Aquesta comunitat energètica instal·larà panells fotovoltaics a diferents espais de la urbanització com l’institut, l’escola o el poliesportiu, a més d’altres cobertes residencials i aparcaments. Els càlculs inicials indiquen que en aquests espais es podran instal·lar més de 900 kW de potència, de manera que els veïnats puguin abaratir la factura de la llum fins a un 40 %, pagant a preu de cost l’energia en hores de producció i sense necessitat de fer cap inversió inicial. Prop del 80 % del consum de la urbanització es podria abastir amb l’energia fotovoltaica que s’instal·li sobre les cobertes, i es beneficiarien tant els espais públics com els particulars.
