Joan Forcada- Ciutadella. -Els dies 8 i 9 de juliol el Centre de Professorat de Menorca (CEP) celebrarà unes jornades de formació a l’Illa del Llatzeret. Reunirem 150 docents de pràcticament tots els centres de l’illa en un entorn privilegiat. Hem optat per aquest lloc pels seus espais idonis per fer formacions dinàmiques i participatives i també per la disponibilitat, amabilitat i suport en l’organització que ens han oferit els seus responsables.
La finalitat de les jornades és aprofundir en els entorns d’aprenentatge en consonància amb les directrius que marca la OCDE i els sistemes educatius capdavanters a tot el món. Les jornades s’iniciaran amb la visualització d’un documental en el que es mostra com funciona el centre High Tech High de San Diego, a Califòrnia i fa una reflexió sobre de quina manera percep la societat la nova mirada a l’educació. Seguidament, i més interessant encara, parlarem del documental amb els vuit ponents que participaran a les jornades. Cal dir que tots ells han fet estades al centre de San Diego, alguns d’ells fins i tot en més d’una ocasió. Són docents de centres de Catalunya amb trajectòries innovadores reconegudes: Institut STEAM Angeleta Ferrer, l’Escola Virolai ambdos de Barcelona, l’Institut Escola Les Vinyes de Castellbisbal i l’Institut Ca n’Oriac de Sabadell. De forma conjunta, aniran donant forma als continguts de les jornades amb diferents tallers. Tancarem les jornades amb la conferència “Aprenentatges sobre la transformació dels centres educatius“ a càrrec de Boris Mir, de l’Institut STEAM Angeleta Ferrer, un centre de nova creació que incorpora la formació del professorat com un dels seus elements clau. Entre tots pensarem i debatrem sobre com afrontar el repte professional que suposa la implantació del nou currículum.
Per què el món es mou cap els entorns d’aprenentatge? La tecnologia a la qual tenim accés ha reduït moltíssim el paper de l’escola com a transmissora d’informació i, en canvi, ha incrementat la necessitat de gestionar més i millor el coneixement. Per això l’escola ja no pot ser igual que la que hem conegut. Ni pot ser igual ni pot funcionar igual. En la nostra entranyable EGB tots els alumnes de Menorca (i de tota Espanya), fossin del centre que fossin, treballaven els mateixos continguts amb els mateixos llibres les mateixes setmanes de l’any. Encara que des de llavonces hem implementat varies noves lleis educatives les característiques essencials d’aquest model directiu i uniformitzador d’escola ha arribat als nostres dies. Ho veim en el tractament dels continguts, la cultura de l’avaluació i en la cultura organitzativa dels centres i de les comunitats educatives en general. Però la societat ja no és la mateixa. La nostra és una societat cosmopolita i capaç de treure rèdit de la diversitat. Per això l’escola, tal com ha fet la societat, ha de convertir la diversitat en un factor dinamitzador. De la mateixa manera no podem seguir amb un plantejament aplicador que ha funcionat en una societat industrial però que comença a mostrar mancances. Tots som conscients de l’avanç de de la tecnologia i de quina manera les màquines i la intel·ligència artificial supleixen la feina. Els nous reptes laborals exigiran d’aquí a un obrir i tancar d’ulls més capacitat de diagnosi, més creativitat per trobar solucions i més capacitat per aplicar-les als nous reptes. Les instruccions i les rutines les deixarem per a les màquines. En aquest entorn en què tot es mescla i tot es complica ja no ens val ser disciplinars: el futur és multidisciplinar i multitasca. I en això consisteixen els entorns d’aprenentatge, en fer les coses d’aquesta manera i preparar als nostres fillets, filletes i joves per viure en un món complex i ple de noves oportunitats.
El nou currículum és el punt de partida oficial per aquest canvi de paradigma. Des del CEP hem acompanyat a molts docents en el marc del Pla Quadriennal de Formació Permanent del Professorat (PQFPP) en formacions d’Avaluació Formativa (AF), en Disseny Universal d’Aprenentatge (DUA) i en Aprenentatge Basat en Reptes (ABR) en les seves diferents modalitats. L’AF comporta ajudar als alumnes a entendre el que s’espera d’ells, ajudar-los a planificar i autoregular-se, és a dir, entendre quina cosa no ha sortit bé perquè la pròxima vegada hi surti. El DUA consisteix en substituir les mesures de suport individuals per mesures que facin que sigui l’equip el qui ajudi als alumnes. L’ABR consisteix en plantejar una situació que sigui productiva pels alumnes o per la societat i que siguin els propis alumnes que facin significatius els aprenentatges que necessiten per fer-ho. En aquests moments, molts docents ja han incorporat l’autoregulació, els reptes i els principis de DUA a les seves aules però fins ara els mancava un entorn administratiu que els permetés treballar aquestes coses amb eficàcia. Ara el nou currículum incopora l’AF, el DUA i l’ABR per normativa, convertint-los en els elements principals de les programacions didàctiques. Així, a partir d’ara, en comptes d’estructurar les programacions d’aula en les unitats didàctiques de tota la vida ho haurem de fer per situacions d’aprenentatge. No hi ha altra manera de treballar això si no és transformant el centre educatiu innovant en el nucli pedagògic i convertint, a poc a poc, la nostra escola en un vertader entorn d’aprenentatge i ser conseqüents amb el nou paradigma. És necessari superar falsos debats com el de si els continguts perden importància envers les competències. La realitat és tossuda i sense un major i millor assoliment de continguts serà impossible treballar o evaluar cap competència. Per això els docents haurem de incorporar noves metodologies i noves maneres d’organitzar-nos a l’aula. Amb el nou currículum els alumnes per saber fer hauran de saber més i millor.
Funcionen els entorns d’aprenentatge? Els alumnes que responen a un perfil d’èxit són majoritàriament els que a casa donen importància al que aprenen a l’escola i també aprenen quan fan coses en família. També parlen amb els seus pares del que han après i reflexionen amb ells com ho han de fer perquè demà les coses surtin millor. En resum, són els que a casa troben un bon entorn d’aprenentatge. Els entorns d’aprenentatge funcionen i als docents ens toca prendre nota i posar-hi de la nostra part. Per això aquest juliol al Llatzaret canviarem el paradigma posant l’aprenent en el centre de l’escola, socialitzarem l’aprenentatge per poder pensar més i millor, tindrem en compte el paper de les emocions en la motivació per aprendre, aprofitarem la diversitat per establir sinergies, els reptes dinamitzaran l’aprenentatge, l’avaluació serà el motor per millorar i ajuntarem àrees i matèries en un nova assignatura: aprendre, aprendre i aprendre.
