Per Eva Remolina / AMIC – Segons la definició literal, una alarma és un sistema de vigilància que avisa al propietari o a altres entitats específiques (centre d’alarmes, policia, bombers…), davant la proximitat d’un risc, amb la finalitat d’evitar-lo o minimitzar-lo.
En el cas de les llars, les alarmes alerten de robatoris i furts, però també d’incendis o inundacions. Però no és aconsellable tenir instal·lada una alarma només per a aquestes finalitats, sinó que també ofereix altres avantatges i altres tipus de protecció, com poden ser:
– Accedir a imatges de l’interior de l’habitatge en qualsevol moment per a poder vigilar gent gran o nens en moments en els quals es queden sense companyia.
– La seva simple instal·lació ja causa un efecte dissuasiu en lladres.
– La seva utilització és molt senzilla i pot connectar-se i desconnectar-se a través d’un telèfon intel·ligent.
– Algunes companyies d’assegurances ofereixen preus més baixos en les pòlisses pel fet de tenir aquest servei contractat.
– Detecten les possibles negligències del personal contractat per a la cura de nens i majors.
L’únic inconvenient que presenten les alarmes és el cost que suposa el seu manteniment. Actualment, no obstant això, existeix molta competència, per la qual cosa és possible contractar aquests serveis a un preu bastant assequible. Existeixen també en el mercat alarmes que no estan connectades a un CRA (Centre Receptor d’Alarmes) i que estan, per tant, exemptes de quota mensual. La diferència d’aquestes alarmes és que el sistema avisa sempre al propietari que és l’encarregat de verificar la intrusió o el risc i és l’encarregat de contactar directament amb la policia o amb el servei d’emergències que consideri oportú en cada cas.
