En la matinada de dimarts moria l’intel·lectual, filòleg , professor, poeta i polític, Joan Francesc López Casasnovas a poc de complir els 70 anys. Persona admirada, íntegra i propera que amb la seva partida, massa ràpida, posa de dol a la cultura i les lletres menorquines.
Joan López va ser i serà tot un referent de la Menorca del segle XX i inicis del XXI. Figura essencial en la normalització lingüística, en el foment, l’ensenyança i l’estabilitat de la llengua catalana a Menorca. Senyor de la política amb una memorable oratòria i un fair play envejable, perquè damunt dels colors, de les rivalitats, dels programes, per a Joan sempre hi havia la persona, sempre hi va haver aquell diàleg, aquell consens que va permetre portar endavant moltes iniciatives tant al Consell de Menorca com al Parlament Balear, on se l’ha definit com el millor orador que ha tingut la cambra balear des de la seva creació.
López Casasnovas va ser col·laborador del Setmanari El Iris en diferents etapes, en la transició democràtica, quan la nostra revista era dirigida per Josep Al·lès Serra, amb el que va compartir dies de política al Consell de Menorca, al Consell General Interinsular i al Parlament Balear, on cadascun eren d’ideologies totalment diferents, però van ser moltes les vegades que compartiren cotxe amb Belarmino Menéndez entre Ciutadella i Maó per arribar a acords de consens favorables per Ciutadella. Era una altra manera de fer política, on el partits eren importants, però ho eren més les persones i l’interès general del poble.
Personalment vaig poder gaudir de Joan F López com a professor i també com a polític quan va ser l’impulsor, no sols de la normalització de la nostra llengua, sinó també del primer Consell de la Joventut de Menorca, del que en vaig formar part i amb ell vam aprendre, diria que tots, a estimar, a conèixer i a viure la nostra llengua mare. Aquí naixia l’amic, la persona que et donava sempre un bon consell i suport. Aquesta amistat, aquest respecte i admiració ha durat i durarà sempre, perquè com molts del que el vam tenir com a mestre i després com amic, López ocuparà sempre un espai en el nostre cor i en la nostra manera de pensar i d’actuar, perquè una de les coses que vam aprendre d’ell és el respecte i arribar, sempre que es pugui a un consens.
Les lletres menorquines estan de dol, els galops i glops de les festes de Sant Joan l’enyoraran, com l’enyora ja la nostra illa, aquesta roca de mariners sense barca, que no oblidarà mai aquell home de combat, un homenot de la cultura què, desgraciadament ha partit massa prest.
Si volem comprendre la Menorca dels darrers 25 anys del segle XX i dels primers 20 anys del segle XXI, Joan Francesc López en serà referència obligada.
Que la terra et sigui lleu, mestre, amic i conseller.
