El Parlament de les Illes Balears ha aprovat avui la Llei de la ciència, la tecnologia i la innovació de les Illes Balears (LCTIIB), amb el suport de tots els grups parlamentaris, excepte Vox, i de la comunitat científica representada pels principals instituts i organismes dedicats a la recerca a l’arxipèlag.
El conseller de Fons Europeus, Universitat i Cultura, Miquel Company, ha intervingut abans del debat al Ple del Parlament i ha destacat la «importància per a la Comunitat Autònoma i per a tota la comunitat científica d’una llei pròpia que dona coherència, estructura, estabilitat i continuïtat a les diverses polítiques científiques i això sempre és un avanç i un mirall de referència». Una llei que «estableix un nou marc normatiu comptant amb la mirada col·lectiva dels grups polítics, convençuts que aquesta Llei és un instrument necessari i de millora real», ha afegit.
La Llei és «una aposta per l’economia i la societat del coneixement i per polítiques que impulsin la diversificació econòmica des de la recerca». I «ningú pot ajudar més a impulsar aquesta societat que una comunitat científica forta amb un marc legal adequat als temps actuals». En aquest sentit, la Llei preveu l’increment progressiu dels recursos públics dedicats a la recerca i el desenvolupament fins a arribar al 2 % del pressupost anual de la Comunitat Autònoma per a l’any 2030. A més, el text preveu la creació de l’Institut de Recerca de les Illes Balears, que permetrà atraure talent investigador internacional i retenir talent local, sempre amb una visió d’igualtat entre homes i dones. «Necessitàvem una llei pròpia que fos capaç de reconèixer les nostres singularitats i que tingués en compte les peculiaritats d’un territori finit i discontinu, que necessita d’eines concretes per garantir l’equitat de les polítiques científiques —les socials i les econòmiques— a tot el territori. La creació de l’Institut de Recerca de les Illes Balears facilitarà i fomentarà l’activitat investigadora, que permetrà la retenció i captació de talent. I això es reflectirà en el finançament públic ja que la llei fixa un increment progressiu del pressupost de la comunitat, dedicat a la ciència», ha continuat Company.
Per atraure i retenir talent, la nova Llei estableix les bases per millorar les condicions laborals i donar estabilitat als investigadors, dissenyar noves fórmules educatives que fomentin les vocacions STEM i aplicar mesures correctores dels desequilibris de gènere dins l’activitat investigadora. Així, la nova Llei vetlla perquè prevalguin els criteris ètics, socials i de sostenibilitat i garanteix la igualtat de gènere.
Company ha dedicat un apartat important de la seva intervenció a donar les gràcies «a qui fa la primera passa i sembra la primera llavor i ha agraït en primer lloc al conseller Martí March per haver posat les bases a l’inici de la passada legislatura», i ha estès el seu agraïment «a tots els que han fet possible aquesta votació».
A més, ha ressaltat la feina del secretari autonòmic, Miquel Àngel Sureda; el director general de Política Universitària i Recerca, Pep Lluís Pons, i la de tot l’equip i gabinet de la Conselleria.
Segons Company, «dies com el d’avui donen força al missatge sobre la necessitat d’una diversificació econòmica que contribueixi a un creixement basat en el coneixement i la informació». D’aquesta forma, es consolida la necessitat «de comptar amb polítiques públiques que fossin capaces de protegir la investigació, el desenvolupament tecnològic derivat de la recerca i la innovació».
Per finalitzar, Company ha recordat que «l’objectiu de la recerca ha de ser sempre que la seva activitat arribi a la societat. La transferència del coneixement és clau, especialment per a la creació d’empreses de base tecnològica, com també per la difusió d’aquest coneixement, així com la capacitat de despertar vocacions científiques».
La Llei ha arribat al Parlament després de presentar el Projecte de llei el 7 de març de 2022 als representants de diverses entitats científiques que han participat en l’elaboració d’aquest, com ara l’Institut de Espanyol d’Oceanografia, l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (IMEDEA), el Sistema d’Observació i Predicció Costaner de les Illes Balears (SOCIB), l’Institut de Recerca Agroambiental i d’Economia de l’Aigua (INAGUEA) o la Universitat de les Illes Balears. A partir d’aquest moment s’inicià tot un procés de debat públic, a més de passar per tots els òrgans corresponents, una vegada aprovat per Consell de Govern i posteriorment per la Comissió d’Educació, Recerca i Cultura.
