Antoni Juaneda Anglada ha passat 31 anys, quasi tota la seva vida professional, vinculat a PIME Menorca, entitat de la que fou president durant 18 anys. La patronal de la petita i mitjana empresa de l’illa li ha retut recentment homenatge i ara, des dels seus 78 anys i l’experiència com a empresari, repassa el moment actual de l’economia insular i la trajectòria de la patronal majoritària a Menorca. Reconeix que el van voler presentar com a candidat a l’alcaldia de Ciutadella, però afegeix que la política no l’atrau.
- Recentment ha rebut l’homenatge de PIME Menorca. Com se va sentir?
- Molt emocionat. Quan un fa una cosa perquè creu que ho ha de fer, i actua pensant en el bé de tothom, no espera cap homenatge. Me va sorprendre quan m’ho van dir, i vaig respondre que no era necessari. Van insistir, i vaig accedir. Fou molt emocionant.
- Quin balanç fa dels seus 31 anys dins PIME Menorca?
- PIME ha fet molta feina. Ha estat una feina d’equip en benefici de l’empresariat menorquí. Quan hi va haver la darrera crisi, la majoria de patronals van reduir personal. PIME pràcticament no ho va fer, fet que demostra que la feina que es feia era important, ja que els empresaris van seguir al costat de PIME.
- De la Menorca que es va trobar vostè quan va entrar a PIME a la que tenim avui dia hi ha una bona diferència…
- Tot està molt canviat. Abans, qui volia muntar una empresa no ho tenia difícil. Avui en dia, és tant complicat, demanen tanta burocràcia… Des de PIME sempre hem demanat als polítics que redueixin la burocràcia al mínim, però de cada vegada n’hi ha més. No ens fan cas.
- Anys enrere, existia el model econòmic menorquí, amb el camp, la indústria i el turisme aportant gairebé a parts iguals…
- Funcionava beníssim. La sabata i la bijuteria empenyien la indústria. El camp, amb El Caserio fent coses de cara a l’exterior, també funcionava. I el turisme era diferent. Era fidel, gent que feia anys que venia a Menorca, llogava un xalet cada any, famílies senceres que feien l’estiu aquí… No era aquest turisme d’ara que necessiten tant. Llavors amb uns quants xalets era suficient, i la cosa funcionava. Era una Menorca que difícilment tornarà.
- La indústria, sobretot les sabates, era un dels emblemes de Menorca. Creu vostè que és recuperable?
- Crec que no. Es va incrementar la producció, però va haver-hi un moment que el mercat no acceptava els preus dels productes que es fabricaven a Menorca, i els empresaris es van haver d’espavilar i cercar productes fora que els sortissin més rentables. L’activitat segueix, però molts fabricants han tancat perquè no era sostenible mantenir-se aquí.
- Aquest fet és culpa de la competència o perquè des de l’illa no es va fer prou?
- Quan la mà d’obra de la indústria manufacturera s’encareix, la indústria no és sostenible i la feina es trasllada a llocs on la mà d’obra és més barata. El calçat té una bona part d’artesania, que l’encareix. A més, estem a una illa, i moltes mercaderies han d’arribar de fora, transformar-se aquí i després s’ha d’exportar la sabata ja acabada a fora. I transportar una mercaderia, per exemple, d’Itàlia a Barcelona, costa la meitat que dur-la de Barcelona a Menorca.
- Precisament la insularitat ha estat un dels cavalls de batalla de PIME…
- Sempre hem intentat que el cost de la mercaderia estigués subvencionat perquè, almanco, no fos més car que a la Península i així poder competir. Amb el REB es va obrir una via de subvenció, sí, però es va anar reduint la quantitat assignada al transport de mercaderies, i no compensava. S’havia de fer tanta feina per aconseguir una subvenció que era tant petita que no sortia a compte. Noltros sempre hem demanat als que regeixen i poden fer lleis el millor per les empreses, però crec que els que comanden regeixen més per ideologia que pel benestar de tot el poble.
- Per què creieu que no us han fet prou cas? Pels polítics menorquins? Els de Balears? Els de Madrid?
- De per totes bandes. Tots els polítics, quan vénen eleccions, ens demanen quines són les nostres demandes i idees. Darrerament, els dèiem cada vegada que venien que no feia falta fer cap llista nova, que ja la tenien d’altres anys. No sé per quin motiu, no ens escolten massa. Bé, puc suposar quin és aquest motiu…
- I quin suposa que és aquest motiu?
- Que els hotelers manen molt. Per exemple, a la Llei Turística vam fer al·legacions, i no en van recollir quasi cap. Al cap de poc temps, el sector hoteler fa al·legacions, i les recolliren quasi totes.
- Quina és la relació que han tingut vostès amb els hotelers?
- Cadascú ha anat una mica per la seva banda. No hem tingut massa relació amb ells. Noltros ens hem relacionat amb els habitatges turístics, i als hotelers aquests habitatges els feien nosa. Ells es queixen perquè enguany han tingut menys gent, però és que la tendència és l’increment de les persones que no volen anar a hotel i sí a xalets, apartaments… Aquest darrer turisme és molt millor, perquè van al supermercat, lloguen cotxe, van a restaurants, compren roba… A més, els propietaris dels apartaments o els xalets, quan ha de fer reformes tria empresaris d’aquí. Quan les ha de fer un hoteler, vénen les empreses de Mallorca.
- Durant aquests anys s’ha intentat algun apropament entre vostès i els hotelers?
- Sempre s’ha intentat, i els hotelers també han dit que volien l’acord, però a l’endemà la cosa ja no avançava. El sector dels habitatges turístics, restaurants, comerços, té molts més treballadors que el dels hotelers, però mai no ens han tingut en compte.
- PIME ha fet política alguna vegada?
- Mai. Sempre hem intentat mirar pel bé dels empresaris. A vegades ens han criticat els de dretes, i a vegades els d’esquerres. Quan no ens agradava una cosa la dèiem, manés qui manés. Dins PIME hi ha de tot, dretes i esquerres, però com a entitat, PIME no ha fet política.
- I vostè, com a Antoni Juaneda, ha tingut mai la temptació d’entrar en política?
- Una vegada van venir a la fàbrica per demanar-me si volia anar a una llista. Vaig dir que no. Crec que ser alcalde d’un poble com Ciutadella ha de ser molt complicat, que hi deu haver moltes pressions de molta gent. I l’alcalde ha de tenir molta paciència. Mai no he tingut ni la més mínima intenció de presentar-me. Açò no vol dir que jo no tingui un ideari, però hi ha coses de la dreta que em semblen encertades, i també coses de l’esquerra que m’ho semblen.
- Fa unes setmanes entrevistàvem a Guillem López Casasnovas, i ens deia que a Menorca no recolzam ara als nous empresaris.
- Açò ha passat pràcticament sempre. Fa temps, dèiem que els que comanden no havien de molestar, que ens deixessin fer. No feia falta que ens ajudessin, simplement que no posessin traves. Les coses funcionarien de manera diferent. Que vigilin, clar, però que no posin traves. Açò ha llevat la il·lusió de molts empresaris, perquè avui dia és molt complicat obrir un negoci.
- Anys enrere, els empresaris menorquins tenien fama d’emprenedors i lluitadors. Creu que encara és així, que aquest perfil encara existeix?
- Si existeix, està molt amagat. Però és que quan observes les dificultats que hi ha pel camí, potser trien altres camins, o se’n van a altres llocs. Ara fa 25 anys que Menorca es va declarar Reserva de la Biosfera. Va ser una iniciativa del PP, de la que l’esquerra ara en fa bandera i l’empresa com a l’excusa per no deixar fer res. La Reserva de la Biosfera ha estat una excusa per aturar molts projectes i iniciatives.
- Què hauria de canviar a Menorca per a què les coses anessin millor, segons vostè?
- Que es tengui més en compte a l’empresariat, que és qui crea riquesa a l’Illa. Els talaiots no creen riquesa. El Camí de Cavalls funciona, però no crea massa riquesa a Menorca.
- Quan diu que es tengui més en compte, reclama més ajudes?
- No, que molestin menys. Que deixin fer, que no posin tantes traves. Per exemple, la Llei de Lloguer Turístic. Hauria d’haver regulat, no prohibit.
- Ara sembla que està a punt d’aprovar-se un nou Règim Especial per a les Illes Balears. Què n’espera?
- No crec que arregli massa coses. Noltros demanam que la subvenció al transport no sigui únicament per mercaderies per a productes que s’han de fabricar aquí.
- Un bon nombre de joves menorquins que han cursat estudis han de marxar de l’illa perquè aquí no troben feina. Açò és perquè la feina que hi ha a Menorca no necessita joves tant titulats, o perquè els estudis que es fan no s’ajusten a la necessitat de l’illa?
- Vam lluitar perquè l’Escola de Turisme tingués unes dates lectives que s’adaptessin a la realitat laboral de Menorca, i ho vam aconseguir. Vam fer diversos cursos a PIME per formar persones per treballar al sector del calçat. En alguns moments és difícil que hi hagi prou feina per la gent d’aquí. Menorca és l’illa que creix menys de Balears, i llavors hi ha gent que ha estudiat i que ha de quedar fora. Tot i així, sé que al sector del calçat és molt difícil trobar personal qualificat, perquè no hi ha formació específica.
- Què fa un empresari jubilat com vostè?
- Els matins faig una mica d’esport, després controlo els comptes a través d’internet, faig un seguiment de l’empresa, de la facturació mensual, dels salaris, faig balanços per veure una mica com va l’empresa, faig tertúlia amb els amics, vaig a cantar… Ocupo tot el temps.
- Podríem dir que d’empresari, però, no s’ha jubilat.
- Un no es jubila mai d’empresari. Sempre he d’estar pendent.
