La bellesa és una de les constants de l’obra musical de Hildegarda de Bingen a través de llum, so, imatges i sensacions sota el títol Lux Stellarum. L’actuació és una selecció dels cants de la compositora per accedir al seu univers espiritual, artístic i estètic.
Margarida Barbal, cant i campanes i Catherine Weideman, salteri, ens conviden a acostar-nos a l’autora, a compartir la seva visió expandida del potencial humà en contacte amb la divinitat, a través d’una posada en escena centrada a ressaltar la bellesa que caracteritza tota la seva producció i que es posa de manifest de manera admirable en la dinàmica de les seves melodies, en l’originalitat i inspiració de les seves imatges i del seu vocabulari, i en la força expressiva de les miniatures que acompanyen els seus textos.
Repertori / Repertorio
O frondens virga
O quam magnum miraculum
Nunc gaudeant
O nobilissima viriditas
O chorruscans lux stellarum
Spiritui sancto honor sit
O tu suavissima virga
O quam pretiosa
Quia ergo femina
Hildegarda i la música
Hildegard de Bingen (1098-1179) és la compositora més prolífica de melodies monòdiques atribuïdes amb certesa, de tota l’Edat Mitjana. Segons les seves pròpies paraules, els seus cants no són fruit de la seva voluntat o del seu coneixement, sinó que són directament inspirats per Déu, la presència del qual designa com a Llum Vivent. Per això obren una porta a un univers còsmic, els contorns del qual es veuen reflectits en els seus textos visionaris, les seves miniatures i la seva música. La seva gran sensibilitat i la seva obertura a la bellesa entesa com a avantsala del paradís expliquen la gran importància que concedeix a la bellesa de la música a la litúrgia.
