Miriam Triay.- Zulema Bagur (Maó, 1963), pintora menorquina reconeguda, començà amb la seva fascinació per l’art des de filleta, de fet, es podria dir que sempre l’ha acompanyada. “Jo trob que la meva faceta d’artista neix amb jo. De petita la meva mare em comprava capsetes de pintures, i jo era la més feliç del món. Era la meva joguina preferida”.
Així i tot, hi ha dos punts d’inflexió a la seva vida gràcies als quals avui podem parlar de l’artista professional. “Un dels més importants va ser presentar-me a un concurs de pintura de Sa Nostra, i guanyar el primer premi”. El fet de tenir aquest reconeixement, li va permetre fer la seva primera exposició gran, i encaminar-se cap a la pintura de forma ja professional.
D’altra banda, “vaig decidir deixar la feina per poder anar a l’Escola d’Arts i Oficis de Menorca. Vaig ser de les primeres que es van apuntar”. Zulema Bagur no havia pogut anar a estudiar fora, així que, quan se li va oferir l’oportunitat de fer-ho a casa seva, la va aprofitar. “Jo crec que aquests dos punts van ser l’empenta per veure que havia trobat el meu camí. Després d’açò ja no m’he aturat”.
LA SEVA FORMA DE FER ART
“L’art impregna tota la meva vida. És la meva forma de veure el món, d’expressar-me, i açò m’ho enduc en el meu dia a dia”. L’artista ha sigut conscient des de ben jove que l’art i, concretament, la pintura, són la seva forma de viure i entendre el món. Una passió, una dedicació, que li han permès subsistir fent el que més li agrada. I per açò, gran part de la seva vida gira al voltant d’aquesta vocació. De fet, fins i tot la seva casa ha sigut construïda partint de la seva necessitat de llum natural per pintar millor. Com ella mateixa explica “un moment essencial a la meva vida va ser anar a viure a Binissafúller i construir el meu estudi, un espai personal i pròpiament meu, prop de la natura i amb molta llum, on poder desenvolupar les meves obres”.
Però el plantejament de l’artista no és trobar una forma d’expressar-se i aturar-se en açò. “És una recerca contínua. És apassionant perquè mai saps on seràs demà, sempre surt un tema nou o una idea nova. M’agrada estar en constant experimentació. Ho necessit”. I així com ella és una artista en constant evolució i moviment, sempre en la cerca de coses noves, és com també vol que siguin les seves obres.
“Sempre tenc una idea que s’inspira amb alguna cosa visual que m’ha cridat l’atenció, però, com no m’agrada que sigui una figuració molt detallada, intent descompondre la idea en taques i línies”. Amb açò, l’artista pretén crear una vibració, ensenyar el moviment, alguna cosa viva, que no estigui estàtica. “Jo necessit trobar vida i moviment, llavors quan pint tot es mou, és viu. Les pinzellades són molt fresques i soltes”. És per açò que ha pintat molt les herbes i les flors, igual que els insectes, “intentant mostrar la vida”.
I encara que l’artista estigui en constant evolució, sempre intenta “mostrar la meva part més vital, alegre, positiva. Cerc la bellesa. Que també trob en coses que, en teoria, no ho són, com una pedra. Després de fer l’exposició de talaiots, m’han inspirat molt les pedres, són hermoses”.
EL QUE LA INSPIRA I AJUDA
“Jo crec que no pots fer art sense ser una persona molt sensible i cultural”. A Zulema Bagur la inspira una obra de teatre, anar al cinema, la música, la cultura en si, “tot t’omple i et crea un bagatge molt important. La sensibilitat que reps en un concert de música, després t’ajuda a pintar”. Per ella, la seva pintura i inspiració giren al voltant del mateix art.
A més de la cultura, a l’artista també l’ajuda el paisatge, la naturalesa, “quasi sempre recorr a anar a passejar, a la mar o al camp”. Sempre, vagi on vagi, l’acompanya la seva càmera i la seva llibreta de notes, per poder, després, recordar les sensacions que li han transmès aquells moments. Notes i texts que també incorpora en l’obra. “Pintar al natural és importantíssim. Sempre partesc d’una experiència física real. Jo he anat a veure aquell paisatge, he fet unes fotos, uns dibuixos, m’he emportat notes, i amb tot açò després faig una obra”.
Així, han nascut sèries de viatges, com quan va anar a l’Índia amb la Fundació Vicenç Ferrer, per ajudar en la recaptació de diners per construir escoles i hospitals i, alhora, a decorar-los perquè fossin més alegres. I, arran d’aquest projecte, “ha sortit una nova sèrie, amb molt de color, i amb la inspiració enfocada en les dones i les filletes, que jo crec que són el motor del canvi que hi ha”.
DIFICULTATS DE LA DONA ARTISTA
Però, el fet de ser dona li ha suposat trobar barreres? “Sí, moltes. Els primers anys jo deia que no, però sí, i tant. Sempre hi ha gent que et dona l’esquena i intueixes el perquè. Però bé, és senzill veure-ho, fins fa poc a una exposició de trenta, hi havia dues dones”. Una discriminació que sempre l’ha acompanyada, encara que no sempre l’hagi volguda acceptar. Moltes dificultats i moltes traves que ha hagut de superar, a més de les quotidianes, per poder avançar a dintre de l’art i, sobretot, de la pintura.
“També m’he sentit molt recolzada. He tingut clients homes i dones, he fet exposicions perquè els comissaris i comissàries m’han triat… Però sí, sempre n’hi ha hagut que m’han fet lletjos. Encara que m’és igual, jo sempre he intentat decantar açò i mirar cap al positiu”. Com en les seves obres, Zulema Bagur intenta sempre aferrar-se a la part positiva i alegre de les coses. “M’ha compensat tot el bo. Hi ha casos de menyspreu, però sempre n’hi haurà”.
Així, i encara que l’artista vulgui donar pes a les coses alegres de la vida i a l’acompanyament, el menyspreu també hi ha sigut. Simplement per ser una dona que intenta fer-se un lloc en el món de l’art. Tot i açò, “quan vaig començar en aquest món, es notava molt més. Però, com jo soc molt caparruda, si un em deia que per aquell camí no podia anar, anava per un altre. Però no m’aturaren ni ho faran”.
NUESA
L’artista, llavors, ha seguit pintant, i s’ha acostumat a fer-ho en sèrie. “Quan agaf un tema m’agrada fer tota una tirada del mateix. Cada un que faig és una passa més, de provar i evolucionar. Per exemple, amb la figura humana, tenc aquesta sèrie, ‘Nuesa’, que vaig començar amb esbossos de carbó, per acabar amb una explosió de taques de colors”. Així, quan l’artista té una idea, l’explota fins al final, el que li agrada d’un quadre ho recicla per fer-ne un de nou i provar coses noves. “Dins la mateixa sèrie els dibuixos de l’inici amb els del final, presenten diferència, evolució”.
Si ens centram en la sèrie mencionada, encara que l’artista ha pintat molts paisatges i animals, “sempre m’ha interessat molt la figura humana, i no ho havia desenvolupat tant”. Després d’haver assistit a l’Ateneu de Barcelona, i reunir-se amb un conjunt d’artistes per dibuixar al natural a diversos models, Zulema Bagur va aprendre tècniques noves que li serviren per anar experimentant cap a un camí diferent.
“Eren dibuixos i obres que m’havia resistit a ensenyar. Però a partir d’un cert moment vaig decidir fer l’exposició ‘Nuesa’, el 2010 a la galeria Retxa, i en aquesta van aparèixer els esbossos del principi, juntament amb les obres fetes damunt paper o tela, que els precediren, amb aquarel·la, collage de paper, lletres escrites…”. Així, en aquesta sèrie, en concret, podem veure l’evolució clara d’una artista que aprèn a pintar l’espontaneïtat del cos humà, del moviment, amb dibuix a carbó; per “anar-ho fusionant amb les taques de colors. És a dir, la meva part de pintora, de passió pel color, la vaig adjuntar amb la línia”.
L’artista maonesa sempre ha volgut ensenyar la seva mirada des de l’alegria, la vitalitat, la vibració, que també l’acompanyen com a persona. Com bé diu ella, “la vida ja té prou moments durs, que quan em pos a pintar no em surt ensenyar aquesta part fosca”. I encara que açò no signifiqui que, en moments, també hagi tingut la necessitat d’expressar el que la turmenta, gairebé sempre ens mostra la seva millor cara. Que, de fet, podreu gaudir aquest estiu a l’Hotel rural Biniarroca i a la pastisseria El Diamante a Ciutadella.
