Miriam Triay/Ciutadella. – “La pintura és un lloc on depositar les obsessions. Quan tens moltes coses dins el cap necessites una vàlvula de sortida”. Carles Gomila (1978) reconegut pintor ciutadellenc, que compren l’art com una forma d’explicar les idees que s’han anat format en el seu conscient -o subconscient-, presenta, després d’una aturada -imposada- de tres anys, la mostra Creatura, a Vidrart.
UNA NECESSITAT CASUAL
Com moltes, la trajectòria de Gomila va començar a partir d’una casualitat necessària. “Bàsicament, és la idea que necessit fer alguna cosa contínuament, el que sigui. Vaig estudiar art, però també volia escriure, volia fer moltes coses. Al final em vaig haver de centrar en una”. Així, es va enfocar en el que creia que realment volia, necessitava, fer. Tot a través de l’instint i l’emoció, que és també el camí que el pintor segueix a l’hora de crear. “Sense pensar. Crec que pensar les coses i fer-les després, crea una dualitat que no funciona, crea conflicte. Jo pens les coses, fent les coses”.
Havent estudiat Belles Arts, l’artista es va adonar que l’educació reglada no era per a ell, i que, realment, havia adquirit el coneixement de forma autodidàctica. “M’he anat formant, però per lliure, a base de dedicar-hi anys”. I encara que al principi va ser una trajectòria complicada, ja que es tracta d’una feina on és molt difícil prosperar, Gomila ha aconseguit fer-se un nom, i poder-s’hi dedicar professionalment. “A l’inici és dur fer-se camí, però es tracta de llançar-se i provar”.
L’ART CANALITZADOR
Definit habitualment com a pintor figuratiu, Gomila se sent atret per la figura humana i les narratives que es poden expressar a través d’ella. “El que faig és crear protagonistes d’històries, canalitzar narratives a través de la figura, i així l’espectador s’hi pot identificar”. Per tant, l’artista el que vol és crear un camí totalment obert, o el més possible, perquè el públic pugui veure i llegir el que consideri a partir d’una idea, d’una premissa, brindada a través de l’obra i sorgida del seu imaginari. La figura, per Gomila, és la millor aliada per aconseguir aquest efecte. “Faig figura per la fascinació per la humanitat, i per les narratives que hi puc ficar. Per la identitat”.
Un cop aconseguit aquest objectiu, l’artista no té problema en desprendre’s dels seus quadres i pintures. Aquests, en realitat, no han sigut seus en cap moment. “Al final, si tens una idea de possessió damunt l’obra no prosperes, ets incapaç de veure-hi els falls, de destrossar-la per millorar-la, ets incapaç de progressar”. Gomila és bastant fidel a aquesta idea de ‘destrossar per construir’, que també practica a l’hora de decidir quin tema o idea convertirà en pintura, transformarà en tangible. “Pos totes les meves idees en, diguéssim, una matriu. Un dia m’ho mir tot, i ho esborr. El que record del que hi havia abans escrit, és el que verdaderament és memorable. Així partesc del que roman, després d’haver-ho destruït. Hi ha un procés de filtratge emocional”.
CREANT CRIATURES
Si ens centram ja en l’exposició que s’inaugurà el passat 16 d’agost a la galeria Vidrart, Creatura, es tracta d’una mostra que ha estat posposada durant tres anys, a causa de la pandèmia. “Jo havia de fer-la quan va esclatar tot, de manera que aquesta exposició va néixer pensada d’una forma, però ha anat evolucionant i canviant”. Es tracta d’una mostra formada per 16 pintures, 12 dibuixos i 4 obres gràfiques – edicions limitades, que no presenten una connexió molt clara, més enllà que totes formen part i sorgeixen de l’imaginari oníric de Gomila, concretament, d’un diari de somnis que acostuma a escriure. “En aquesta exposició no hi ha una temàtica unificadora”.
Encara que, i en realitat, “sí que és cert que hi apareix la dona com a element central, però tampoc hi ha un motiu concret”. Simplement, i per evitar la identificació directa amb el que està pintant, a l’artista li ha semblat més còmode dibuixar una figura més femenina. Si dibuixés homes “m’identificaria massa amb la figura i per jo açò és un obstacle”. Igualment, i per Gomila, centrar-se en una qüestió de gènere, i donar-li importància, és un error, “el que pint realment són històries, arquetips, i no necessàriament tenen un gènere. Centrar-se en si és una dona o un home, honestament, és mirar pel camí equivocat”. Llavors, aquesta focalització en la dona, és més una qüestió de comoditat, que no pas de preferència.
‘Creatura’, en llatí, significa tant criatura com creació. Dos conceptes que per Gomila van agafats de la mà en aquesta nova mostra. “Al final present criatures creades, imaginàries”. I és a través d’aquest concepte d’imaginari, que sorgeix també la idea que l’exposició es presenta com un bestiari. “Aquest concepte, que ve de l’edat mitjana, identifica un catàleg d’éssers imaginaris. I el que jo he fet no és altra cosa”. Unes criatures que van des de sirenes, passant per nàufragues i bruixes, fins a esfinx. Personatges i arquetips popularment coneguts i identificats, que serveixen a l’artista per partir d’una idea i desconstruir-la o reconduir-la. Depenent del que succeeixi mentre crea.
Del 16 d’agost al 16 de setembre les criatures imponents de Carles Gomila formaran part de les parets de l’espai i galeria Vidrart. Una mostra que, gràcies també a les grans dimensions de les obres, causarà una sensació d’immersió que, possiblement, ens faci viatjar a llocs llunyans acompanyats de Morfeo. El reconegut pintor figuratiu ciutadellenc tornarà a deixar bocabadat al públic amb la seva nova exposició Creatura.
