Fa pocs dies que es va constituir formalment l’Organització de Productors Lleters de Menorca, que pretén posar una solució al baix preu que es paga per la llet a l’illa, quan ha sobrevingut la decisió de Coinga de tancar la planta d’envasat de llet UHT. Si el sector lleter ja era a la corda fluixa, aquesta decisió per part de la principal indústria lletera de l’illa, els ha entristit, però no els ha vingut tampoc de nou. “A les darreres reunions que havíem tingut, ja havien manifestat la seva voluntat de fer canvis”, comenta Cristóbal Capó, president de la nova OPL. A dia d’avui, ningú de Coinga s’ha posat en contacte amb els pagesos productors de llet per donar-lis cap notícia sobre la compra de llet que, tanmateix, sembla que es destinarà a la producció de derivats làctics i llet fresca. “Només esperam que el nou rumb que han agafat, pugui repercutir en un augment de preu al qual ens paguen ara la llet, perquè enguany ho tenim complicat. Però si seguim així, no sobreviurem. Ni les indústries lleteres, ni els pagesos.”
Com vos ha afectat l’anunci de què Coinga deixa de produir llet UHT?
“Ens entristeix, perquè era un producte nostre, encara que sabem que era una petita part de la producció de llet. De fet, dels 12 milions de litres que feien, 11 anaven a marques blanques i 800 mil litres anuals es comercialitzaven baix l’etiqueta de Coinga. Tanmateix, si el fet de tenir una planta envasadora que ara no existirà, era un dels impediments -suposam- per pagar-nos el litre de llet al preu que correspon, encara ens beneficiarà a tots, perquè podrem seguir amb l’activitat.”
En principi, llavors, es seguiran recollint els mateixos litres de llet a les finques?
“No ens han dit el contrari. Encara que el més encertat seria dir que no ens han dit res. I hauria estat bé poder tenir una reunió informativa, explicar-nos quina és la seva intenció i com ens afecta el tancament de la planta envasadora. Sí que és cert que fa uns anys que la producció de llet ha baixat. Fa un temps, arribaven a recollir fins a milions de litres anuals, però durant els darrers anys, voltaven els 12 milions. Pel que sabem, la intenció és transformar la llet en producte derivat, així que en principi no hauria d’afectar a la nostra producció. Tot i que el problema d’arrel, que és el preu al qual ens paguen la llet, segueix allà.”
Si Coinga decidís rebaixar la compra de litres, es podria donar sortida a la llet que ara es ven?
“Sí, i tant, perquè les altres indústries lleteres han manifestat, algunes de manera més oberta que d’altres, que els falta matèria primera. La intenció de Queseria Menorquina de muntar una nova fàbrica seria una gran sortida de llet, si ho arribam a veure. Hi ha molts productors que esperen que aquesta nova planta pugui ser part de la solució que necessita el sector lleter que, tanmateix, seguim reclamant que ens paguin el litre per damunt del preu de cost. No es tracta de produir més per vendre a altres, sinó de vendre la llet per damunt del que ens costa fer-la.”
I està establert aquest cost de producció?
“Fa uns mesos ens van passar des del Govern de les Illes Balears un informe on s’especificava que el preu de producció rondava els 55 cèntims. Ara mateix, a Menorca, ens el paguen a 42. La diferència és massa grossa com per poder sobreviure en un sector que es manté per les subvencions. Però no volem viure de les subvencions, volem poder guanyar-nos la vida de manera digna amb la nostra feina, canviant la manera de posar el preu al producte. Ara ens el posen els grans venedors, quan som noltros els que hauríem d’establir a quant estem disposats a vendre la llet.”
Com trobau que pot afectar-vos la nova línia de feina de Coinga?
“El que pot fer Coinga, que potser passarà, és que reguli la producció, el que pot suposar que demanin llet de manera més continua. Fins ara, la llet que era “excedent” i no s’emprava per fer formatge, s’encapsava, encara que el marge de benefici fos petit. L’únic que esperam és que els canvis que hagin de venir siguin per bé, perquè noltros ja no podem anar a pitjor. No estem tranquils, perquè tots els canvis generen incertesa, però aquí algú haurà de ser valent. I si no pujam els preus, s’acabarà tant la indústria com el camp. Si les indústries volen, viurem tots. Ens necessitam els uns dels altres, el sector lleter necessita de l’indústria i al revés. Volem que els hi vagi bé, però hem de poder viure tots. Aquí està la batalla, hem de aconseguir els preus dignes per cobrir els costos de producció, aplicant la llei de cadena alimentària que ara no es compleix.”