Marina Vargas/Maó. – Tatuar-se o fer-se un pírcing ha estat sempre a l’ordre del dia entre els més joves, però també són molts els adults que visiten l’estudi de Miss Piercing & Tattoo a Maó per plasmar en la seva pell algun record o fer-se una segona anelleta a l’orella o a altres bandes del cos. Així ens ho explica la seva gerent, Nury Llanso Petrus, la primera dona que va escollir Menorca com a escenari per instal·lar un estudi de tatuatges i pírcings.
Quan comença la seva curiositat pel món dels tatuatges i dels pírcings i quins van ser els primers que es va fer?
Amb 14 anys em vaig fer el meu primer pírcing a Barcelona, en canvi, el meu primer tatuatge va arribar un poc més tard, amb 18 anys, quan els meus pares em varen donar el permís perquè no els hi quedava altra (riu). En aquell moment jo feia feina a l’hostaleria; m’agradava el món dels tatuatges i dels pírcings, però trobava que estava més lligat a l’home que a la dona. Després d’un temps i en un interval de 2 anys, vaig perdre al meu pare, vaig ser mare i em vaig separar. La tensió va ser tan forta que em va conduir a una cervicàlgia bastant greu i la mútua va haver de donar-me la baixa laboral. Estava sola, sense feina i amb un fillet de 6 mesos. Per sort, un amic meu tatuador em va oferir treballar amb ell com a pírcer i vaig decidir intentar-ho.
Va ser la primera dona a obrir un estudi de tatuatges i pírcings a l’illa. Quina acollida va tenir a Menorca?
Si, diria que els altres estudis de tatuatges i pírcings a Menorca són gestionats per homes. En el meu cas, tot va ser molt ràpid. Vaig muntar l’estudi en 19 dies enmig d’una pandèmia mundial (riu). Em varen acollir molt bé; el fet de ser menorquina segurament va ajudar (riu). La gent del barri ja em coneixia, estaven contents i molts d’ells són ara els meus clients. A l’octubre segurament arribarà una nova tatuadora que farà feina amb l’Andrew, el nostre tatuador; així que serem dues, un poc diferent respecte a la resta d’estudis.
Quin tipus de públic trobem a Menorca?
Tenim un públic molt variat procedent de totes les bandes de l’illa: de Ciutadella, des Migjorn… L’altre dia vaig fer un pírcing a una dona de 74 anys; he tingut clients de 60 anys als qui els he fet els seus primers tatuatges o pírcings. El públic més jove diria que són les filletes de 5 anys que venen a fer-se les seves primeres anelletes a les orelles.
A l’estudi ha rebut personatges públics com Ana Milán o Alba Paul, que ens pot contar d’aquestes experiències?
L’estiu passat n’Ana Milán s’hostejava a l’hotel davant casa meva, ens vàrem conèixer i la vaig convidar a ella i a la seva amiga, l’Alba Cuesta, al meu estudi, on es varen fer dos pírcings i un tatuatge. He crescut amb n’Ana Milán a la televisió, imagina’t, va ser una experiència increïble. Al mateix estiu, vaig contactar a n’Alba Paul a través de les xarxes socials perquè vaig veure que estava de vacances a Menorca amb les seves amigues. Em va contestar tot d’una dient que ella i les seves amigues estaven pensant de fer-se un tatuatge i van venir totes a fer-se un dibuix inspirat en l’illa de Menorca.
Què en pensa dels prejudicis que molts tenen encara sobre la gent tatuada o amb pírcings?
En el cas de Menorca, aquí no hi ha tabans al·lotes tatuades i amb els cabells de color rosa com port jo i, evidentment, la gent et mira, sobretot a l’estiu, però no em preocupa. En diverses ocasions he viscut situacions no gaire agradables pel fet de portar tatuatges, però al final has de conviure amb això; encara que sembla que estem donant passes endavant i obrint camí, és un procés lent.
Quines són les noves tendències de cara a l’estiu?
A l’estiu és molt comú rebre grups d’amics que es fan un mateix tatuatge o que venen a fer-se ‘locures’ (riu). Són moltes les anècdotes que recopilem en aquests mesos.
Quines precaucions ha de prendre una persona recentment tatuada quan va a la platja?
Recomanam als turistes que venguin a fer-se el tatuatge el darrer dia de vacances a l’illa, inclús hores abans d’anar a l’aeroport, ja que és important, no estar exposats al sol, ni estar en contacte amb l’aigua de la mar ni amb l’aigua de la piscina.
