L’any 1918 es recorda com l’any de la grip, i a la nostra illa, en especial a Ciutadella va actuar amb virulència amb centenars de persones mortes pel fatal virus. Entre les víctimes l’apotecari Miquel Seguí Prats, fundador de la farmàcia modernista de davall Ses Voltes, coneguda actualment com la Farmàcia Llabrés, però fou gràcies a Seguí Prats que Ciutadella té avui en dia una de les joies del modernisme, pel fet que fou ell el que va encomanar les vidrieres, els prestatges i tota la decoració d’aquest petit tresor que s’espera tornar a veure obert en els propers mesos.
Gràcies al nostre subscriptor Antoni Mesquida Seguí, nebot nét de l’apotecari Seguí, els podem oferir aquesta setmana unes interessants notes sobre aquest il·lustre ciutadellenc, què per la seva prematura mort als 34 anys ha passat gairebé a l’oblit i que bé es mereix un reconeixement pel legat arquitectònic que ens deixà amb la seva farmàcia. El diumenge, dia 4 de novembre, es van acomplir 100 anys de la mort de l’apotecari Seguí.
Miquel Seguí i la seva farmàcia
L’actual Farmàcia de Davall Ses Voltes va ser fundada al 1909 per Miquel Seguí Prats amb el nom de Farmàcia Seguí, de la que en fou la seva darrera apotecaria la recordada senyora Catalina Llabrés Piris.
Miquel Seguí Prats va néixer a Ciutadella el 1884. Els seus pares van ser Josep Seguí Cavaller i Joana Prats Torrent. Va tenir un únic germà, Bartomeu.
Es va llicenciar en Farmàcia a la Universitat de Barcelona. Al llarg de la seva vida va mostrar especial interès i admiració pel ric patrimoni arqueològic de Menorca, intuint l’alt valor del mateix, reconegut i confirmat en l’actualitat al ser proposada Menorca i el seu legat talaiòtic com a Patrimoni de la Humanitat.
Miquel Seguí va morir el 4 de novembre de 1918, amb només 34 anys víctima de la “grip espanyola” (1) i quatre dies després que ho fes la seva mare Joana Prats, el 31 d’octubre, per la mateixa causa. Està enterrat a l’antic Cementiri Municipal.
La grip espanyola a Ciutadella
Segons El Iris Diario Catolico, el dia 11 d’octubre de 1918 informa que els constants canvis de temperatura i ambient provoquen els primers casos de grip a Menorca. Es tractava de la grip que estava causant morts a la península, la temuda “grip espanyola”.
El 20 d’octubre, la Junta Municipal de Sanitat es reunia per a prendre mesures davant l’epidèmia de grip. Entre elles es prohibeix escopir al terra i als mocadors, ordenant que es fes a escupideres amb desinfectant. Es recomana fer-se net les mans i la boca després de menjar i no concórrer per locals plens de gent i poc ventilats.
El 21 del mateix mes s’informa que la llet i els ous comencen a mancar als mercats i no es pot cobrir la demanda dels necessitats de la població. El preu dels ous es dispara fins als 30 cèntims, un preu molt elevat llavonces.
El Iris de dia 2 de novembre informa que la virulència de l’epidèmia de grip feia estragos a Ciutadella i se’n registraven centenars de morts. Es van tancar les fàbriques per manca de personal i es calculava que hi havia infectades unes 1.500 persones.
Per tal d’ajudar als metges i personal sanitari arriben metges des de Maó. El noble José María de Sintas oferia el seu cotxe per a traslladar els metges des de Maó a Ciutadella i viceversa.
El 5 de novembre es reunia de manera extraordinària l’Ajuntament de Ciutadella amb diferents entitats, l’església i els membres de la conferència de Sant Vicent de Paul per a cercar la manera més eficient per a socórrer les famílies afectades pel grip i la distribució dels donatius per als més necessitats.
El dia 7 de novembre l’Ajuntament de Maó acorda organitzar un concert per a recaptar doblers destinats a les necessitats dels afectats per l’epidèmia de grip de Ciutadella, a més de donatius de 50 pessetes.
El dia 8 de novembre mor Guillem Alba Llorens, regidor de l’Ajuntament de Ciutadella i mestre de música. Alba havia estat director de la Banda de Música. També van morir de grip els músics Josep Capella i Josep Carretero Jover.
El diari El Iris en la seva edició del 4 de desembre informa que la Junta Municipal de Sanitat, davant la davallada de casos de grip decidia per a unanimitat autoritzar que a partir del diumenge dia 8 es tornessin a obrir els cinemes i demés espectacles públics. A partir del dilluns 9 es tornarien a obrir les escoles, prèvia desinfecció de les mateixes.
El 5 de desembre de 1918, es celebraven a la parròquia de sant Francesc, gairebé un mes després de la seva mort, els funerals de Joana Prats Torrent i el seu fill el farmacèutic Miquel Seguí Prats. Mare i fill que van morir en sols quatre dies de diferència víctimes de la grip. Van ser moltes les famílies ciutadellenques que en pocs dies van veure morir a diferents membres, bé pares, germans, cosins…
Un poc d’història de la Farmàcia Seguí a la Farmàcia Llabrés
El 1896, el pare de Miquel Seguí compra el immoble del carrer de Ses Voltes, en el qual, després de la seva reforma, adaptació i equipament, s’inaugura, el 1909, la Farmàcia Seguí. Mateix any que la Farmàcia Cavaller de la plaça de la Catedral.
Al 1918, mor víctima de la grip espanyola l’apotecari Seguí, possiblement víctima del contagi per mor de les persones que atén a la seva farmàcia, possiblement algunes d’elles ja infectades.
A la seva defunció, l’heretà el seu únic germà Bartomeu Seguí Prats que la manté en propietat fins al 1925 que és adquirida pel farmacèutic Gabriel Martí Bella. Un any després, l’apotecari Martí la ven al 1926 a Catalina Llabrés Piris, primera dona farmacèutica de les Balears, que en serà titular fins a la seva mort al 1981. Dos anys després de la seva mort la senyora Nina, ocorreguda el 1983, el seu fill Joan Ignaci Balada Llabrés va heretar el negoci de la farmàcia tanca les seves portes poc temps després.
La Farmàcia Llabrés, una de les joies del modernisme a Menorca i a les Balears, roman tancada i poc a poc es va deteriorant, com sol passar en tots aquells edificis que no tenen activitat ni vida.
Al 2008 l’antiga Farmàcia Llabrés és declarada Bé d’Interès Cultural (BIC) i el setembre de 2009 és declarat Bé Catalogat (BC).
Quan Joan Ignasi Balada Llabrés, el propietari de l’immoble mor el novembre de 2009, deixa tot el seu patrimoni a la Casa Reial espanyola, en la figura dels llavonces prínceps d’Espanya i de les infantes. El 2010 la Casa Reial es convertia en hereva de totes les seves possessions i crea la Fundació Hesperia per a gestionar els béns heretats.
Un immoble d’art valor artístic
La declaració de Bé d’Interès Cultural i Bé Catalogat, suposa el reconeixement dels valors artístics de l’antiga Farmàcia Seguí. Menció especial mereix el mobiliari i els elements decoratius amb què es va decorar a l’establiment pel llavonces recentment llicenciat Miquel Seguí, tot seguint el corrent de l’època, tot demostrant un exquisit gust i admiració per determinades expressions artístiques, va aplicar les tendències marcades pel Modernisme (2) que imperaven en aquella època, i de forma molt destacada a Catalunya on va residir durant la seva època d’estudiant universitari.
De fet aquesta farmàcia constitueix una de les darreres joies del Modernisme a Menorca.
Els elements més destacables, segons l’inventari fet en la seva restauració són les portes i mampares amb vidrieres policromades, entapissats amb motius florals, llum, fanalet i flors de forja d’estil modernista.
Es desconeix el taller on es van fabricar (les vidrieres); era molt freqüent que els artesans no signessin les seves obres, si bé responen a l’estil Art Nouveau, un dels grans i més destacats corrents del Modernisme català i francès.
Segons les informacions que es tenen, podem saber que la Farmàcia Seguí es va construir cap a l’any 1907 o 1908 i, segons l’estudi de M. Seguí (1975), el seu estil és l’Art Nouveau, una de les tres corrents que segueix el Modernisme a les Illes Balears, que recull la influència del Modernisme català i francès.
Bibliografia
La farmàcia modernista apareix en les publicacions següents:
Joan Vila-Grau; Francesc Rodon. Les vidrieres modernistes catalanes.
Barcelona: Edicions Polígrafa SA, 1983. Pàgines 14, 16 i 64.
Miguel Segui Aznar. L’arquitectura modernista a Balears. Palma.
1975, Làmina XLIII
Josep Martorell Guia d’arquitectura de Menorca. Barcelona: La Gaya
Ciència SA, 1980.
S’obrirà el 2019?
Previsiblement, després de més de 30 anys tancada, l’any que 2019 l’immoble obrirà una altra vegada les seves portes, una vegada que s’hagin muntat els béns catalogats (mobiliari de fusta, elements decoratius, vidrieres modernistes i teles pintades) degudament restaurades.
La Fundació Hesperia, creada per la Casa Reial i actual propietària de l’antiga farmàcia, ha signat un conveni de cessió, per 10 anys, amb la Fundació per a Persones amb Discapacitat de Menorca, per a desenvolupament de les seves activitats.
Seria una bona ocasió per a posar en valor la figura de l’oblidat farmacèutic ciutadellenc Miquel Seguí Prats, que gràcies a ell avui Ciutadella i Menorca gaudeixen d’un patrimoni de rellevant valor artístic, col·locant en lloc destacat la seva fotografia acompanyada d’una breu biografia.
Toni Mesquida Seguí, nebot – nét
Notes
(1) Grip espanyola: tot i que es va iniciar en el campament Funston (Kansas, EUA) al març de 1918 i els seus soldats enviats a Europa per intervenir en la Primera Guerra Mundial la van propagar a tots els països contendents, la seva existència i gravetat es van silenciar fins que va arribar a Espanya (país neutral).
En uns tres mesos (de setembre a desembre de 1918), va provocar la mort de 50 milions de persones a tot el món (a Espanya va afectar a 8 milions de persones, d’un total de 20 milions, morint 300. 000).
(2) Modernisme és el terme amb el qual es designa a un corrent de renovació artística desenvolupada a la fi del segle XIX i principis del XX, durant el període denominat fi de siècle i belle époque. En diferents països.
El modernisme no només es va donar en les arts com ara la pintura, escultura i arquitectura, sinó també les arts aplicades o decoratives, en les arts gràfiques i en el disseny de mobiliari, reixes, joieria, cristalleria, ceràmica i enrajolat, llums i tot tipus d’objectes útils en la vida quotidiana, inclòs el mobiliari urbà, que va passar a tenir gran importància com per exemple quioscs, estacions de metro, fanals, bancs, papereres, etc.
Text: Antoni Mesquida Seguí – Bep Al·lès
Fotografies: Arxiu Antoni Mesquida Seguí.
