Itziar Lecea/Ciutadella – Durant el mes de juliol, l’equip dirigit pel professor Fernando Prados, de la Universitat d’Alacant, n’Elena Jiménez, de la Universitat de Madrid, i l’arqueòloga municipal, Maria José León, han treballat al recinte de Son Catlar. Són ja cinc anys d’excavacions, amb les quals pretenen explicar el pas púnic per la nostra illa, un període que enganxa el final del talaiòtic amb la conquesta romana. Avui a eliris.cat, León ens explica les curiositats del poblat. I tot el que encara s’hi podria trobar.
El Projecte Modular, l’inici de les excavacions a Son Catlar
El Projecte Modular és un projecte que va iniciar la Universitat d’Alacant l’any 2016 al poblat de Son Catlar. Des del primer moment, l’arqueòloga municipal, María José León, hi va estar implicada, formant part de la direcció del projecte. “El 2014 van venir a investigar de la Universitat d’Alacant, amb arqueologia no invasiva, si es podia trobar rastre de la petjada púnica a Menorca, per veure si havien conviscut amb els talaiòtics a l’època del Talaiòtic final. I Son Catlar va resultar el jaciment més interessant i prometedor per poder confirmar aquestes hipòtesis”, comenta León, qui el 2016 va començar, juntament amb l’equip format també per estudiants, les excavacions. “Com a museu municipal ens vam unir al Projecte Modular per fer feina junts, un fet que des de l’Universitat d’Alacant van trobar necessari poder tenir una col·laboració per part nostra. Tanmateix, no hem pogut fer campanya cada any, i, des de 2016, hem excavat cinc anys. Una aturada la vam haver de fer a causa de la pandèmia, i l’altra perquè les resolucions per excavacions del Consell van sortir molt tard i no vam ser-hi a temps.”
Una murada plena d’història
“La idea del Projecte Modular és, específicament, estudiar alguns elements de la murada i les torres”, comenta León. “De fet, les primeres intervencions que vam fer van ser cales -espais d’excavació petits- per veure el moment de construcció de les torres. I vam poder veure que es van construir cap al segle III aC, que és quan van tenir lloc les guerres púniques. Així, sembla que a Menorca, el que fan els habitants juntament amb els púnics, als quals són afins, és reforçar la murada per defensar-se, però també per tenir capacitat d’atac. Les torres, de fet, són estructures damunt les quals es pot posar maquinària de torsió o catapultes, per atacar al possible enemic”, explica l’arqueòloga.
Així, l’any 2017 es va començar a excavar una de les torres, a la qual van trobar-hi una estructura inesperada. “Ara li deim la porta amb colze, perquè ens vam adonar que, en realitat, era una porta que tenia un mur corregut davant per tapar i amagar l’entrada. Aquesta porta, sembla que es va construir al mateix temps que les torres. Ens hem centrat en dos punts concrets des de llavors: aquesta porta amb colze i la porta nord, que és la que tots coneixem.”
Les feines d’excavació, més que cap a l’exterior de la murada, s’han fet cap a dintre del poblat. I hi ha un per què. “Suposàvem que la feina de fortificació també s’havia fet cap a dins de la murada -amb magatzems o garites- i vam començar a excavar cap a dintre de la murada”, apunta León.
La campanya de 2022
“Enguany hem fet dos torns de deu i dotze persones, i hem treballat durant el mes de juliol. Ens hem centrat només a la porta amb colze, on l’any passat vam obrir cap a l’interior i vam veure una segona porta i elements de l’època romana. És una porta interessant”, apunta León, “perquè era un pas per sortir sense ser vist, per açò hi ha el mur davant. En cas que hi hagués hagut un setge, era fàcil escapar-se sense ser vist. Però també era una bona protecció si intentaven entrar des de defora. Per una banda, era complicat entrar. Però també era fàcil de defensar en cas que l’enemic intentés atacar des de defora.”
La feina d’aquest estiu s’ha centrat en “seguir obrint al voltant d’aquesta porta per veure si trobàvem un inici d’urbanisme. I, de fet, és el que ens ha sortit. A banda, també hem trobat una habitació adossada a la murada, que segurament es va construir en el mateix moment de la porta amb colze. Però el més segur és que, aquesta caserna, es convertís en un àmbit domèstic en el moment de la conquesta romana. Ho podem saber perquè la casa es veu que estava forrada d’estuc per impermeabilitzar, a banda de trobar una llar de foc, que és el que marca una zona habitada. A més, tot el material que ha sortit és material d’habitatge del segle I dC, que és el moment de la conquesta romana.”
La importància de Son Catlar dintre de la prehistòria i la història de Menorca
Son Catlar, apunta León, és un jaciment on s’hi ha fet molt poca feina. De fet, fins al 2016, només s’havia excavat el recinte de taula i la sala hipòstila, durant els anys vint del segle passat. “Hem excavat poc, però amb el que tenim, podem explicar el final de la prehistòria de l’illa i l’inici de l’època romana, veiem la continuïtat històrica entre una època i l’altra. Veiem com un mateix espai s’utilitza per usos diferents, que és el que ens dona aquesta continuïtat en el temps. La fase talaiòtica la veiem amb la construcció de la murada, durant el segle VI aC, després la refortificació de la mateixa murada durant les guerres púniques, i els usos d’habitatge que hi estem trobant, ja de la conquesta romana. Açò, el que ens mostra, és que Menorca no es queda aïllada de la resta del món, sinó que el món talaiòtic interferia amb altres cultures, i es veu afectat per les guerres púniques, motiu pel qual es refortifica Son Catlar. De fet, aquesta era la hipòtesi inicial, i cada any ho podem corroborar amb més proves segons el que anam trobant.”
Les dades de Son Catlar
Son Catlar és el poblat més gran de Menorca, i l’únic que conserva gairebé tota l’estructura de murada, que fa 900 metres. A banda, hi ha cinc talaiots, quatre dels quals es poden visitar, el recinte de taula més gros de tota l’illa. És propietat del Consell Insular i té un pla director que marca les fases per poder posar en valor el poblat, des de l’excavació fins a la creació d’un centre d’interpretació.
