Cristina Gómez Estévezés Consellera de Serveis Generals, Participació Ciutadana i Habitatge, Consell Insular de Menorca, i ho viu per convicció. Abocada, té un Màster en Gestió i Direcció pública d’habitatge i sòl, és tècnica en Administració i Finances. Defensora de la Sanitat i Educació Pública i la causa de lluitar per als drets fonamentals fa que arribi a tot arreu la seva convicció com a consellera i com a ciutadana.
- Com valores el treball que estàs aportant a Menorca?
Consider que ha estat una oportunitat enorme treballar amb l’equip que tinc, poder aplicar la teoria dels drets fonamentals fa que podem arribar a tot i a tothom, que podem convergir molts. Jo sent que estem intentant que tots aquests drets fonamentals com: l’habitatge, la feina, la salut, educació, la pugui tenir tothom, i treballem perquè així sigui. No podem seguir vivint amb un perfil de treballador-pobre, que té un contracte precari, que el lloguer de l’habitatge no el pugui assumir i viure dignament a la vegada…A la teoria dels drets, te’n vas a màxims!
- Quan hem començat aquesta entrevista ens has dit que volies reconèixer el valor del teu equip, ens el presentes?
Elisa Marí és treballadora social, amb aquest equip ha fet una inversió amb habitatge, com a tècnica.
Alba Gonzàlez, és l’assessora de la Conselleria d’habitatge, també de les altres
Wendy Niwport,és l’auxiliar del departament d’habitatge.
Des de l’equip que som, és igual la feina que hem fet cada una de les tres, totes som necessàries. I he de dir que he tingut molta sort per comptar amb aquest equip. És un bon engranatge.
- Com trobeu que heu anat innovant?
Aconseguir el camí és carregós, perquè l’administració és densa. Però anem caminant a millorar la ciutadania. A jo m’agrada donar veu a tothom, per això vam invertir amb el debat públic, perquè el tenim en compte. Les reivindicacions socials no vénen dels despatxos, vénen de la problemàtica real, de la ciutadania. És des de la problemàtica que podem aconseguir canvis de baix a dalt.
També hem creat una Mesa d’habitatge, que representa les necessitats dels diferents estrats socials, i en la que gràcies a la suma d’entitats, professionals i representants dels diferents sectors han col·laborat a donar-nos una visió real de la crisi, les necessitats,… Certament, el problema no ha desaparegut, el problema del lloguer segueix existint, la falta de renovació de contractes també, la problemàtica i expulsa de desnonaments invisibles també…, ja que la necessitat és ampliada constantment. Aquesta percepció és la que ens va induir a canviar la manera de poder crear un canvi.
- Parla’ns de la IV Jornades d’Habitatge que es realitzen enguany.
Enguany innovam perquè les fem al mig del poble, (les traiem de l’edifici del Consell Insular) i les realitzem tant a Maó com a Ciutadella, ja que és una població molt gran que hem de tenir en compte. És cert també, que a Ciutadella l’accés a l’habitatge és greu.
Les hem organitzat amb blocs temàtics de: Investigació, Educació, Risc exclusió, sobre la bombolla immobiliària. I hem separat amb dues franges de temps, el bloc del matí amb experiències estudis, accions des de Menorca, més experiències d’altres indrets
I el bloc de la tarda ho fem per exemple amb el tema de l’exclusió residencial, presentant un joc de rol dirigit a l’educació secundària, amb cine fòrum i taula rodona amb el debat sobre el tema del dia.
També tenim la novetat que s’ha acceptat la obertura d’una Oficina d’habitatge a Menorca.
El passat dia 9 vam inaugurar amb el tema de l’Exclusió residencial, amb estudis a Menorca i explicant experiències d’altres indrets, a Maó
Dia 23, Ciutat i Arquitectura, centrada a la persona, des de col·lectius (sindicats, cooperatives d’habitatge, agrupacions), a Maó)
Dia 30 Nova bombolla Immobiliària, residencial o turística, a Ciutadella
- Veiem amb la vostra feina una experiència i una metodologia que es podrà continuar? Què diu la nova llei d’habitatge per Balears?
La nova llei d’habitatge de Balears, gràcies el govern de progrés, ja han sortit alguns articles que introdueixen que els consells insulars facin reserva de sòl, així podrem fomentar les iniciatives de cooperatives…Ja sembla que se’ns obre sa porta, per gestionar, per licitar o donar competències.
També és molt rellevant, que la llei considera l’habitatge com a dret subjectiu,i això “ens està dient que està obligada a garantir-lo”, i si no podem donar habitatge, haurem de donar ajuts econòmics.
Extreu la política amb els espais buits i desocupats, per essencialment penalitzar els que tenen grans hàbitats (més de 10) i romanen tancats, els obligarà a entregar, a poder-ne fer un ús temporal a favor de l’administració a través de lloguer social
Articles que lliguen amb la modificació de la llei turística, que això podrà permetre acabar declarant una zona d’emergència habitacional, que és un tema molt potent, com ja estem veient a Ibiza, com d’altres que estan el límit…
- M’agrada humanitzar els vostres rols, com veu la Cristina com a ciutadana la problemàtica d’habitatge?
Sa problemàtica d’habitatge no és una causa, té un prisma molt gran. És un problema però entre tots tenim una solució.Tenim diagnòstics, experiències i possibles accions i reivindicacions…Tenim cooperatives que volen viure diferent, per exemple el co-housing (sennior), el first-house, que són altres models, maneres de transformar la societat, que fins ara no s’havien contemplat aquí a Menorca.
- Voleu afegir quelcom sobre les IV Jornades que també tindrem a Ciutadella?
Sí, dir que tractarem la part de ponent, el tema de la pobresa energètica, no només la puntual (com la que va patir Ciutadella) sinó la pobresa energèticaper una part de població, la qual molt sovint és invisible, però que viu absolutament de forma precària.
Explicarem amb indicadors el que hem fet, d’estudis durant aquests quatre anys, i de dues noves i grans direccions: de lacreació d’un nou servei d’inclusió social, sense llar, i una amb risc, de grau preventiu. Explicarem que ja hem licitat un centre de baixa exigència, per aquella gent que no compleix un requisit, el qual de moment s’externalitza, però que hem fet un pla insular amb un full de ruta a vista a 5 anys.
Caldrà que assistiu i participeu en les Jornades. Us convidam a venir el Cercle Artístic el divendres 30 de novembre.