La figura del poeta Gabriel Ferrater, protagonista d’aquest dijous a l’IME Els poetes menorquins Ismael Pelegrí i Jordi Florit seran els conductors d'un diàleg sobre l'obra i figura d'una de les ments intel·lectuals més destacades del segle XX en l'àmbit de parla catalana

Gabriel Ferrater (Reus, 1922 – Sant Cugat del Vallès, 1972) poeta, crític d’art i literatura, traductor i lingüista, va ser un dels intel·lectuals més versàtils, independents i avançats del seu temps. Dotat d’una gran intel·ligència, home de conversa brillant i seductora, va renovar l’estudi i l’ensenyament de la lingüística i va crear una obra poètica que, tan sols amb tres llibres, que va aplegar en el volum Les dones i els dies, van representar un abans i un després en la poesia catalana i han exercit una gran influència posterior.

Aquesta influència, la seva obra i la seva figura seran l’eix central del diàleg entre els poetes i estudiosos menorquins Ismael Pelegrí i Jordi Florit, aquest pròxim dijous a Can Victori, a partir de les 19:30 h. Serà en l’acte d’homenatge de l’Any Ferrater, coincidint amb els cent anys del naixement del poeta, i una de les cites que s’han establert per honrar la seva figura a tots els territoris de parla catalana.

Pere Gomila, cap de secció de Llengua i Literatura de l’IME, recupera una cita de Xavier Macià, en la qual descriu l’obra de Ferrater com “una poesia no exempta d’hermetisme i d’un simbolisme a voltes d’una extrema complexitat imaginativa, es caracteritza, però, fonamentalment, per ser austera i realista, resultat en bona part d’una volguda naturalitat discursiva i d’un marcat concretisme i col·loquialisme. És una poesia que pretén complir les següents condicions bàsiques: intel·ligibilitat, sinceritat, sensatesa, interès i amenitat, i, sobretot, que defuig sempre tota mena de barroquismes i de gratuïts virtuosismes conceptuals i formals. Però allò que caracteritza més el procediment poètic ferraterià és el to tan particular de la seva veu poètica, marcadament experiencial, reflexiva, continguda i sincera, que recolza sobre unes estratègies discursives de gran eficàcia. I, molt especialment, la preeminència que s’hi atorga a la reflexió moral que cada poema proposa, molt més central que no la situació que s’hi descriu o el pretext que l’origina.”

 L’homenatge de l’IME, que s’ha organitzat a través de la secció de Llengua i Literatura, és obert al públic.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.