La conselleria d’Agricultura, Pesca i Alimentació, a través de l’Institut de Recerca i Formació Agroalimentària de les Illes Balears (IRFAP), impulsarà a partir de gener del 2023 un programa de recuperació de l’abella autòctona de les Illes Balears. És d’una de les set accions exposades en la mesa del sector apícola de les Balears, que la conselleria vol dur a terme fins a finals de legislatura. La consellera Mae de la Concha ha presidit la mesa, acompanyada del director general d’Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural, Fernando Fernández, el director general de Polítiques per a la Sobirania Alimentària, Aram Ortega, el gerent de FOGAIBA, Mateu Morro, i la gerent de l’IRFAP, Georgina Brunet.
L’objectiu és que el programa de cria i selecció de reines d’Apis Mellifera iberiensis a les Illes Balears sigui liderat per l’IRFAP. El projecte neix a petició del sector i comptarà amb la col·laboració de l’Associació ‘Dotze Reines’, integrada per totes les associacions apícoles de les Balears, per tirar-lo endavant. El projecte pretén millorar genèticament l’abella mel·lífera local, amb la selecció de reines que tinguin característiques desitjables, com l’alta productivitat, baixa agressivitat, bon comportament sanitari i resistència a determinades malalties. L’objectiu és reproduir-les i després posar-les a l’abast dels apicultors locals amb la intenció de millorar la productivitat de les explotacions apícoles de les Balears.
La importació d’abelles reina d’altres indrets, pertanyents a subespècies d’abella mel·lífera, posa en perill l’estabilitat i la resistència de les poblacions d’abella local i la pervivència d’ecotips localment adaptats. Les poblacions d’abelles mel·líferes locals suposen un bé genètic a conservar, especialment per ser una font de diversitat genètica. El programa compta amb un pressupost de 250.000 euros a executar en 4 anys.
Segons la gerent de l’IRFAP, Georgina Brunet, en l’estudi genètic realitzat l’any passat «es varen detectar haplotips propis de subespècies procedents d’altres països i la presència d’individus híbrids, fet que indica una introgressió genètica». Brunet també ha explicat que «la diversitat genètica observada a les quatre illes és suficient per a executar un programa de conservació de les poblacions d’abelles locals».
Durant la reunió també s’ha tractat el tema de la tramitació de la DOP Mel d’Eivissa. La conselleria, a través de la direcció general de Polítiques per a la Sobirania Alimentària, ha sol·licitat ja la inscripció a la Comissió Europea.
Una altra de les accions és sol·licitar la incorporació al Programa de Pèrdua de Colònies d’Abelles del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació. Les Balears abandonaren el programa per manca de recursos fa diversos anys. Aquest programa s’estructura amb un pla de seguiment de la mortalitat de les colònies i el seguiment de les malalties, entre d’altres.
El finançament a través del Programa Apícola Nacional s’ha duplicat aquest 2022 respecte del període anterior, i la previsió per al 2023 és un increment de gairebé el 70% de la disponibilitat.
EL sector apícola, en dades
El 2021 la cabana apícola de les Balears està formada per 13.178 caseres. Entre el 2019 i el 2021 les caseres han crescut un 24,93%. Les explotacions apícoles han passat de 480 el 2011 a 836 el 2021, el que significa un augment del 74,16%. No obstant això, només un 11,5 % d’aquestes es consideren professionals.
