CÀNCER COLORECTAL
El càncer colorectal és el tercer càncer més comú, amb uns 1,8 milions de casos nous diagnosticats el 2018. A més a més, el càncer colorectal és la segona causa principal de mort a nivell mundial.
El tractament mèdic del càncer colorectal consisteix en radioteràpia, quimioteràpia, cirurgia i altres teràpies. El 98% dels pacients diagnosticats es sotmetran a la cirurgia i, al menys un terç, rebran quimioteràpia i/o radioteràpia. La cirurgia s’associa a un risc més alt de complicacions cominfeccions, fuges anastomòtiques o hemorràgies, però els tractaments adjuvants també inclouen complicacions com dolor, debilitat, fatiga, diarrea, disfunció intestinal, disfunció ano-rectal, disfunció sexual, ansietat, depressió, reducció de la condició física i alteració de la qualitat de vida.
TTRACTAMENTS
Un tipus de cirurgia que es fa és la resecció anterior baixa del recte amb escissió mesorecte total. Aquest tipus de cirurgia consisteix en l’extracció de la part del recte que conté el tumor per després ajuntar el colon i la part de recte que queda. Aquesta tècnica permet al pacient tenir unes evacuacions intestinals de manera normal i certa continència ja que s’intenta mantenir
integra l’esfínter anal intern.
Els inconvenients sorgeixen amb una de les possibles conseqüències: el Síndrome de Resecció Anterior (LARS, en les seves sigles en anglès). El LARS es pot definir com qualsevol alteració de la funció defecatòria després de la cirurgia: incontinència fecal, urgència i evacuacions incompletes. Aquest síndrome es produeix en el 41% dels pacients amb reseccions anteriors baixes del recte.
Habitualment els símptomes es resolen als 6-12 mesos i es considera que la causa és per irritabilitat de la zona a causa de la intervenció quirúrgica, però si s’allarguen més enllà dels 12 mesos es considera que seran canvis permanents.
– Tractaments del Síndrome de Resecció Anterior
Les primeres opcions del tractament del Síndrome de Resecció Anterior són canvis en la dieta per intentar compactar la femta, els medicaments per evitar l’excés de moviment intestinal i els ènemes per mantenir la zona neta i augmentar el temps entre evacuacions.
En la segona línia de tractament apareix la rehabilitació del sòl pèlvic amb l’objectiu de millorar la qualitat muscular per evitar les fugues. Quan les opcions terapèutiques anteriorment mencionades han fallat o ja ha passat més d’un any, es recomana l’estimulació del nervi sacre
que implica l’estimulació elèctrica d’una arrel nerviosa del sacre a través d’un estimulador.
REFLEXIÓ PERSONAL
M’alegra profundament que la fisioteràpia estigui considerada la segona línia de tractament en el càncer de recte. La rehabilitació del sòl pèlvic ajuda a millorar la incontinència fecal, la freqüència de les deposicions i la percepció de la qualitat de vida.
Aquest últim punt crec és el més important. L’acompanyament multidisciplinari i l’obtenció d’informació per part del pacient, ajudarà a entendre què i per què li està passant. Anticipar el que poden sentir i viure, les conseqüències dels tractaments que han de fer per superar el càncer i de com se’ls pot alterar la percepció de la qualitat de vida, considero que és bàsic. Quan el pacient va al metge i explica que té fugues de femta o que ha d’anar al bany cada 30 minuts, el professional mèdic diu que és normal. I és veritat, però jo em pregunto: Per què no
s’anticipa tot això? Per què no s’explica als pacients el que sentiran abans d’iniciar el procés? Per què no es posa la fisioteràpia pelvicperineal com a una opció més del tractament? L’evidència científica ens té en compte com a segona línia de tractament amb demostracions dels beneficis.
