La bondat ha estat substituïda per la potestat. L’irreverent filòsof eslovè Slavoj Zizek ho va explicar amb una analogia bestial. Per què es llepen els senyals els cans? La resposta és escruixidora: perquè poden. Aquesta és la conclusió a la qual arriba i que explicaria el comportament abusiu de les persones que ostenten poder, per petit que aquest sigui. Ho fan… perquè poden. No per malícia, sinó per aquesta potestat adquirida gràcies als diners o a la posició política, militar o institucional dominant. Per tant, la bondat ha estat substituïda a principis del segle XXI per aquest poder fer les coses i que decanta noves portes al mal que, com que són noves, mai no hi han estat associades i no provoquen remordiments.
M’ha vingut al cap aquesta reflexió relacionada amb el filòsof irreverent una vegada he llegit el programa de la XVII Fira del Llibre en Català de Menorca que es va celebrar els dies 14 i 15 d’octubre a Maó. M’ha fet gràcia perquè el cap de setmana següent he estat com a convidat a la Fira de Frankfurt, la més important del món en el sector del llibre, en concret a la Beyond Spain Frankfurt Alternative Book Fair 2022. Professors universitaris alemanys i traductors del català a la llengua de Goethe em seleccionen d’entre milers d’escriptors de les Illes Balears, Catalunya i País Valencià i, tenint una novetat a les llibreries, no em conviden a la Fira del Llibre en Català que se celebra a la capital de Menorca, la meva estimada illa que no té ni cent mil habitants! En tost d’açò fins i tot tenen el mal gust de convidar escriptors que no tenen cap nou llibre al mercat ja que els van treure el 2021! Són farfants i farfantes els organitzadors de la fira i els seus associats? No! Perpetren aquest abús simplement perquè poden. Perquè tenen poder i poden fer el que els plagui encara que les seves accions siguin grotesques i perjudiquin el sector del llibre que s’alimenta de les novetats i dels noms més o menys consolidats. Es comporten de manera bestial i no de forma racional o humanística perquè el poder, encara que sigui un poder minso i insignificant, els acaba corrompent. Microcorrupció, si voleu, però corrupció al cap i a la fi. Per tant, a jo que no som xarlatà i no m’agrada parlar en públic i assistir a actes socials, m’és ben igual que em convidin encara que ho vull destacar per la seva gravetat ja que erosiona la nostra fràgil cultura i perjudica la política lingüística. De fet, em fan més llàstima que altra cosa. Sent delit per acariciar el seu cap pelut, llançar-los un os o una pilota -aquest escrit, per exemple- perquè corrin i s’oblidin de la seva obsessió de llepar-se els senyals que acaben tenint lluents com dues boles de billar. Seria divertit fins i tot si no fos trist. Per culpa d’aquest despotisme dels organitzadors i de les associacions d’escriptors vinculades, la fira, que hauria de ser una de les festes del llibre de Menorca juntament amb Sant Jordi, es va esllanguint i ho paguen els principals interessats, a més dels editors i dels escriptors, com són els esforçats llibreters. La llibreria estrella de Ciutadella, de l’energètica i dinamitzadora Dolors Boatella, vaDellibres, s’ha negat a participar-hi per la limitació física de l’espai assignat. Mateixos escriptors repetint una i altra vegada sense tenir novetat a les llibreries -es pot comprovar veient el programa de les diferents edicions-, predomini dels autors de Ciutadella i de la part de Maó com si el ca sigui bicèfal, microcorrupcions assumides, hegemonia, per un fals i ridícul elitisme, de la poesia -menys comercial i, per tant, menys adequada per a una fira- per damunt de la narrativa, fracàs per l’esforç, el temps i els doblers públics invertits, desprestigi i minimització de la literatura escrita en la llengua de Menorca, absència absoluta de discriminació literària, i, el que he comentat a l’inici de l’escrit, total impunitat: Cerber es continuarà llepant els senyals. Em faig un panxó de riure veient els cans formant interessades capelletes, olorant-se els esfínters, reconeixent-se en la mediocritat respectiva, adorant i sent servils amb el mascle alfa, roncant als cans i a les cusses que no formen part de la seva manada i creient que l’art, la literatura i també la vida comença i acaba a Menorca. Territorials, mossegaran amb fúria per tal de conservar la seva parcel·la de domini tot oblidant que són poetes, novel·listes, narradors, escriptors i, el que han de fer no és acumular poder, sinó una cosa encara més difícil i transcendent: escriure.
FARFANT. Brètol, home o dona enganador, que no mereix que se’n fiïn; castellà, farsante. De l’àrab. Record que, quan era al·lot, els adults, principalment les dones, ho deien en castellà, farfante, o convertint l’efa inicial en una sonora pe: parfant.
