La caseta del cim de l’Esclop Per Raymonde Calbo Laffitte

La mola de l’Esclop és una muntanya de 926 metres d’alçada situada al sud-oest de la Serra de Tramuntana a prop del puig de Galatzó, al terme de Calvià. Avui encara s’hi troben les restes de la barraca on va instal·lar-se Francesc Aragó (1786-1853), el jove i brillant astròleg i científic francès, el mes de maig de 1808. Provenia d’un poble anomenat Estagel a prop de la vila de Perpinyà a l’actual departament francès dels Pirineus Orientals. Malgrat la prohibició taxant d’emprar a tot el territori de França qualsevulla llengua que no fos la francesa, Aragó va tenir sempre clar que la seva llengua materna i aquella que estimava era la catalana.

El motiu de la seva visita a Mallorca va ser concloure les comprovacions geodèsiques que conformen el metre com a unitat de mesura de longitud, tasca que realitzà en solitari. Ara bé, a banda de la visita, ha quedat com anècdota un episodi deliciós que ell mateix menciona a les seves memòries.

Hem de dir que la visita de François Aragó va coincidir amb un període de gran inestabilitat política a Espanya motivat per l’inici de la guerra de la Independència. Les notícies de l’aixecament de la Península contra les tropes napoleòniques arribaren també a Mallorca. Aleshores recordaren que dalt de la mola de l’Esclop hi havia un francès que efectuava estranyes operacions amb focs i utensilis òptics i aquest fet va servir d’excusa per qualificar Aragó d’espia de Napoleó.

Amb gran rapidesa es formà un grup armat per anar capturar-lo. Però el patró del vaixell que havia dut Aragó fins a l’illa tingué temps d’avisar-lo del perill i el va convèncer de vestir-se de pagès mallorquí per fugir de la muntanya. Així ho va fer i pel camí de baixada toparen amb l’escamot que venia a cercar-lo. Francesc Aragó conta a les seves memòries: -“Ningú em va conèixer perquè jo xerrava perfectament el mallorquí. Vaig animar molt aquell destacament per a què seguís per aquell camí i jo vaig seguir la ruta cap a Palma.” Aquell moment tan carregat d’emoció és recollit en un poema de l’escriptor Miquel dels Sants Oliver que ens recrea descriptivament l’episodi:

La turba famolenca venia pel camí.

– “On és? L’heu vist? On para?” . Pregunta.

-“Cap ací”. Respon sense temença l’astròleg.

– “No feu tard, deixeu a la mà dreta la creu de la Ferida,

Pujau fins a la cova, i aquella és la guarida

De l’espió de Bonapart.”(…)

Quin aplom i quina sang freda!

A Palma va poder arribar fins al castell de Bellver on el varen encarcerar més per protecció que per càstig. Dos mesos més tard va aconseguir escapar de la fortalesa, fugir a Cabrera i d’allà cap a Alger.

La seva carrera científica continuà amb un gran èxit. Fou nomenat director de l’observatori de París i posteriorment Ministre de l’Interior i de Marina del Govern de la II República francesa (1848-1851).

A mi m’agrada molt aquesta anècdota perquè gràcies a l’estima que Francesc Aragó tenia a la seva llengua materna, el català, tan perseguida aleshores a França, el seu coneixement va servir per salvar-li la vida perquè és ben segur que l’haguessin executat.

Sempre que anam d’excursió per aquesta contrada no deixam de visitar les ruïnes d’aquesta barraca que ens recorda que va abrigar un dels grans científics francesos, astrònom, físic, matemàtic, gran orador i gran pedagog francès que fou François Jean Dominique Aragó. Diversos monuments recorden aquest il·lustre personatge: al seu poble, Estagel, a Perpinyà i a Paris.

Raymonde Calbo Laffitte

FONT: Guia del paisatge cultural de la Serra de Tramuntana.- Gaspar Valero i Martí.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.