La planta que dona títol en aquest article era més coneguda com cànyom a Mallorca. Una planta mil·lenària que de la llavor a la tija té múltiples usos i sembla que està recuperant un esplendor passat. Fins fa dècades, el cultiu del cànem sovint associat al del lli, era costum per a l’obtenció de fibra vegetal.
El seu origen geogràfic és incert, però traces arqueològiques indiquen la seva domesticació per part de l’home a Àsia, durant el neolític -uns 5000 anys abans de Crist-.
A França, aquesta planta es cultivada per l’alimentació, la farmacopea i la confecció de vestimenta. Tingué sobretot el seu apogeu al segle XVII emprada com a material per fabricar les cordes dels vaixells. A la ciutat de Rochefort situada al departament de Charente Maritime queda un magnífic testimoni d’aquesta indústria: la “Corderia Real” construïda durant el regnat de Lluís XIV el 1666. Es tracta d’un edifici espectacular de 374 metres de longitud on es manufacturaven els cordatges dels vaixells de la Marina Real. La seva visita és molt interessant.
Al segle XIX, aquesta planta era utilitzada per a la confecció de roba de tot tipus a la meva regió natal. Llavors el cultiu del cànem fou abandonat però fa poc que ha experimentat un nou impuls gràcies a la seva llavor rica en vitamines, minerals i antioxidants.
A la vila de “Sa Pobla” a Mallorca es tenen noticies del cultiu del cànem des del 1243. Durant el segle XIX el cànem encara era un cultiu relativament abundant a l’Albufera i se li destinaven les terres més salabroses. La recol·lecció del cànem en flor es feia a l’agost per obtenir la fibra més fina, mentre que la collita del mes de setembre donava una fibra més basta que es feia servir per confeccionar corda o tela de sac. Una vegada segada, la planta es lligava en garbes i es posava a amarar (en remull) dins les síquies durant 10 o 20 dies, llavors s’assecava al sol i després es procedia a rompre la branca de la planta i separar la fibra de la caramuixa (bregar) i amb l’espadella, -una eina de fusta semblant a una espasa de fulla molt ampla-, s’acabava de tupar el cànem per llevar-ne les arestes que no s’havien eliminat en l’operació anterior. Al final es pentinaven les fibres amb el puat i es filaven amb la filosa.
Hem de senyalar que el cànem contaminava les aigües amb els gasos que desprenien les plantes i per això el 1514 el governador designà un solar de l’Albufera com a únic lloc on es podia amarar el cànem. Encara avui és coneix amb el nom de “S’Amarador” un lloc de l’Albufera ubicat a la zona de Muro.
També anomenat Cànnabis sativa, el cànem pertany a la família dels canabàcies, així com el llúpol per exemple. No l’han de confondre amb el Cànnabis indica (la marihuana). El cànem té propietats agronòmiques, necessita poca aigua, aporta una solució sostenible per a una alimentació del futur sana i responsable. Considerada con un “super aliment”, la seva llavor rica en proteïnes, en àcids grassos “bons” (omega 3, 6 i 9), conté una gran quantitat de vitamines, minerals vitamines amb virtuts antioxidants benèfiques per a la salut. Pel què fa al cannabidiol que conté aquesta planta, sembla que té un efecte relaxant que ajudaria a reduir l’estrès i l’ansietat.
El cannabidiol avui es troba comercialitzat de maneres diverses: en infusió, en olis essencials, en olis per a massatges, per xiclets, i en líquid per a cigarrets electrònics.
Gastronòmicament , la llavor té un gran èxit perquè és ultra-nutritiva. Es pot comprar a les botigues bio: senceres, pelades o torrades i es pot consumir en farinetes amb un iogurt, damunt una ensalada etc. També s’atribueix a aquesta planta virtuts contra els problemes de tiroides i d’osteoporosi.
A Mallorca, una micro-cooperativa s’ha constituït per recuperar la tradició d’aquest cultiu per aprofitar el sòl agrícola de l’illa per rendibilitzar els diversos usos que té el cànem d’una manera ecològica. Una planta resistent a les malalties que es pot cultivar sense pesticides i amb poca aigua i de la què es poden obtenir olis, fibres, paper, draps, aïllants per a la construcció i llavors.
Encara record quan les tietes del meu marit per les matances del porc es posaven l’anomenat “cànyom” que no era més que el típic davantal confeccionat amb la fibra del cànem.
