ACN Brussel·les – Aquest diumenge 6 de novembre comença la COP27, la cimera que té com a objectiu reforçar el compromís de tots els països per contenir el canvi climàtic. L’edició d’enguany se celebrarà a la ciutat egípcia de Sharm el-Sheikh, prop del Mar Roig, i reunirà al voltant de 200 líders polítics d’arreu del món, entre els quals hi haurà el president nord-americà Joe Biden; la presidenta de la Comissió European, Ursula Von der Leyen, o el recentment nomenat ministre del Regne Unit, Rishi Sunak. Al llarg de dues setmanes, està previst que s’avancin en diferents qüestions basant-se en els Acords de París de l’any 2015 i que es concretin mesures de suport per part dels estats més rics cap a la resta del món per fer front a la situació climàtica.
Segons la mateixa organització de la COP27, la cimera d’aquest any es resumeix en quatre punts bàsics. En primer lloc la mitigació, o dit en altres paraules, impedir que la temperatura global assoleixi uns nivells que podrien arribar a tenir conseqüències desastroses per la humanitat. El compromís passa per evitar que la temperatura del planeta no augmenti en més de dos graus centígrads respecte als nivells preindustrials i, alhora, intentar mantenir aquest increment per sota els 1,5 graus.
Pels organitzadors de la cimera, això requereix accions “atrevides i immediates” per part de totes les nacions, “especialment aquelles que estan en una millor posició per actuar i que poden predicar amb l’exemple”.
El segon punt és l’adaptació, que busca incloure la qüestió climàtica en les agendes de tots els governs. En aquest sentit, des de la cimera se subratlla la necessitat que totes les parts posin de manifest “un compromís polític” per donar suport “a les comunitats més vulnerables”.
Una altra de les qüestions en què es pretén fer més avenços és el finançament, un tema que fins ara no ha acabat de quallar del tot. En les darreres cimeres, els països més desenvolupats es van comprometre a invertir almenys 100.000 milions de dòlars anuals (al voltant de 101.500 milions d’euros) fins a l’any 2020 a les economies més necessitades per ajudar-les a reduir les seves emissions i preparar-se per al canvi climàtic. L’objectiu no es va assolir –les ajudes l’any 2020 van arribar als 86.800 milions d’euros- i es va posposar fins al 2023.
El darrer punt clau de la COP27 és la col·laboració i traslladar els compromisos adoptats en les anteriors reunions en accions. L’organització assegura que les converses sobre el canvi climàtic estan al centre de tot “és un imperatiu” i insta a totes les parts –governs, sector privat i societat civil- a “transformar la forma en què interactuem amb el planeta”.
El record de l’anterior cimera de Glasgow
La cimera celebrada l’any passat a la ciutat escocesa de Glasgow va ser qualificada per alguns de “fracàs”, ja que no es va acabar concretant un pla contundent per eliminar l’ús del carbó. De fet, des de la mateixa organització diverses veus van reconèixer que pocs dels participants van tornar-ne “completament satisfets” i van criticar que la voluntat política va ser “insuficient per superar les profundes contradiccions entre països”.
Amb aquest record encara present, han estat diverses les veus que han volgut posar en relleu la importància de la cimera d’enguany per evitar que es repeteixi una trobada que va deixar un sabor agredolç en bona part dels presents. El secretari general de l’Organització de les Nacions Unides (ONU), António Guterres, confia que la cimera que se celebrarà a Egipte servirà per “reconstruir la confiança i restablir l’ambició necessària” per salvar el planeta i “fixar les bases per una acció climàtica molt més ràpida i decidida”.
Altres personalitats destacades com la directora gerent del Fons Monetari Internacional, Kristalina Georgieva, s’han expressat en la mateixa línia, insistint que cal complir els compromisos econòmics adoptats per les economies més avançades i apostant per una acció que considera “urgent”.
