Tardor ja endavant, hem entrat en any electoral i comença a anar tot dit, com sempre, perquè les cadires van molt cotitzades: a ningú no agrada seure en terra, com el rei moro de la cançoneta (un temps) popular: el rei moro seu en terra/i s’esclata de plorar/que s’escati que rebenti/que a cadira no seurà.
Així, que toca criticar: crítiques de sempre o aprofitant l’avinentesa. Una d’aquestes crítiques que solen sortir quan s’atraquen eleccions municipals és la neteja dels carrers:” … (nom de la ciutat) està bruta !” s’esgargamellen alguns. I prou vegades tenen raó. Al cas de Ciutadella -i de moltes altres poblacions- és una certesa: al nostre poble la neteja dels carrers és ben millorable, tot i que ara sembla que s’hi esforcen més, sigui perquè, una volta pagat el deute que tenia l’ajuntament, ara hi ha més doblers, o perquè les eleccions són a prop i han de rentar una mica la cara al poble, o les dues coses a la vegada.
La pregunta,però, també pot esser: qui els embruta?
Quan era al·lot, a ca meua contaven d’una conversa entre l’avia paterna i una amiga que bravejava de netedat: tot lo dia garn, i l’avia li contestava: idò, que bruts que sou!
Ja és cert que elegim unes persones a la Sala perquè gestionin els serveis públics bàsics.
I quan els espais públics d’un poble estan bruts, és ben possible que hi hagi una gestió municipal poc eficient, … també que a una parts dels ciutadans ens falti una mica civisme.
Hi ha aquella anècdota de qui va tirar un paper en mig del carrer i quan qualcú que passava li ho va retreure va contestar que ja pagàvem prou; però no crec que a ningú li passi pel cap tirar la porqueria dins el pati de ca seua pel fet que en pagui tot el manteniment. I els carrers del poble també són part de ca nostra.
