El rei Alfons III, en conquerir Menorca, va nomenar un Batlle General per a tota l’illa, el qual a més d’impartir la Baixa justícia dels seus habitants, vetllaria pel reial patrimoni, dues tasques difícils d’exercir en un territori extens i amb dues poblacions distants unes deu llegues. Segurament aquesta fou una de les raons per les quals, l’any 1295, ja apareix un batlle a la pobla de Maó, amb similars competències, però supeditat al batlle de Ciutadella.
El càrrec de Batlle de Ciutadella solia ser ocupat per un oficial reial de rellevància. Sobre ell hi figurava el Lloctinent de la Governació (després Portantveus), i el Procurador reial (tresorer), els quals tenien una duració prolongada en el càrrec, a diferència dels dos batlles locals que, segons disposició del rei aragonès, havien d’ésser locals i anuals.
Durant la dinastia de la Casa de Mallorca, alguns batlles de Ciutadella, com Bernat de Puig d’Orfila, varen exercir la Batllia de Ciutadella durant alguns anys, sense atendre a la disposicions dictades per Alfons. Els batlles durant la Dinastia mallorquina eren de procedència mallorquina o rossellonesa.
La figura de Francesc Jana apareix en la documentació quan el rei Jaume III de Mallorca, en el mes de maig de 1337, uns mesos després d’haver-se desposat amb Constança d’Aragó, germana de Pere IV, va decidir visitar l’illa de Menorca. El monarca, resident a la força de Capdepera (des d’on havia participat en una casera a la devesa de Ferrutx) va traslladar-se a Alcúdia, on foren preparades tres barques per transportar el monarca i tota la seva comitiva a Ciutadella.
Francesc Jana va ser l’encarregat de manar als mestres d’aixa i mestres fusters la construcció d’algunes tanques a les embarcacions per transportar el cavalls, manar embarcar la cuina reials, i proveir la taula del monarca. Però una vegada adquirit el peix a alguns pescadors alcudiencs, el procurador mallorquí ens informa que aquell peix va ser venut a meitat de preu entre la població, ja que el rei havia salpat en direcció a Ciutadella aprofitant la bonança.
Poques vegades un servidor domèstic del rei Jaume III va aconseguir una posició de prestigi com l’assolida per Francesc Jana durant el regnat de Pere IV. En el mes de novembre de 1345, dos anys després de la incorporació de Menorca a la Corona d’Aragó (1343), el rei Pere el nomenava Batlle de Ciutadella, amb totes les prerrogatives del seu càrrec i amb el salari acostumat . F. Jana substituïa a Bernat Morell en la batllia, càrrec que havia ocupat tot l’any 1345, des de la Vigília de Nadal de l’any anterior.
En el mes d’abril de l’any següent el rei va concedir als Jurats de Ciutadella poder elegir els batlles de l’illa, però ell ja havia nomenat a Francesc Jana com a Batlle de Ciutadella, situació que degué incomodar els Jurats, els quals hagueren d’acceptar-lo a requeriment del monarca.
La confiança depositada pel rei envers Francesc Jana quedà de manifest en els diferents nomenaments com a Batlle de la localitat que li va concedir al llarg de tres dècades. L’any 1365, essent Batlle e Ciutadella, va detenir a la pobla de Maó al donzell Sanxo de Castro, culpat de crim de lesa Majestat, al qual va conduir a Ciutadella, acompanyat de 12 servents i tres homes a cavall, i de Ciutadella a Alcúdia, amb una barca a la vila mallorquina.
L’any 1365, malgrat la protesta dels Jurats, el rei Pere el va nomenar novament Batlle de Ciutadella durant cinc anys (ACA Reg. 1425 f. 70). Acabat el seu ofici, en el mes de juliol de 1371, el rei va escriure una carta al Governador i als Jurats de Menorca dient que, malgrat la disposició existent de que els batlles havien de ser cessats al cap d’un any, en atenció a la fidelitat de Francesc Jana, decidia concedir-li la Batllia de Ciutadella de manera vitalícia, destituint a l’actual batlle Francesc Serra.
En el mes d’abril de 1378, segurament ja amb 80 anys d’edat, Francesc Jana va renunciar al càrrec de Batlle, essent substituït pel donzell Asbert de Roaix .
Sembla ser que la relació entre el rei Pere IV i Francesc Jana era molt més que cordial. L’any 1379, el rei, en agraïment pels cavalls i armes prestades i trameses per Francesc Jana amb l’expedició armada que sortia de Maó, un reforç a l’exèrcit que lluitava pel monarca per mantenir l’illa de Sardenya, Pere IV li va concedir l’honor d’entrar a formar part de l’estament militar, a ell i a la seva descendència, amb les prerrogatives pròpies de l’estament de cavallers.
Aquesta ajuda militar, en cavalls i armes, fa suposar que Francesc Jana seria propietari d’una alqueria de la qual no en tenim notícia. I l’aportació d’armes fa creure que la seva posició econòmica seria alta.
Pocs anys després, (juny de 1384) el rei assignava l’ofici de Batlle i de Cònsol de mar de Menorca a Ramon Olivar de Ciutadella, vacant per defunció de Francesc Jana. Amb aquella nova assignació, el dit Ramon intervindria en les causes i litigis existents entre els mercaders, rebent el salari acostumat i pel temps que fos de beneplàcit reial
Poques vegades un servent de condició social mitjana aconseguia un alt guardó com era ascendir al estament de cavallers, i aconseguir entrar en la noblesa. Francesc Jana és tot un referent dintre dels Batlles medievals de la vila de Ciutadella i de Menorca.
