Ja ens acompanyen signes a prop nostre i arreu que anuncien que la festa de Nadal és a prop. I certament estem en temps d’advent, temps d’espera. Molts esperam celebrar Nadal segons el que més ens motiva.
No pocs, en aquest temps d’espera, ens preparam per a celebrar Nadal prestant atenció a l’evangeli de Mateu (24,37-44). En ell, Jesús demostra la seva capacitat pedagògica convidant-nos, a qui ens importa escoltar la seva paraula, a reflexionar per “estar a punt” a ben encaixar tot allò que la vida ens presenta valent-se de sorpreses constants. L’evangeli diu: “Vigilau que no sabeu quan pot entrar un lladre a ca vostra”. I hi ha lladres de tot tipus. N’hi ha que roben coses, però també n’hi ha que roben conviccions, valors… Ens convé vigilar sempre!
Sempre ens convé “estar a punt” perquè no sabem l’hora ni el dia en que:
-Un fill o una filla ens pot sorprendre amb una actitud o un altre, positiva o negativa.
-Un amic o una amiga ens pot sorprendre fent o dient el que no havíem imaginat mai, positiu o negatiu.
-Una infermetat o una trobada inesperada, ens pot sorprendre.
-Qualsevol circumstància, qualsevol cosa o persona, fins i tot l’hora de la nostra mort personal o d’algun familiar o amic, ens pot sorprendre.
Aquest darrer temps, a mi personalment m’han sorprès:
-Actituds inesperades i no desitjades d’alguns referent a opcions que han emprès.
-Presències agradables d’altres que s’han ofert per fer un voluntariat a Càritas, al club Parroquial…
-Donatius a favor de Càritas o de la Parròquia que he agraït amb tot el cor.
-La capacitat i l’entrega positiva i constant d’alguns, d’algunes, a favor de diverses tasques de vessant altruista.
-El poc interès, la indiferència, la inconsciència que diversos pares semblen viure a favor de la formació moral seva o dels fills.
-La importància que, per a no pocs, té l’amistat i l’acompanyament per damunt d’altres regals o assumptes materials i econòmics…
La vida, i cada vegada en som més conscient, és una sorpresa constant. Per açò no m’estranya que en aquest temps d’espera de Nadal:
– El profeta Isaïes -ja fa uns 2.800 anys- accentués: “Veniu al Temple de Déu perquè en ell se us ensenyarà camins que convé seguir a favor de la pau i de la bona convivència” (2,1-5).
– L’orant, el contemplatiu, qui té interès per la seva interioritat, comuniqui constantment i des de fa temps: “Sent alegria quan, recollint-me en el silenci, trob la pau que necessit per seguir essent fidel als meus valors” (Sl 121).
– St. Pau escrivís una carta als cristians de Roma dient-los: “Sigueu conscients del moment que viviu. Prou de dormir, ja és hora d’aixecar-vos. Comportau-vos dignament com a ple dia. Fora baralles i enveges” (Rm 13, 11-14a)
– Jesús recordés: “En temps de Noé (7.500 anys AC), despistats com molts estaven, els va sorprendre el diluvi i van morir tots manco Noé i la seva família” (Mt 24,37-44)..
En aquest temps d’espera de Nadal se’ns recorda obertament: “Vetllau. Prou de dormir!”. No sigueu passotes, no visqueu indiferents. Observau, reflexionau. No us deixeu endur per veus o modes que us volen veure:
-Fora del joc familiar.
-Fora de joc polític mundial o nacional.
-Fora de joc de la fe i de la religió.
-Fora de joc de la pau.