Itziar Lecea/Ciutadella – L’aplicació de figures de protecció mediambiental a zones concretes de la costa de Menorca s’ha traduït, en la majoria de casos, en la recuperació de població dels peixos que hi viuen. És el cas clar de la reserva del nord de l’illa, que en uns 20 anys ha vist créixer la població de peixos en 5,6 quilos més de biomassa mitjana. Tanmateix, l’informe, que s’ha elaborat amb la col·laboració de l’OBSAM-IME i l’Estació Jaume Ferrer de La Mola, demostra com hi ha algunes espècies del Mediterrani que estan sobreexplotades.
Recuperació de les reserves marines d’interès pesquer
Ara que fa unes setmanes que no tenim peix fresc a la plaça, sorprèn llegir com les reserves marines de l’illa llancen dades molt positives de recuperació de la biomassa -entesa com la població de peixos de la zona- de certs punts. I aquesta recuperació no es veu només a Menorca. De fet, l’única reserva que no presenta una dada positiva és la del Parc de s’Albufera des Grau, on aquesta biomassa ha baixat en 0,6 quilos entre els anys 2011 i 2019. Un descens bastant moderat, si tenim en compte que les recuperacions de la resta de reserves són molt més contundents. Així, la reserva del nord de Menorca ha recuperat 5,6 quilos de biomassa des del 2000 fins al 2019. I la reserva marina de l’illa de l’Aire, 1,6 quilos.
Pel que fa a la resta d’illes, només dos punts més dels 13 estudiats, presenten un descens de la biomassa, i molt més acusat que el de la reserva de S’Albufera des Grau. Es tracta de la reserva nord-est Tagomago-Eivissa, amb un descens de 3,5 quilos. Açò sí, en un període molt curt de temps, del 2020 al 2021, pel que l’evolució no és remarcable. Passa el mateix amb Parc Nacional de Cabrera, amb un descens de 3,7 quilos de biomassa en el període 2019-2021.
Les recuperacions de reserves marines pel que fa a la seva biomassa -que es calcula amb una mitjana de 250 quilos de peix per cada metre quadrat- més importants són les de l’Illa del Toro, a Mallorca (amb 12,8 quilos més en el període 2005-2020) ) i els Freus d’Eivissa i Formentera, amb 9,6 quilos entre el 2000 i el 2020.
I descens de la flota pesquera professional
A banda de la figura de protecció d’aquestes zones, el mateix informe fa una radiografia de la flota pesquera de les Illes Balears. I, en aquest sentit, el descens és totalment visible. A pesar de la gran quantitat de factors que poden influir en la recuperació de les zones de pesca, és molt possible que el descens de barques que fan feina a la zona balear, sigui una raó més per la recuperació d’aquestes reserves marines.
Així, en l’apartat de la flota pesquera, s’observa un descens important tant del nombre d’embarcacions, el número de tripulants i també la potència total, especialment des de finals dels anys 80. Així, l’any 2020 hi havia uns 5.000 treballadors del sector pesquer a les nostres illes, mentre que l’any 2005, superen els 12.000. El descens del nombre d’embarcacions es nota també de manera intensa al voltant del 2005, quan hi havia unes 600 embarcacions. Ara, en són unes 400.
Els resultats d’aquest apartat de l’Informe del Mar Balear apunta al fet que el sector pesquer professional de les Illes es troba en recessió. Des del 1950, les embarcacions s’ha reduït en un 78%, mentre que les tripulacions han disminuït en un 90%. També es comenta al mateix informe que l’any 2021 existien 249 embarcacions d’arts menors, però que la flota d’aquest tipus d’embarcacions ha baixat un 10% des del 2014. Aixi mateix, la flota pesquera d’arrossegament contava l’any passat amb 33 barques. Però, entre els anys 1975 i 2015, aquesta flota ha disminuït en un 65%. Una darrera dada crida l’atenció d’aquest apartat de l’informe, on també es tenen en compte les llicències de pesca recreativa. L’any 2021 es van registrar 12.664 llicències de pesca recreativa, el que suposa 45 llicències de recreatius per cada barca professional. Una ràtio que s’ha aconseguit amb el progressiu augment de la concessió d’aquestes llicències, que ha augmentat un 87% des del 2007.
Falta peix a Menorca?
L’informe del Mar Balear fa un extens recorregut per les principals espècies capturades per la flota professional. Així, el lluç, el moll de roca, la gamba rosada, la gamba blanca la sípia i el pop roquer mostren índex de sobreexplotació respecte de la població existent. L’única espècie del llistat que no està sobreexplotada és l’escamarlà. Així i tot, s’ha de mirar amb lupa cada una de les espècies, ja que no totes presenten la mateixa evolució. És el cas de la gamba blanca, que torna a mostrar un descens de població després d’una recuperació espectacular entre els anys 2015 i 2017, partint d’una situació bastant pitjor de la que s’observa ara.
Així, es pot dir que hi falta peix? La realitat és molt més difícil de desxifrar, i mentre les reserves marines augmenten la seva biomassa, sí que és cert que hi ha certes espècies que presenten un descens de població.
