El Ple del Parlament de les Illes Balears ha aprovat de forma definitiva el Projecte de llei de pressuposts generals de la Comunitat Autònoma per al 2023. Després de tres dies de sessió plenària de debat final dels comptes, la cambra ha culminat avui l’aprovació definitiva dels pressuposts, els quals, tal com ha destacat la consellera d’Hisenda i Relacions Exteriors, Rosario Sánchez, «reflecteixen l’estabilitat d’aquesta Comunitat, d’aquest Govern i de la majoria d’esquerres, i ens permeten continuar en aquest camí iniciat fa vuit anys de recuperació de drets, de reforç de l’estat del benestar i de justícia social».
Amb més recursos que mai, fins a superar els 7.133 milions d’euros, un 11,5 % més que enguany (+735 milions), els pressuposts del 2023 destinen una part notable d’aquests recursos a polítiques d’inversió, a la vegada que tornen a assolir nous màxims històrics en el pressupost destinat a polítiques socials o a les que incideixen en la millora del model productiu i la sostenibilitat.
A més, els comptes permetran afrontar amb solidesa la situació econòmica derivada de la guerra a Ucraïna i perllongar l’escut social per fer front a la inflació i a la crisi energètica, amb tot un seguit d’ajudes directes, amb més i millors deduccions fiscals, amb rebaixes fiscals, amb més crèdits al teixit empresarial i, en definitiva, amb un conjunt de mesures que arribaran al 80 % de la població de les Balears, a les classes mitjanes i treballadores.
La consellera d’Hisenda i Relacions Exteriors, Rosario Sánchez, ha manifestat que les Illes Balears disposaran d’uns pressuposts que tornen a assolir xifres històriques per a polítiques socials i, al mateix temps, per avançar en les polítiques que més contribueixen a millorar el nostre model productiu i a garantir un creixement sostenible.
«Es tracta d’un pressupost que respon a reptes de present i de futur. Dona continuïtat a l’enfortiment dels serveis públics; recull les mesures acordades en l’anomenat escut social per fer front als increments de preus i les necessitats socials i econòmiques derivades de la crisi provocada per la guerra, i, a la vegada, permet continuar impulsant un cicle d’inversió pública sense precedents i avançar en els objectius de l’Estratègia d’Inversions Illes Balears 2030», ha destacat la consellera.
Esmenes incorporades
Rosario Sánchez ha valorat també les aportacions dels grups parlamentaris, amb un total de 271 esmenes incorporades en els pressuposts durant la tramitació parlamentària (169 en ponència, 64 en comissió i 38 en el ple), de les quals 60 han estat proposades pels partits de l’oposició.
Millora del model productiu i sostenibilitat
Cal recordar que, per al 2023, augmenta de manera extraordinària el pressupost d’àrees associades al desenvolupament, la millora del model productiu i la sostenibilitat, en part gràcies als fons europeus que, mitjançant el Pla de Recuperació i Resiliència, impulsen projectes per a la transició ecològica i digital, per promoure un creixement sostenible i la cohesió econòmica, social i territorial.
El pressupost per a polítiques clau de millora del model productiu i la sostenibilitat creix un 48 %, fins a arribar als 754 milions d’euros per al 2023.
Els pressuposts per àrees de desenvolupament i de millora del model productiu i la sostenibilitat suposen més recursos per a polítiques de transició energètica (un total de 63 milions, +66,5 %), medi ambient (236 milions, +21 %), sector primari (74 milions, +25 %), mobilitat sostenible (201 milions, +27 %), comerç i indústria i turisme sostenible (137 milions, +272 %) i recerca (44 milions, +79,5 %).
Despesa social
Així mateix, es destinen a la despesa social més de 4.096 milions, un nou màxim que incrementa en un 13 % el pressupost inicial d’enguany i amb el qual gairebé sis de cada deu euros dels recursos disponibles es destinen a les polítiques de salut, educació, serveis socials, ocupació i habitatge.
Per volum de recursos, destaca que les polítiques de salut superen els 2.300 milions (un 10 % més que el 2022), les d’educació augmenten fins als 1.244 milions (prop d’un 10 % més) i les de serveis socials s’incrementen prop d’un 36 %, fins a situar-se en gairebé 375 milions.
Inversions
En conjunt, la inversió pública augmenta de manera significativa, fins a situar-se en gairebé 1.220 milions, incloses les conselleries, el Servei de Salut i les empreses i ens del sector públic instrumental, xifra que suposa un increment del 30 %, 280 milions més respecte del 2022.
També augmenta l’aportació del Govern per al finançament dels consells insulars, fins a assolir un nou màxim històric, de 553 milions d’euros, un 28,8 % més que en els pressuposts inicials del 2022. L’increment conjunt serà de 124 milions d’euros.
El pressupost per a polítiques públiques —la despesa no financera— creix encara més, un 15 %, fins a assolir els 5.947 milions, un augment de 770 milions respecte del 2022, mentre que el pressupost financer, destinat al pagament de les amortitzacions del deute acumulat de la CAIB, es redueix lleugerament (-3 %), fins a 1.186 milions, 35 milions menys que enguany.
