Itziar Lecea/Ciutadella – Participar del Young Business Talent, pels alumnes de tots els centres implicats, és també una experiència de creixement personal. Així ho veu Bàrbara Vives, cap del Departament d’Administració i gestió de formació professional i professora del mòdul de simulació empresarial del cicle de grau superior a l’IES MªÀngels Cardona. Ella és qui guia als 12 alumnes de l’IES MªÀngels Cardona que formen part del programa, que també participen del certamen nacional.
Què fa que l’IES MªÀngels Cardona participa en el certamen?
Fa uns 8 o 9 anys que participam en el Young Bussines Talent. Hem arribat a la final unes 3 vegades, una d’elles el 2020, i per açò no vam poder anar a Madrid. Però l’any passat sí que hi vam ser. És un projecte que tenim incorporat dintre del mòdul des de fa bastant d’anys, perquè el programa amb el qual fan el concurs és molt realista, i ajuda als alumnes a veure com funciona una empresa i a gestionar-la en un entorn que sembla real. És una feina molt pràctica que han de fer, i a partir d’allà aprenen molts de conceptes teòrics.
Què en destacaries d’aquest programa?
Lo bo d’aquest certamen és que els fan molts de canvis d’escenari, i han de prendre decisions serioses i replantejar els objectius que no han funcionat. Han d’entendre que el que està passant al seu voltant impacta en el seu resultat.
És una millor manera d’aprendre?
Crec que hi treuen més profit que amb problemes a desenvolupar a través d’un enunciat, perquè els posen un escenari realista. I han d’actuar com a tal. Tenir un context de món real és molt positiu per a l’aprenentatge. Sí que hi ha alumnes que es troben més còmodes amb el mètode d’enunciat de problemes, però n’hi ha que els hi agrada molt més aquesta nova manera d’aprendre.
Els resulta més difícil fer feina en un ambient de món real?
S’han d’implicar al 100%. No és venir a classe i escoltar -o no-. Veus com hi ha alumnes que s’engresquen i s’animen. Per jo, és la manera correcta d’aprendre. I, amb una eina tan potent -i cara- com és el simulador que ens aporta el YBT, és un privilegi fer feina.
Què suposa pel professorat aquest canvi de metodologia?
Pel professorat implica molta feina diferent de la que solem fer, perquè hem d’aprendre com funciona el simulador, ens van fer una formació a posta per poder ajudar als nostres alumnes.
I funciona per engrescar-los a aprendre?
El component de joc i de competició els estimula molt. Les eines de gamificació, que no és res més que aprendre a través del joc, serveixen per impulsar l’ànsia de coneixement de manera més lateral, perquè el que pica als alumnes és veure en quina posició queden, quants de punts guanyen a cada fase. I açò fa que s’hi esforcin.
Per què creus que és una millor manera d’aprendre que la convencional?
A banda del contingut curricular, adquireixen moltes aptituds competencials. Gestionen la frustració, aprenen a fer feina en equip, aprenen cedir, a consensuar decisions, a exposar informació de manera coherent, a acceptar que les decisions pròpies a vegades no són les millors… Estic convençuda de què aquesta manera de fer feina en equip en un entorn realista, funciona. A pesar que ells no ho perceben en un primer moment. Quan els treus del que coneixen i on es senten còmodes, pel que fa a mètode de treball, els descol·loques. Però els va molt bé. No només com a alumnes, sinó com a persones, perquè els ajuda en el desenvolupament de competències personals i socials, que és el que les empreses valoren més en aquests moments.
El punt de vista dels alumnes
En Lluís Moll té 21 anys, i està estudiant el Grau Superior d’Administració i finances. És la seva primera vegada participant en el Young Business Talent, però assegura que “va molt bé per aprendre com funciona de veritat com funciona una empresa a la vida real, on has de tenir en compte moltíssimes coses. I que a vegades, el que preveus, no és el que acaba passant. També estem aprenent conceptes que encara no hem vist a classe, com què és un lineal, que és el percentatge d’estanteria que s’ocupa a un supermercat.”. En Lluís comparteix empresa amb tres companys més, en Joan, n’Annabel i na Júlia. La seva manera de treballar és prendre decisions de manera individual i després les posen en comú. “Quan no coincidim, feim una mitja. Hem d’arribar a un compromís. O si algun dels companys està molt segur del que hem de fer i ens convenç a la resta, apostam per aquella decisió. Quan ens tornen els resultats, veim si li havíem d’haver fet cas o no.” Aquí entra el punt de competències personals que comentava na Bàrbara, on l’entorn realista traspassa la pantalla i els obliga a comportar-se no com a alumnes, sinó com a persones amb responsabilitats empresarials. “El sistema de feina és diferent”, assegura en Lluís. “Tenim poques hores de classe, i quan vas una mica perdut o les opinions dintre de l’equip són diferents, a vegades costa arribar a acords. Però ens hi esforçam.” En Lluís veu el profit que li pot treure al programa, tot i encara no haver-lo acabat. “De tot es pot aprendre, però en aquest cas, veure com funciona la vida real ens obliga a prendre decisions reals i actuar en conseqüència, a banda d’agafar una idea fidedigna del que és la vida real d’una empresa.”
