El conseller de Medi Ambient i Territori, Miquel Mir, ha demanat, aquest dijous, als municipis, que comencin a preparar-se per un previsible escenari de sequera, aquest proper estiu, a les Illes Balears. «No es tracta de ser catastrofistes però si previsors», ha subratllat Mir qui ha remarcat que «no podem afirmar encara que patirem sequera aquest estiu però les dades son les que son i les administracions tenim l’obligació d’avançar-nos a situacions que puguin perjudicar a la ciutadania». En aquest sentit, el conseller ha recordat que Recursos Hídrics està a disposició dels ajuntaments per tal d’identificar les mesures de gestió més adient d’acord a la realitat local.
Mir ha intervingut en la reunió convocada per la direcció general de Recursos Hídrics amb la Federació d’Entitats Locals de les Illes Balears (FELIB) per informar-los de les darreres dades sobre l’estat dels aqüífers. Les reserves hídriques de l’arxipèlag es troben, actualment, al 55% segons les dades del servei d’Estudis i planificació de la direcció general. Tot i que la xifra suposa un increment respecte el mes anterior, Mir ha volgut advertir als municipis (òrgans competents en matèria d’abastiment d’aigua) que la darrera vegada que es registraren uns índexs similars en un mes de desembre fou el 2015. L’escassetat d’aigua va impulsar, llavors, l’aprovació del Decret 34/2016, de 17 de juny, pel qual es declara la situació de sequera extraordinària l’illa d’Eivissa i, posteriorment, el Decret 54/2017, de 15 de setembre, pel qual s’aprova el Pla Especial d’Actuació en Situació d’Alerta i Eventual Sequera de les Illes Balears.
Les Unitats de Demanda (UD) que més preocupen son les d’Artà i Pla de Mallorca que duen en escenari de prealerta de sequera 17 i 22 mesos, respectivament. En aquest sentit, la directora general de Recursos Hídrics, Joana Garau, ha anunciat que properament convocarà una Mesa tècnica de sequera amb els municipis afectats per començar a estudiar mesures.
Garau ha recordat, a més, que encara hi ha 36 municipis que no han presentat a la conselleria el seu Pla de gestió sostenible de l’aigua. En aquest sentit, ha posat en valor «la necessitat de tenir aprovats aquests instruments de planificació en situació d’escassetat». Igualment, ha recordat que «en situació d’emergència climàtica, no podem deixar a l’atzar la gestió d’una crisi per manca de subministre».
La directora general ha instat els municipis a tenir enllestits pous de reserva i les infraestructures que siguin necessàries, per tal d’evitar situacions com les de l’estiu passat, en què l’increment de demanda fou tan elevat que tot i haver recurs, no es va poder garantir el subministrament a alguns indrets.
Mir, per la seva banda, ha insistit en la necessitat de reduir el percentatge de pèrdues a les xarxes municipals. En aquest sentit, ha recordat que Recursos Hídrics acaba d’adjudicar una partida de 2,3 milions d’euros de Fons NextGenerationEU per millorar l’abastiment dels pobles. A més, ha recordat que la conselleria va impulsar una convocatòria, dotada amb 20 milions d’euros del fons de l’Impost Turisme Sostenible (ITS) amb la mateixa finalitat. «El Govern fa feina per posar a disposició dels municipis els recursos necessaris perquè aquests puguin executar les millores necessàries que optimitzin la disponibilitat del recurs», ha destacat el conseller qui ha afegit que la conselleria seguirà impulsant campanyes de conscienciació i de foment de l’estalvi.
