Josep Portella Coll/Alaior – He de dir la veritat: m’ha sorprès el caos que ha originat Misericòrdia Sugrañes amb el seu llançament publicitari com a “alternativa” de govern al Consell Insular de Menorca i algunes decisions preses en relació a la confecció de candidatures municipals a alguns pobles. A veure, no m’ha sorprès això, ja que la conec, sinó el fet que s’hagi trobat amb barra de cap, fet que diu molt a favor de l’organització conservadora. Potser es pensava que Menorca era com Alaior, on va col·locar un publicista que ara és alcalde com a cap de llista. Em pensava que amb el llançament, entre ella, el seu fidel Cristóbal Marquès d’Alaior i Assumpció Pons de Ciutadella, ho tenien tot fermat. No ha estat així i, en quatre dies frenètics, s’ha capgirat tot. De la missa no en coneixerem la meitat. Amb aquest episodi, el punt de partida del PP per a guanyar el Consell Insular ha reculat. El fet que López Ravanals i Adolfo Vilafranca siguin noms desconeguts no és un handicap, però. S’ha demostrat a bastament que en ocasions és millor que els aspirants siguin poc coneguts. No sembla que rere la crisi fratricida hi hagi qüestions ideològiques, sinó qüestions de formes, o millor dit, de falta de formes. Conec Misericordia Sugrañes des de fa quasi trenta anys, he compartit amb ella l’acció política al Consell, al Parlament i a l’Ajuntament d’Alaior, on va entrar essent molt jove, l’any 1991, com a mà dreta del batle de llavors, Pons Timoner. Si torna ser elegida enguany portarà trenta sis anys ininterromputs com a professional de la política. Aquesta dedicació, com saben, no ha evitat que assumís també importants càrrecs orgànics en el partit i que mantingués obert i en funcionament el seu despatx d’advocadessa. Està clar que el temps li ret. En els darrers mesos l’he vista rejovenida, però sempre ha estat una persona estirada i políticament un poc pillastre, que deia perfectament en aquest procés de diazayusització del partit. No crec que aquest sigui el seu final, ja que no m’estranyaria que en el pacte de no agressió hi hagi la seva inclusió un lloc de sortida en la llista al Parlament Balear i, si la dreta treu majoria, un lloc en un pròxim govern PP-VOX a les Illes Balears. Em tota aquesta història em queda un fil amollat, com es traduirà aquest desenllaç en l’entramat orgànic de poder dintre del partit.
Josep Portella Coll
