Gustau Juan Benejam/Ciutadella – Fa un parell de setmanes, a un diari digital, va sortir una noticieta d’aquelles que surten a un racó i una sola vegada, en què es comentava la minvada del vent de tramuntana a l’Alt Empordà, al nord-est de Catalunya, a l’àrea del golf de Roses-cap de Creus, on aquest vent, allà dominant, havia baixat de 124 dies de vent de més de 50 km/h el 2012 a només 41 el 2022; i segons, la gent gran de la zona, temps enrere encara en feina molt més. I amb la reculada de la tramuntana, que és seca, havia augmentat la humitats.
La preocupació és que la humitat ajuda a la proliferació de fongs, perjudicials per algunes plantes com els ceps i, per tant, a mig termini, podien posar en perill la DO Empordà dels vins que es fan allà, que en bona part són fruit del microclima que provoca el vent.
Tot d’una he pensat en el paral·lelisme amb Menorca. Perquè la tramuntana, com tothom sap, és un vent fred i sec que baixa per la conca del Roine, passa amb pel cap de Creus i arriba a Menorca amb una mica manco de força; el mateix vent, idò.
També aquí la tramuntana, juntament amb les dimensions de l’illa i la seua situació, condiciona el clima i la vegetació, … i un dels nostres productes emblemàtics: la maduració del formatge.
També aquí la tramuntana ha minvat molt: allò de “tramuntana, o tres dies o una setmana” ja és cosa del passat; ni en parlem d’aquelles ventades d’un mes seguit amb cops de més de 100 km/h, com la del març 1967 o la del 1970.
El canvi climàtic pot tenir -té- un ventall molt ample de conseqüències.
