Miriam Triay/Maó – El passat 17 de gener, el dia de Sant Antoni, patró de Menorca, van tenir lloc una sèrie d’acte als diferents municipis de l’illa. Entre aquests, i com a oficial, el Teatre Principal de Maó va organitzar un concert del pianista, compositor i improvisador, Marco Mezquida, i el seu trio de jazz format pel contrabaixista Marko Lohikari i el bateria David Xirgu, juntament amb l’Orquestra Simfònica de Balears. Un concert que, només pels seus components, ja prometia ser un èxit.
L’APARICIÓ D’UN MESTRE
Nascut a Maó l’any 1987, Mezquida des de molt petit, va demostrar facilitat i interès per la música. Tant va ser així, que els seus pares van decidir apuntar-lo a l’Escola Municipal de Maó, amb 7 anys. Alllà va tenir a professors com Ricard Ramisa i Tomé Olives, dels que encara guarda un bon record. “Va ser tot molt progressiu, el meu interès pel piano, la música, la lectura, la composició…”. L’artista va veure com eren moltes les branques de la música que el cridaven, i no en va voler deixar cap de banda.
“M’agradava la música clàssica, la música popular, el jazz… i des de ben jove ja vaig començar a fer els meus llibrets de cançons. Bé, tot açò va anar in crescendo fins que, finalment, amb 18 anys vaig deixar l’illa per anar a estudiar a Barcelona”. Un camí que seguim molts. I que, a ell, després d’haver acabat batxillerat, el grau mitjà en el Conservatori de Maó amb figures com Isabel Fèlix o Biel Barceló, estudis de música clàssica, piano, jazz i improvisació amb Suso González a l’Escola Municipal de Música de Ciutadella, i estudis d’orgue amb en Tomé Olives, el van acabar portant a l’ESMUC (Escola Superior de Música de Catalunya).
“Vaig entrar a l’ESMUC per jazz i per clàssic. És a dir, em vaig presentar a les proves dels dos, i em van acceptar en ambdós. Finalment, vaig escollir seguir amb la meva plaça i el meu camí del jazz, perquè jo, més que intèrpret, volia ser creador, improvisador; i en aquest sentit, la música popular i el jazz m’estiraven més que la clàssica”. Un camí que, fins avui dia, l’ha portat per 40 països diferents, a diversos festivals de jazz molt rellevants a nivell mundial, i a formar equip amb artistes de diferent estil musical, des del popular, passant pel flamenc, fins al clàssic.
L’ARTISTA POLIVALENT
Al llarg d’aquesta darrera dècada, des dels seus 23 anys fins als 35 que té actualment, el músic s’ha anat creant una marca, un segell, i un nom. Seguint la seva passió, i convertint-la en professió, Mezquida ha aconseguit gravar uns 80 discs, 24 dels quals són produccions seves, amb els seus grups i les seves cançons; d’aquests, en 5 es mostra com a solista. Clarament, també ha gravat discs sense ser-ne el protagonista, però en aquests darrers anys destaca la seva trajectòria com a líder, compositor i tenint el paper principal.
I és que la màgia de la música que és capaç de crear Mezquida resideix en la varietat que presenta, i és capaç de fer funcionar. Cada projecte que crea i del qual forma part “té un desenvolupament i interès diferent”, és un artista polivalent, que no es tanca en un únic estil i una única manera de funcionar. “Quan faig música amb el guitarrista flamenc Chicuelo, tenim un so propi; amb el meu trio amb en Martín Meléndez i n’Aleix Tobías, tenim una sonoritat que beu més de les músiques ibèriques o del món de la música popular; amb el trio amb Lohikari i Xirgu tenim un so més jazzístic; amb n’Andrea Motis fem composicions pròpies, però també fem tribut a músiques del Brasil, o estàndards de jazz…”. Cada projecte mostra una faceta musical de Mezquida, i cap és igual, encara que surtin i neixin, la majoria, del mateix artista musical.
EL CONCERT PEL PATRÓ
D’aquesta varietat, i durant els darrers 10 anys, Menorca ha sigut testimoni. “Tots els concerts que he fet a l’illa han sigut realment importants per jo, des del 2013 quan vaig rebre l’encàrrec del Festival de Jazz per venir a presentar el meu primer disc com a líder, My friend Marko, que, en realitat, va ser el primer cop que se’m cridava a l’illa”. Mezquida recorda com ha viscut les diferents experiències musicals a casa seva, des de l’artista que hi neix i s’hi cria, fins al músic mundialment reconegut que torna.
“Sempre és un honor que des de casa meva, des de la terra on he nascut, hi hagi un reconeixement”. Una admiració i estima que el públic menorquí li ha demostrat des del primer concert fins ara. I una actuació, per tant, la del dia 17 de gener, que esperava amb molta il·lusió i ganes. “Cada concert per jo és molt especial, i la meva implicació sempre és molt alta. Però, sens dubte, fer-ho a casa, rodejat de gent estimada…”. Sobretot en aquest acte concret, ja que era el darrer concert de n’Àngela Vallès com a gerent del Teatre Principal de Maó, “una persona que m’ha donat molt de suport durant aquests anys, i que es mereix una menció especial per la seva feina i la seva atenció”.
Un concert especial per molts motius, que va omplir la sala, i que va demostrar, una vegada més, l’especial tasca musical de Mezquida. Començant pel Bolero de Ravel de Maurice Ravel, tocat per l’Orquestra Simfònica de Balears, seguint amb Rhapsody in Blue de George Gershwin, la peça principal, tocada per l’orquestra juntament amb el trio de jazz d’en Marco, i de la qual aquests darrers en van fer la seva versió. “En aquest sentit, vam tocar tant les parts escrites com en vam improvisar d’altres; llavors vam canviar, subtilment, algunes coses”. Finalment, a la segona part del concert, l’Orquestra va tocar la Segona Simfonia de Beethoven.
Així mateix, i tenint en compte l’èxit que va demostrar, el que esperava el músic menorquí, que era “crear una comunió entre orquestra i trio de jazz molt potent”, s’ha aconseguit i cosa més, com deim aquí. I, segurament, ara que també es farà a Manacor aquest divendres 20, i a Palma el 21, se seguirà aconseguint.
Una trajectòria que ha passat per gran part del globus terraqüi, que ha demostrat com la música va més enllà de les etiquetes, i que tot i haver de lluitar pel que estimes i t’apassiona, més d’una vegada, et veuràs recompensat amb el reconeixement de la gent i, sobretot, de la teva gent.
