Itziar Lecea/Ciutadella – Hem començat l’any 2023 amb una nova por a l’ordre del dia. Por o pors, ja que estem fent referència a les dues noves variants que han aparegut de la Covid-19, que ja han començat a conquerir la Xina, pel que fa a la variant BF.7, i els Estats Units, la XBB.1.5. Variants, o subvariants, com matisa el reconegut epidemiòleg menorquí, Maties Torrent, ja que, en realitat, no són més que derivades de la ja famosa variant Òmicron. Què suposa l’aparició d’aquestes? Són motiu suficient per a tenir por?
LA NORMALITAT DE LA VARIANT
Portem ja 3 anys darrere una de les pandèmies més significatives a nivell històric, i que ha marcat un abans i un després, tant en termes generals, com individualment en cada cas. 3 anys, però, que han servit per poder anar avançant en l’enteniment del virus, i, si no la cura, la prevenció contra aquest. Com ja destaca Torrent, els professionals no han deixat de monitoritzar el virus i les diferents variants que han anat sorgint, perquè, al final, “variants en van sortint contínuament, no és una novetat. I, fins al moment, en principi, no n’hi ha hagut cap que suposi una preocupació i perill rellevants”.
Per tant, en aquests moments, no estem davant cap variant o subvariant que sigui verdaderament preocupant per a nosaltres com a societat. És més, i encara que siguin més transmissibles, com s’ha anat dient, la gravetat que suposa per al pacient que la pateix, no varia; es podria parlar, fins i tot, que disminueix. De totes maneres, i perquè es pugui entendre una mica millor al que ens enfrontem, farem unes pinzellades de les dues subvariants noves.
BF.7; D’ORIGEN XINÈS
La primera de què es va parlar, va ser la subvariant d’Òmicron coneguda com a BF.7. Aquesta va causar una forta alarma, perquè tenia un índex de contagi 3 vegades major que la seva variant mare, l’Òmicron. De fet, aquesta variant de l’original, ja es va presentar, en un primer moment, com a molt més contagiosa. Però, en aquest sentit, cal fer un apunt important. No és el mateix el risc d’infecció que la gravetat. En el cas, tant de la variant Òmicron com de la subvariant nova, BF.7, la infecció augmenta, cada vegada més, però la gravetat del que pot provocar en l’individu, no.
També està clar que estem davant d’una població molt immunitzada gràcies, tant a la vacunació, com al fet d’haver ja passat la malaltia, sigui amb la variant que sigui. Així, si una persona encara no s’ha vacunat amb cap dosis ni l’ha passat, sí que segurament tindrà un índex de gravetat major. Però, i en termes generals, no és res que ens hagi de preocupar realment.
En un primer moment la BF.7 va preocupar a la població mundial, a causa del que provocava al país on s’han detectat els primers casos, la Xina. Però, tant l’epidemiòleg ciutadellenc, Torrent, com el xinès, Feigl-Ding, coincideixen en el fet que açò és a causa de la menor immunitat de la societat xinesa, i de la baixa taxa de vacunació. En aquest sentit, la població espanyola està molt més preparada, gràcies a un millor sistema de vacunació, i al fet que la majoria de nosaltres ja hem passat la malaltia almenys una vegada. A la Xina, a causa d’un confinament molt restrictiu, les persones s’han contagiat molt menys.
“De variants en van sortint, i en seguiran sortint. El cas de la Xina, pot preocupar, perquè tenint una immunitat menor, i amb un alt nombre de població, el virus s’està transmetent molt ràpidament, i com més es transmet, més es multiplica, i més mutacions es poden crear. Per tant, si s’augmenta la probabilitat que surtin errors o canvis, que són les mutacions, alguna podria arribar a tenir impacte”, afirma Torrent. Així, i sense necessitat de crear alarma, a la llarga, i a causa de la baixa immunitat que presenta la Xina, pot acabar sortint una variant que sí que pugui arribar a preocupar. Però ara, de moment, no ha sigut així.
XBB.1.5 O EL KRAKEN ESTAUNIDENC
Si passam a parlar de la segona subvariant que ha provocat inquietud entre la població mundial pel que pugui significar, ja rebatejada amb el nom de Kraken, les coses canvien. En aquest cas, la ràpida transmissió que presenta es deu més al model de la subvariant, i no tant a la immunitat de la població on s’està escampant. De fet, és la causant de la major onada de contagis en els darrers dos anys.
Igualment, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) adverteix que els símptomes són molt similars a les altres subvariants d’Òmicron, als del refredat comú, i que els contagis no influencien la gravetat. En aquest sentit, i gràcies al nivell d’immunitat alt, similar al nostre, que presenta els Estats Units, i altres països en els quals ja s’ha detectat, els problemes que ha provocat, més enllà de convertir-se en una de les variants principals, no són alts; la gravetat continua sent la mateixa o, fins i tot, menor.
DIFERÈNCIES PREOCUPANTS?
Com afirma Torrent, “segueixen sent Òmicron. Perquè una variant es consideri com a tal, i se li doni un nou nom, ha de fer un canvi significatiu. En aquest sentit, si aquestes es consideren subvariants és perquè no han canviat molt respecte a la seva variant mare”. Així, sense diferències alarmants ni significatives, els símptomes que presenten també segueixen el camí de l’Òmicron, que ja coneixem. Aquesta afirmació és compartida per l’OMS, que també descriu els efectes de les noves subvariants com a molt iguals a les que les precedeixen.
En aquest sentit, el fet que les diferències siguin mínimes és positiu, ja que “el nostre cos detecta que són de la mateixa família, i, per tant, treu els anticossos que ja tenim preparats. Aquests continuen sent vàlids. Tal vegada el cos no els genera amb la quantitat que ho faria, però els segueix identificant com al mateix virus”, explica l’epidemiòleg ciutadellenc. Seguint en aquesta línia, llavors, les vacunes encara són necessàries, i segueixen sent vàlides contra les noves variants i subvariants que van sortint.
Tanmateix, la investigació sobre la Covid-19, portada a terme per milers de científics d’arreu del món, ha sigut continuada i no ha deixat de fer-se en cap moment. “De fet, la darrera que es posa és una vacuna bivalent, és a dir, que ha amplificat el seu espectre incorporant certs antígens de la variant Òmicron, i, per tant, protegeix més dels virus circulants actuals. I se segueixen investigant altres tipus de vacunes”. Així, podem dir que la ciència en cap moment ha aturat ni ha descansat, sinó que, i tot i tenir unes vacunes efectives, encara segueix cercant més efectivitat.
En el cas de les vacunes que ens hem posat fins al moment, no ens protegeixen amb un percentatge molt alt de la infecció, però sí que presenten una gran protecció davant la gravetat del que ens podria provocar aquesta infecció. Per tant, i encara que l’important estigui ja contemplat amb el que tenim, que és la gravetat del virus, s’estan investigant vacunes que també presentin un efecte de barrera, és a dir, que evitin la infecció i no només la gravetat.
En definitiva, i segons els diferents experts, les subvariants actuals, almenys amb el sistema immunitari social que presentam a Espanya, no ens han de preocupar. Fins ara no ha sortit cap variant que el nostre cos no detecti, i, per tant, que no creï anticossos per combatre-la. Igualment, açò és gràcies al sistema de vacunació que tenim, per tant, en cap cas s’han de perdre de vista les recomanacions de la Sanitat.
Duim 3 anys batallant contra un virus que va aparèixer per capgirar-ho tot, i fins al moment, hem aconseguit normalitzar el màxim possible la nostra vida; no oblidem, però, que açò és gràcies a la ciència, als investigadors, i als experts que ens diuen el que hem de fer.
