Els vents del nord, la tramuntana, en general són freds, secs i saludables, disipen les brumes i deixen un cel clar i blau, mentres que els que bufen dels punts oposats fan que l’aire sigui calid, humit i malsà. És evident que la influència del vent del nord és superior a la de la resta i ho demostra que totes les copes dels arbres s’ajeuen cap al sud i les branques de cara al nord estan despullades i malmeses.
El segon vent en força és el mestral que a l’igual que la tramuntana són vents molt freqüents cap a finals de l’hivern i en primavera i com que són secs i freds, resequen les fulles de les plantes, destrueixen els seus brots tendres o ulls i són fatals per a les vinyes i el blat d’indi. Les ratxes tallants, que bufen del nord-est (gregal) al llarg de la mateixa estació, pel fet que són més humides i moltes vegades van acompanyades de pluja no són tan perjudicials.
Els vents del sud i del sud-est són, de molt, els més insalubres. Sigui qual sigui l’estació en que bufin, l’aire és pessat i afecta la respiració, i a l’estiu són a més a més sofocants i xafogossos. El vent de llevant en general és més sec que el de migjorn, el de ponent és fred i tempestuós a la primavera i xafogós a l’estiu.
