La Conselleria de Presidència, Funció Pública i Igualtat, mitjançant l’Institut Balear de la Dona, ha presentat aquest divendres a Ca n’Oleo, a Palma, els resultats de l’Estudi sobre pornografia a les Illes Balears: accés i impacte sobre l’adolescència, dret internacional i nacional aplicable i solucions tecnològiques de control i bloqueig.
La consellera de Presidència, Funció Pública i Igualtat, Mercedes Garrido, ha explicat que «es tracta d’un estudi capdavanter a tot l’Estat en què han participat més de 6.000 persones, entre alumnat i famílies». Concretament, l’estudi s’ha fet a 3.629 alumnes d’entre 13 i 18 anys i a 2.592 famílies. També hi han col·laborat 76 centres educatius d’arreu de les Illes Balears. I ha destacat que «aquests resultats marcaran la línia a seguir a totes les administracions públiques».
Es tracta d’un estudi encarregat a la Fundació Universitat-Empresa de les Illes Balears (FUEIB) en el qual també han participat una trentena d’experts de tot l’Estat. Segons ha precisat la directora de l’IBDONA, Maria Duran, «volíem que l’Estudi tingués una àmplia mirada sobre la realitat de totes les Illes, una part més jurídica amb solucions viables i també un apartat pràctic sobre possibles eines tecnològiques per evitar l’accés dels menors als continguts pornogràfics».
La directora de l’Estudi i professora de Dret Internacional de la UIB, Valentina Milano, ha exposat que «l’estudi ens ha posat de manifest una situació molt preocupant perquè les famílies no són conscients del consum de pornografia que en fan els seus fills i de les conseqüències que pot tenir per a les seves relacions de parella».
L’Estudi detalla com el 53,4 % dels joves resolen els dubtes amb els amics, un 38,2 % amb els pares i mares, i el 32,5 % els cerca a Internet. D’aquesta manera, Internet s’ha convertit en una de les principals fonts d’informació i és per això que un 90,5 % dels joves reconeix que en els darrers anys ha mirat pornografia (91,7 % homes i 89,3 % dones). A més, un 93,3 % ha tingut els primers contactes amb la pornografia abans dels 14 anys. Pel que fa a l’edat d’inici de la visualització habitual de pornografia, l’edat mitjana en nois són 12,7 anys i 12,98 en noies.
Sobre el tipus de pornografia que miren habitualment, un 76,25 % de la mostra respon que veu sobretot pornografia hardcore o crua i un 19,6 % assegura que veu contingut en què no es mostren actes sexuals amb violència. Pel que fa als sexes, el 66,9 % de les noies consumeixen hardcore, davant el 84,7 % dels nois.
Sobre la freqüència en el consum, un 90 % reconeix que freqüenta habitualment webs pornogràfiques. Per sexes, només un 2,6 % de les dones en fa un consum diari, davant el 34,3 % dels homes.
Sobre els efectes positius que asseguren que tenen aquest tipus de vídeos, el 54,5 % diu que ho fa per satisfer la curiositat; un 39,8 %, per conèixer més sobre sexe, i el 36,1 % com un estimulant per masturbar-se. Sobre els efectes negatius, un 24 % dels joves enquestats considera que afecta les relacions de parella i un 17,3 % reconeix que dedica massa temps a aquest tipus de continguts.
El responsable de la part de diagnòstic de l’Estudi i doctor en Sociologia de la UIB, Lluís Ballester, ha destacat que «el problema que hi ha amb veure pornografia és que hi ha un cert procés d’habituació en els joves i cada vegada es cerquen continguts més forts com el hardcore».
Un 95,1 % de la mostra assenyala la necessitat de parlar de sexualitat amb els seus fills i filles, si bé un 41,9 % mostra una posició ambigua respecte de si tenen dubtes sobre com cal parlar de sexualitat als fills. I un 63,6 % dels pares i les mares consideren que cal evitar que els infants mirin material pornogràfic.
L’estudi també inclou un apartat de recomanacions fetes per part dels experts que Garrido ha resumit «en la prevenció mitjançant l’educació sexoafectiva als centres educatius i culturals, la promoció de controls legals per a la protecció dels menors, generar espais de consulta i informació o promoure les relacions igualitàries i una sexualitat saludable».
També s’ha volgut fer una recopilació del marc normatiu autonòmic, nacional, europeu i internacional relatiu a la pornografia i al seu impacte en els menors. I, finalment, una anàlisi de les formes telemàtiques d’accés a contingut pornogràfic, les eines de bloqueig i els sistemes de verificació d’edat per poder abordar els reptes de l’espai digital per evitar l’assetjament o la ciberseducció de menors (grooming), entre d’altres.
Comissió de seguiment
Els autors de l’Estudi l’han presentat també aquest divendres a la Comissió de Seguiment del Pla Autonòmic per a la Lluita contra el Tràfic de Dones i Nines amb Fins d’Explotació Sexual i d’Abordatge de la Prostitució a les Illes Balears, així com les recomanacions que es deriven d’aquesta investigació.
La Comissió està integrada pels consells insulars, la FELIB, diferents col·legis professionals, la Policia Nacional, la Guàrdia Civil o la Creu Roja, entre altres entitats i organitzacions. A la reunió, per part del Govern també hi ha assistit la consellera d’Afers Socials i Esports, Fina Santiago, i el conseller d’Educació i Formació Professional, Martí March.
