Joan Pons i Pons/Barcelona – No, si a jo no em faria res ser espanyol. Però ho intent i no puc. És superior a les meves forces. Hauria de venerar, alegrar-me o tolerar les curses de braus i emocionar-me des de la graderia o davant el televisor quan torturen un animal indefens i el maltracten fins a la mort; i també hauria d’ovacionar el torturador. D’acord, jo també vaig ser un salvatge que maltractava els animals i que els caçava, pobres tords vinguts del nord o, encara pitjor, indefensos rupits encalçats pel fred del sud, i interrompia el seu viatge cap a l’Àfrica que era la seva destinació final. Era adolescent, o un infant, i vaig créixer i vaig edificar un codi moral i ara som incapaç de matar una mosca o un pregadeu, per Déu, que l’estiu passat en va entrar un a ca nostra i em van ordenar que l’eliminés i el vaig agafar amb la mà i el punyeter em va mossegar, estava en el seu dret, i vaig aguantar el dolor que m’havia provocat amb les seves mordales abans de dipositar-lo, sa i estalvi, damunt el ginjoler que perd les fulles quan arriba el fred, quan arriben els rupits i els tords provinents de Rússia, del nord d’Europa. I no, un pregadeu no és un cavall de faves. Si de cas la Mantis religiosa rep el nom de cavall de serp, és de color verd i la femella és més grossa que el mascle; de fet, se l’acaba menjant després de la còpula; a vegades. En canvi, el cavall de faves, que també és verd, és herbívor i és conegut també com insecte bastó. Jo, com he dit, el que voldria és ser espanyol i no haver de lluitar contra els cavalls de faves, sentir que tenc un estat al meu darrera, que es preocupa pel dèbils i que respecta les minories lingüístiques, culturals, socials, nacionals. Però no, se’m fa difícil ser espanyol quan, dia sí i dia també, ens assabentam de la incompetència d’aquells que voldria com a compatriotes. Fabricació de submarins que no s’enfonsen, de vaixells que no suren o de trens que no passen pels túnels. Una paret seca menorquina pot aguantar dreta cents i cents d’anys! Vivim en dimensions paral·leles encara que ens robin els llinatges i els embrutin fins a nivells colossals sense el nostre consentiment. Pons es feia dir de segon el policia infiltrat en els moviments llibertaris, que no entren en els supòsits de grups criminals, i que amb enganys, es va allitar amb un mínim de cinc dones, violentant-les no revelant la seva autèntica identitat. La violència contra les dones perpetrada per l’estat que té, hipocresia màxima, un Ministeri de la Igualtat! Uf, doneu-me la nacionalitat andorrana o russa o estoniana. No hauria de ser súbdit d’un rei emèrit corrupte que ha demanat no pagar els impostos a Espanya ni tampoc aclucar els ulls davant la mort dels immigrants a la tanca de Melilla ni tampoc acceptar la bena blava davant els ulls dels jutges que dicten sentències segons la ideologia o la nacionalitat de les víctimes. Segur que el món dels pregadeus, fins i tot en el dels cavalls de faves, una moral natural que no existeix a Espanya i que fa que, si tu la tens, te l’has construïda, et fa molt difícil ser espanyol.
PREGADEU. Insecte ortòpter de la família dels màntids, de forma llarguera, amb les potes de davant molt robustes, les quals posa plegades davant el cap com si estigués pregant.
